dimecres, 29 de juny del 2011

Fita, meta...

Per als excursionistes una fita és una pila de pedres que marquen el camí o l'tinerari que cal seguir per arribar al destí, ja sigui una collada, un estany, un cim, etc.
La Fita també seria l'arribada a un desig o propòsit, allò que en castellà en diuen la "Meta". I curiosament en català la meta és la primera fita d'un nadó.
El verb fitar voldria dir, (a banda de col·locar fites), mirar algú de fit a fit.
Fita a més d'arribada també marca el camí. Cada trajecte és una fita que ens acosta al destí. I segueixo les fites del camí, sabent que no he arribat al final. Ni tan sols no sé quin serà el final. En tot cas, com ja és sabut, el camí que duu al cim és tan important, o a vegades més, que l'arribada.

4 comentaris:

  1. Felicitats Oncle Xavier! És una iniciativa fantàstica. Per a mi ets com "l'Antoni Basses" de la família ;)

    ResponElimina
  2. I jo encara diria més...no t'assenyalis fites, fes camí...

    ResponElimina
  3. Camí,camins paral·lels que de vegades es troben...Molts petons i felicitats per la iniciativa!!

    ResponElimina
  4. Ui no surt el meu nom... Sóc Isabel Maria. Petons

    ResponElimina