dissabte, 18 de juny de 2011

Falgueres

Aviat farà 50 anys de les primeres colònies que vaig fer a Fogars del Montseny. També  vaig conèixer Campins, Santa Fe, el foc de camp... i les falgueres.
Més tard les vaig retrobar al Castell de l’Areny, a la Nou del Berguedà, a la serra de Finestres... A tot arreu hi trobàvem falgueres, i m’agradava la seva olor, el seu verd tan lluminós, i el seu tacte. Fins i tot recordo haver fet un bivac prop de Santa Pau, a la Garrotxa, sobre un llit de falgueres.
 
A l’escola franquista em deien que s’anomenava “helecho”. El mateix mestre que em corregia si deia Pujol, en català i m’ho feia pronunciar amb fonètica castellana amb jota de joder, em preguntava la lliçó de ciencias naturales. Jo contestava helecho, però sentia l’olor de la falguera.
  Vaig aprendre molt a l’escola. A més de la paraula helecho i joder, també vaig saber que la llengua catalana l’hauríem de defensar sempre.
A la Catalunya Nord, amb l’excusa de que el francès és la llengua de la República fan una persecució implacable del català. I al País Valencià, a la Franja i a les Illes també els toca el rebre, i en alguns llocs, més que nosaltres. Fins i tot al Parlament de Catalunya l'única raó d’existir d'alguns diputats, és la defensa del castellà que sempre serà en detriment del català. Voldrien arrencar les falgueres dels nostres boscos per a plantar-hi helechos. Des del Decret de Nova Planta, aviat farà 300 anys, i des d’abans i tot, els nostres avantpassats van haver de lluitar per la supervivència de la llengua. A nosaltres ens va tocar fer-ho en el franquisme, i ara en la democràcia. Fins i tot entre els acampats alguns indignados es volen imposar als indignats. És una lluita que no ens cansa. I si mai defallim, sempre podem fer una migdiada prop de la frescor d’unes falgueres, i llevar-nos amb forces renovades.

2 comentaris:

  1. Aquest comentari m'ha fet venir al cap moltes experiències d'infant, però sobretot que per aquestes dades, em sembla que és el teu aniversari. No aconsegueixo fixar la data en la meva malmesa memòria.
    PER MOLTS ANYS!!!!!

    ResponElimina
  2. Per molt helechos que plantin, l'olor de les falgueres no ens la podran prendre mai.

    Ni de les grosses com la teva, ni de les petitones com la meva...

    M'ha agradat que em donessis l'itinerari per arribar fins aquí.

    La lluita per la llengua segurament no s'acabarà mai... però qui no lluitaria per un gran amor? Ens l'estimem, és la nostra, la defensarem.

    Encara que sigui amb molt de retard... PER MOLTS ANYS!!! :D

    ResponElimina