dilluns, 13 de juny del 2011

Plaça de Sant Felip Neri

  Són prop de les set del matí d’un dia de primers de juny. Un repartidor de vi ha aparcat la seva furgoneta a la petita plaça que fa el carrer del Bisbe enfront de la porta del Claustre de la Catedral de Barcelona. Amb una garrafa a cada mà es dirigeix per un carreró estret cap a la plaça de Sant Felip Neri.
  Giro pel carrer de Sant Sever i arribo al carrer de Sant Felip Neri, que és l’altra entrada que té la plaça. Només se senten les meves passes i algun ocell que piula. De sobte uns cops molt forts que provenen de la plaça trenquen el silenci. Entro a la plaça: el repartidor de vi ha desenfundat una garrafa, ha deixat l’envàs de vidre a terra i agafant el protector de plàstic per una de les nanses pica amb tota la força la porta de l’església. Ha despertat dos indigents que dormien plàcidament sota un portal. No li importa: ell segueix picant encara que desperti tot el veïnat. Em sembla que l’únic que no es desperta és el sagristà.


  Sabem que les parets senyalades de la façana de l’església són a causa de la metralla dels bombardeigs feixistes de la Guerra Civil del 1936. Un dels homes s’hi tomba i intenta dormir. L’altre que és negre i sembla un nouvingut que segurament no sap res d’aquella guerra, potser s’imagina que les marques d’aquesta façana són degudes als cops que al llarg dels segles han donat els repartidors de vi.
  Surto de la plaça en direcció, a la Baixada de Santa Eulàlia, esglaiat només de pensar en el seu martiri. Faig un tomb per alguns carrers del Barri Gòtic i torno a la plaça de Sant Felip Neri. El repartidor ja no hi és i l’home negre, de cara a l’orient, es disposa a resar les seves oracions. Tot torna a restar en calma. Contemplo les acàcies altíssimes de la plaça. Constantment es desprenen floretes que cauen com volves i deixen el terra nevat de groc, com si fos una catifa de ginesta. Passo per sota l’arcada i deixo que la plaça reposi una mica més. D’aquí unes hores començarà el bullici, amb l’arribada de la mainada de l’escola i el pas encuriosit dels turistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada