dijous, 16 de juny de 2011

"A sota les llambordes...

...hi ha el mar". Aquesta frase i moltes de més enginyoses, van fer molta fortuna a París, al mític Maig del 68. "Prohibit prohibir". Potser de totes les frases va ser la que més es va repetir, i  ha arribat als nostres dies, quan fa més de 40 anys d'aquells fets. La demagògia a vegades sembla la solució fàcil a situacions difícils. I el "Prohibit prohibir" l'han fet servir des dels revolucionaris de París fins a les dretes més reaccionàries quan no accepten alguna llei progressista. A Catalunya ho vem comprovar amb la llei que prohibeix la tortura i matança dels toros braus.
  La violència que algunes persones han exercit contra diputats elegits pel poble ha estat d'una demagògia física extrema. I ha coincidit en 15 de juny, la mateixa data en que al 1977 es van celebrar les primeres eleccions gairebé democràtiques a l'Estat Espanyol, després del franquisme.
  Molts indignats s'han indignat contra els indignats violents, i els indignats violents opinen que els indignats negociadors són massa tous i que accepten el sistema. Penso que l'eslògan de la manifestació i el setge per part dels ex-acampats al Parlament ha estat erroni. "Aturem el Parlament". Això és justament el que no s'ha d'aturar sota cap concepte. El Parlament el canvia el poble cada 4 anys a les urnes i els seus diputats i diputades, es miri per on es miri es mereixen tot el respecte. Fins i tot els que són radicalment contraris a la nostra ideologia.
Per altra banda és bo recordar que alguns parlamentaris que ara exigeixen respecte, van combatre irresponsablement l'Estatut de Catalunya, que havia estat votat pel 90% del Parlament de Catalunya, amb una violència verbal impròpia. Potser els indignats han d'entrar al joc parlamentari, encara que prediquin l'assemblearisme. 
  El general De Gaulle va esperar que els revolucionaris del 68 esgotessin les seves pròpies frases demagògiques. I amb els anys alguns van descobrir que a sota les llambordes de París, igual que a les de Barcelona o de qualsevol altra ciutat, hi ha les clavegueres. I a les clavegueres, per dir-ho clar i català, hi ha merda. I rates. En Sarkozy ho sap prou bé.
  Mentrestant hi ha hagut ferits i lesionats, i molta gent necessitarà fregues i Liniment Sloan o llapis Termosan per a recuperar-se. Sobretot els pobres banquers (i financers, especuladors, fabricants d'armament, espoliadors fiscals de nacions...), que tenen els dits adolorits de tant comptar bitllets adquirits... "legalment".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada