divendres, 8 de juliol de 2011

Eufòria

Aquest cap de setmana fa un any que un milió de ciutadans de tot Catalunya, es van manifestar a Barcelona per reivindicar “el dret a decidir” sobre el futur de la nació catalana.


La manifestació es convocà bàsicament per rebutjar la sentència d’un tribunal constitucional, d’essència anticatalana i amb alguns membres als qui havia caducat el seu mandat, que va anul·lar la voluntat del Parlament de Catalunya. L’Estatut de Catalunya havia estat votat pel 90 per cent de la cambra i referendat pel poble. En canvi el Tribunal donà per vàlides les tesis contràries a l’Estatut que representaven només el del 10 per cent d’uns diputats que en una altra època se’ls hagués anomenat quintacolumnistes.
Possiblement el tret els sortirà algun dia per la culata. Em sembla que a molts dels que hi érem ens quedà la sensació de que acceleràvem una mica el pas cap a la independència. Als reaccionaris anticatalans se’ls veu massa el llautó. Els enemics de Catalunya gairebé sempre ho són també de la llibertat, i això a vegades ens fa esperonar la resistència.
Particularment a mi em quedà una sensació d’eufòria, semblant a la que em deixà la de l’Onze de setembre del 1977. Aquella vegada, també fou una manifestació milionària i festiva. Molts manifestants fa 30 anys hi portaren la canalla, i l’any passat aquests hi portaren els seus fills. Quan aquests menuts que l’any passat jugaven sobre una estelada siguin grans, possiblement no caldrà que es manifestin. Perquè serem lliures.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada