dissabte, 30 de juliol del 2011

Viure

Hi ha gent que aprofita les vacances per viatjar, altres per fer turisme, o per anar a qualsevol platja a torrar-se al sol (banda i banda), a refrescar-se a la piscina, a conèixer grans ciutats o països exòtics, els que van “al poble”, referint-se generalment al que van néixer ells o els seus avantpassats. Encara hi ha gent que té una casa als afores per a anar a estiuejar, i els que es queden a casa.


També hi ha qui fa una mica de tot, i aprofita els 30 dies de vacances d’estiu repartint-los: una setmana de viatge, una de platja, una de muntanya, i el que resta, a casa. Jo mateix he estat un tastaolletes impenitent i gairebé sempre he estat d’aquests.
 Enguany canviaré de tàctica. No viatjaré ni faré turisme, ni em torraré al sol ni tampoc em quedaré a casa. Anirem als Pirineus a viure. Viure i prou. Tant se val si és a la vall d’Àneu, la vall Ferrera, la d’Àssua, la de Cardós, la de Boí o a l’Aran. Sabent que les setmanes són comptades.
  Coneixem un poble, de final de carretera, on acaba l’asfalt, d’aquells que té una sola botiga on hi ha de tot, des d’alimentació a llibres, tabac o calçat. L’any passat encara hi vaig trobar unes xiruques del meu número, d’aquelles que fa 25 anys que ja no es fabriquen. I ara les duc més content que un kumbaià amb sabates noves.
I si algú m’ho demana li enviaré solitud, silenci, aire sa, aigua pura i si la trobem, harmonia.


2 comentaris:

  1. Compartint el que dius Xavier, aquí estic jo: vivint en una ciutat desconeguda, en un país desconegut, amb la por i la il.lusió de descobrir coses noves. Després seguire vivint en una illa tambe desconeguda per mi pero més propera a casa. I finalment, per sort meva, podré disfrutar dels meus últims dies de vacances a casa, allà on millor s'esta, no a Barcelona, no: a la casa de la muntanya, el poble del silenci, les olors i la fresca de la nit, amb els qui més estimo i gaudint del que mes ens agrada, la nostra vida, petita, senzilla, única, nostra.
    Mireia

    ResponElimina