dimecres, 5 d’octubre de 2011

Llum de la meva vida

L’esport dóna moltes alegries als seus seguidors, i un exemple molt conegut serien  els magnífics resultats del Barcelona, de jugadors com en Messi, en Xavi o en Valdés, per posar només tres exemples, sobretot  d’ençà que hi ha en Guardiola.

Però ara no estava pensant en l’esport d’elit i de masses, sinó en l’esport adaptat als discapacitats, sens dubte més minoritari, però que a mi em sembla que molt més meritori pels que el practiquen i pels seus preparadors i voluntaris que els ajuden. I una de les persones que va ser un “Guardiola” en la preparació dels esportistes d’esport adaptat va ser la Rosó Cangròs, que va morir el passat mes d’abril. Dimarts 4 d’octubre a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Catalunya se li va fer un homenatge pòstum. En aquesta sala hi ha quadres de patricis catalans que d’alguna manera s’han significat en la cultura: Pompeu Fabra, Jacint Verdaguer, Lluís Estasen, i molts d’altres, que semblava que escoltaven els parlaments d’alguns dels seus “alumnes”. Paraules emocionades que de passada emocionaven la majoria del públic assistent. Fins i tot un home amb el cap ple de cabells blancs, i que no la va conèixer en persona, plorava...

És el batec d’uns cors compartits, deia la Gemma, una nedadora discapacitada visual, guanyadora de medalles d’or. Molts nois i noies amb discapacitat han pogut fer esport i gaudir més de la vida, malgrat les dificultats que comporta el seu estat, gràcies en part, a l’ajuda que van rebre de la Rosó. Un veritable ídol, potser no de masses, però sí de grandesa moral i de generositat. Alguns esportistes s’han fet grans amb la compensació que aporta seguir els consells de qui els inicià. La Rosó, i per sort, moltes altres persones que impulsen l’esport adaptat, han contribuït a que l’excursionisme, l’esquí, o la natació, siguin activitats habituals que enriqueixen els qui el practiquen i també les seves famílies.

Els nostres pares, fins i tot els avis, cantaven una cançó que ha arribat als nostres dies: “Pel teu amor”.  A vegades sentim parlar de crisi de valors, que el món s’enfonsa...  Encara hi ha esperança, mentre segueixi havent tanta bondat envers els altres com la que demostren algunes persones: “Rosó, Rosó, llum de la meva vida...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada