Mar dels dubtes

Navego sense brúixola, com un mariner perdut pel mar dels dubtes. Amant dels matins quan trenca l’alba i de les nits quan arriba el foscant, poso rumb al tremolós horitzó per recollir els dies a la ruta dels anys. Intento entreveure la futilesa de la vanitat,  l’esterilitat de l’enveja i oblidar la voracitat de la ràbia.

I despullat, replegar les veles, gronxant el son de les nits estrellades amb la meva estimada, caient pels vessants del desig, re-enamorant-me constantment de la llum blava de la mirada del mar, del roig encès del sol de la posta i de la sublim petxina que cultiva les millors perles.

Encara falta temps, però arribaran els dies que haurem de rescatar les il·lusions que van caure al fons d’un pou, i ens entendrirem, amb enginy, si veiem envellir la bellesa i aconseguim embellir la vellesa. I si pot ser sense enuig, ni angoixa, ni neguit...

I tal com em va aconsellar una bona amiga, fer un reset al somni dels dies i un enter a la vida dels somnis.