dissabte, 24 de març de 2012

Primavera adormida


Setmana d’emocions: dilluns Sant Josep, cremà als carrers de València i crema als plats de postres de Barcelona i altres punts de Catalunya. 
Espessa en el seu punt just. Ni massa líquida per a que no semblin “natilles” ni massa espessa per a que no semblin farinetes. Dolça però sense embafar. La mare la fan tant bona que no cal cremar-la. I no és que no m’agradi la crosta que tradicionalment es fa a la crema, però el regust del sucre cremat a vegades malmet el de la canyella i el de la pell de llimona que és més delicat.

Dimarts, arriba la primavera. No vull que em passi com al Serrat, que diu que “li hauria agradat estar despert” i em llevo d’hora per veure-la arribar. No m’he afanyat prou i quan baixo al carrer ja ha passat. Com un infant entremaliat  que té la vista als dits, es fica per tot arreu i toca descaradament els sentits més amagats de la gent. I en forma de vent indiscret aixeca les faldilles de les noies i fa posar drets els obrers que de bon matí fan el cafè a la barra del bar.  La gent s’esvalota i els guàrdies deixen fer.
La nostra vida va passant, insignificant, mentre que en altres llocs...
Estany Llong

Sota un pam de glaç i una capa de neu, molts estanys dels Pirineus fan com si no s’adonessin que ha arribat aquesta impetuosa estació, i sembla que la primavera hi dorm, que encara no s’ha despertat. 
Estany de Cavallers

Estany d'Aixeus

 Estany Llong i Portarró

Un filet d’aigua recorre el prat per sota. Tímidament i sigil·losa. El riu subterrani es va fent gran, esberla la neu i descaradament surt a la superfície i s’obre camí cap a les valls inferiors.
Aigües Tortes

Estany Llebreta
 La primavera semblava adormida però “temps ha” que ha despertat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada