Gisclareny, Bastareny

Totes les primaveres són (meteorològicament) boges. La d’enguany també. Quan ja havia arribat la calor, torna el fred, i per un dia, les nevades cobreixen llocs que pràcticament no havien tingut neu ni a l’hivern. Diuen que “la neu de febrer fuig com el llebrer”. No dic res de la de l’abril...

A la Bena faig camí, pujo a peu el Coll de Bauma, primavera que m’empeny, gralla el corb arran de cel, xiula l’ala d’un voltor, sona el vent entre l’arbreda i el lladruc d’un gos que borda. dormo a prop de les Bassotes, Pedraforca, Gisclareny, contemplar totes les vistes, del Cadí a Tancalaporta, nuvolada al Berguedà... 

...a la serra Pedregosa, ha quallat una nevada, quan es fongui ajudarà, a engrandir les fonts del Dou, aigua i aigua al Bastareny, pèsols negres a la taula, i un traguet de vi amb porró. La nevada de la nit, el matí feia brillar i a la tarda ja s’ha fos. Carretera a Bagà, cistell ple de sensacions, carretera al Llobregat, que com jo baixa a ciutat...

I la vida va fent via, qui sap quan s'aturarà? Hores i hores d'incertesa, anys i anys de companyia, l'ahir era fa una estona i el demà és ara mateix.