diumenge, 6 de maig de 2012

Com les orenetes



Mig història mig llegenda, en la Crònica de Jaume I s’explica un fet que ha esdevingut popular. El comte-rei català estava acampat davant de Borriana quan una parella d’orenetes va fer niu al cim de la seva tenda. I quan els criats anaven a desmuntar-la, el rei ordenà que no fos desparada fins que haguessin marxat junt amb els seus polls. I va ser el propi rei en Jaume que va voler que aquesta anècdota figurés a les seves cròniques, per a que el poble en tragués la conclusió de que: “Déu protegeix els reis que estimen els seus súbdits”.

D’això fa més de 750 anys i no podem viure de glòries passades. Actualment els catalans no tenim rei, i m’atreviria a dir que ni tan sols un bon déu que protegeixi les seves classes populars. I per això el poble català ha hagut de sortir al carrer pacíficament, com molts pobles oprimits del món, com la resta de classes socials més desafavorides, manifestant-se constantment. 
Fa anys que a Barcelona i d’altres ciutats catalanes els jubilats, els aturats, els joves que es veuen sense futur, les mestres, els metges, els obrers i les obreres, diem: “No a la guerra”, Sí al Dret a decidir”, "No a les retallades a l'Estatut", “No a les retallades socials” “Sí als drets dels treballadors”...

D’acord que vivim, diuen, en una democràcia. Però no sempre qui detenta el poder respecta les minories. I em sembla que no se’ns respecta ni com a treballadors ni com a catalans.

Les orenetes arriben, crien i se’n van quan arriba el fred, quan venen les maltempsades. 


 I quan retornen, amb elles arriba el bon temps. Sempre torna el bon temps!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada