dimarts, 15 de maig de 2012

Plou i fa sol


És un dels fenòmens meteorològics més simpàtics, com una broma de la naturalesa. Una contradicció lluminosa. Quan érem petits cantàvem allò de “plou i fa sol, les bruixes es pentinen...” Ja endevinàvem que era un moment màgic. 
M’imagino que els que contemplen el sol de mitjanit als països nòrdics propers al pol, també es delecten amb aquell fenomen tan benèvolament extrem.
En el nostre estat d’ànim sovint també tenim a l’interior  la sensació del “plou i fa sol”.

Individualment i també col·lectivament vivim constantment en la contradicció. A vegades pacientment contemplem un canvi lent, i d’altres el canvi ens ve sobtat.

I als canvis no volguts i que a sobre perjudiquen la societat, sobretot les seves capes més febles i desprotegides ens hi resistim.



Jo m’empobreixo
tu t’empobreixes
ell s’enriqueix
nosaltres ens empobrim
vosaltres us empobriu
ells ens escanyen.

Jo m’indigno
tu t’indignes
ell se’n fot
nosaltres ens indignem
vosaltres us indigneu
ells ens foten



Jo no em resigno
tu no et resignes
ell ens explota
nosaltres no ens resignem
vosaltres no us resigneu
ells exploten.




Jo em rebel·lo
tu et rebel·les
ell reacciona
nosaltres ens rebel·lem
vosaltres us rebel·leu
ells trontollen.





Jo l’estirot
tu l’estires
ella tomba
nosaltres estirem 
vosaltres estireu 
ells tomben.

(“ben corcada deu ser ja...”, que diu mestre Llach)
L'arc de Sant Martí és sens dubte un altre regal meteorològic. Poesia de colors al cel. El sol i la pluja es posen d'acord.
 Diuen que en un dels seus extrems hi ha una olla plena de riqueses... Que jo sàpiga ningú no l'ha trobada. I si el que se'l troba apaga la llum iris d'aquest arc?
Aniré pas a buscar l'or del cabaç!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada