dijous, 7 de juny de 2012

Juny (més que un mes)

Cada mes de l’any té la seva fragància, el seu clima, la seva gràcia, i el seu color. Particularment el meu predilecte és el juny, i no només perquè (segons em van dir, i m’hi van inscriure) hi vaig néixer.  
El juny no només em va abocar a la vida a mi, sinó que il·lumina de llum especial a tota la resta. Per recordar el juny escolliria aquell perfum gairebé imperceptible de les flors d’acàcia guarnint el terra, o el més intens i dolç de les flors de ginesta a Collserola i d’altres serres i glevers. 
Indubtablement un dels colors que més es prodiga el mes de juny és el groc. El groc de les flors de les ginesteres, de l’argelaga, de les margarides, les semprevives... I també el dels camps, gairebé daurats, de blat i altres cereals. 
I el del cabell de les noies rosses, que sembla que llueix més. Fins i tot els ocells que tenen el plomatge, o part d’ell, de color groc, sembla que en aquesta època és més vistós. 
És quan acostumem a fer els primers banys a la mar, i a vegades també al gorg d’algun riu. 

També és el juny de l’Ou com balla. 
Els infants d'aquest segle se segueixen meravellant amb aquest acte màgic. Veure un ou ballant sobre un raig d'aigua!  I els grans també. A mi mateix encara em sorprèn cada any.  
També és temps d'altres festes de Corpus, com la Patum de Berga, les catifes de flors de Sitges, o de la Garriga i moltes altres poblacions de Catalunya, o de les Enramades... 
El solstici d’estiu, les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, amb les seves fogueres, i les seves nits a la intempèrie, que a vegades acaben en bogeries intemporals, en històries romàntiques, com a una parella que la primera llum del dia sorprèn recollint flors semprevives a muntanyes de secà o ulls de sirena ran de mar. 
Quan el sol glateix claror grogosa matinal i l’encomana a la costa.  Llum oliosa als turons del capvespre. Qui deu ser el fanaler que hi ha dies que quan encén els llums li agrada d’il·luminar-nos amb clarors d’altres planetes?


I és al mes de juny que s’ha instituït el dia internacional de la música. A més de llum i d’olor, el més de juny també té la seva sardana. "Juny", per a mi és la millor d’en  Juli Garreta i trobo que és una de les millors sardanes simfòniques de tots els temps. 
He intentat descriure amb paraules i algunes fotografies alguns trets del juny. Només escoltant “Juny” d’en Garreta, el mes palpita en tot el seu esplendor: les seves notes descriuen tot el que em deixo... que és molt.  

Fins i tot a la lletra de l'himne de Catalunya apareix el mes de juny. Cal esmolar l’eina per quan vingui un altre juny, aquell  que temps ha que esperem. Aquell pel que fa temps que lluitem.
És una sort que compartim amb molts altres països civilitzats del món: un himne amb lletra per a que es pugui cantar. D’altres s’han d’acontentar amb allò del xan-xan xan-xan na na na....


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada