dimarts, 25 de setembre de 2012

El somni ha començat


Fa 15 dies exactes de la manifestació multitudinària de l’11 de setembre d’enguany. I la sensació és que en lloc de dues setmanes hagin passat 2 anys. O més! Els esdeveniments en la política catalana han desbordat totes les previsions.
El somni pot ser realitat. Això no és cap joc, però si ho comparéssim amb una timba, diríem que els naips són sobre la taula, i que molts catalans estaran alerta amb aquells que  juguen amb les cartes marcades sempre al seu favor. I a la nostra baralla no hi figura el rei, i n’estem farts de les cartes que reparteix el crupier de la por. Es queden els oros i ens donen els bastos. Acaparen les copes i ens amenacen amb les espases.
El somni català ha començat. Podríem dir aquella frase del Cèsar: “alea jacta est”, els daus ja són tirats. És una frase molt enginyosa per aplicar-la avui, que s’han convocat noves eleccions al Parlament de Catalunya. Però després d’aquella frase a Roma es va encetar una guerra civil. Per això m’estimo més encapçalar aquesta reflexió amb el “somni ha començat”. Els somni que tenim és pacífic. I els somnis, tots ho sabem, moltes vegades es fan reals.
Tornant a les coincidències de dates, en aquest mateix blog, l’11 de juliol, 2 mesos justos abans de la diada d'aquest 11 de setembre, hi vaig incloure una corranda, on ja s’augurava aquesta possibilitat:
Eleccions al Parlament
Sense haver de fotre canya
Prefereix ja molta gent,
aviat marxar d’Espanya.
És evident que no ens hem tornat independentistes d’un dia a l’altre. Però també ho és que tot s’ha accelerat. A passes de gegant. Del Gegant de la Ciutat. I a Barcelona, el gegant sens cap mena de dubte va ser el poble català, vingut de totes les comarques, de l’Empordà al Baix Ebre, de la Cerdanya a la Terra Alta, del Maresme,el Vallès i el Baix Llobregat, a la Noguera, la Ribagorça, el Pallars, etc. Hem d'agrair l'esforç dels que van venir de lluny, i sobretot el treball abnegat de l'Assemblea Nacional Catalana, que és qui tan encertadament  va convocar la marxa.
Fa anys el mestre Lluís Llach ens ho va anunciar en el seu Viatge a Ítaca, en paraules de Kavafis. D’altres vegades ens ho ha cantat en poemes de Martí Pol. O en les seues pròpies:
Jo només tinc un desig d’amor, un poble i una barca”.

1 comentari:

  1. Hola Xavier, tens algun mail o telefon de contacte?
    contestam a
    joanroviramusic@gmail.com
    siusplau, gràcies.

    joan

    ResponElimina