dijous, 26 de setembre del 2013

L'ovella negra

Pasturant pels alts prats de les valls d’Àneu m’adono que tot el ramat de bens són blancs. O d’ovelles que en diuen més avall, i corders que en diem per les terres de ponent, tant se val, tots són blancs. I tots enfeinats a menjar la suculenta herba de les alçades. 
Els xais s’han quedat al tancat de la cabana del pastor i la resta del ramat no s’ha d’amoïnar d’altra cosa que d’escollir els brots més bons.
Ara ja no hi ha llops que ens facin patir de ser menjats. Ni ósses (de moment) que ens distreguin de la nostra tasca d’engreixar-nos, de fer llustrosa la llana blanca, que abrigarà altres animals que generalment caminen sobre dues potes i viuen molt més avall.
Tot això és idíl·lic, bucòlic gairebé gosaria dir, però encara no he resolt la irregularitat que he detectat. No hi ha ovella negra!! Com pot ser això? Un ramat d’ovelles sense el be negre? “Il ne pas possible” que dirien els que parlen francès a l’Arieja. “No me lo creo” dirien més a ponent o molt més al sud. “Is not real”, dirien les llanudes ovelles angleses.
Però és tal com els ho explicot, no hi ha ovella negra, no vulgos saber perquè! Certament un ramat d’ovelles sense eixa nota discordant és avorrit.
Miro cap els cimals... hi ha unes quantes cabres, d’aquelles que tothom diu que mengen de tot, però que m’he adonat que si poden triar, s’estimen més l’herba fresca que els matolls ressecs. I de cabra negra: ni rastre. Ni tampoc cap a la vall.
Veig el pastor i el seu gos que són dalt de la collada. El pastor fa un xiulet i el seu gos s’acosta cap a mi, pressionant-me per a que em reuneixi amb les meves companyes. 
És una gossa negra, com una nit sense lluna. Corro cap al ramat i les meves potes del davant són a punt d’ensopegar. Em fixo bé on poso els peus i les mans, i aleshores me n’adono, les meves cames són negres com les de la gossa. El be negre.... sóc jo! Sóc la diferent! La nota discordant, la nota fosca entre la blancor.
Aquella bèstia, que és posada d’exemple quan es vol reblar una afirmació d’incredulitat: I un be negre! O com a exemple desimplificant quan algú de la comunitat no segueix l’estela triomfant de la resta: és l’ovella negra de la família.
Quan el ramat va cap a la dreta, l’ovella negra va a cap l’esquerra. No ho pot evitar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada