diumenge, 26 de gener de 2014

Sense deixar de viure

Sense deixar ni un sol instant de viure
Voldria aprendre a no témer la mort
Car no conec cap sentiment més fort
Que m’encadeni i em faci més lliure. 

Olor de sàlvia  que perfuma el camp
per allà on passa la mort segant flors
d’aquelles liles que motiven plors
he demanat que me’n  facin un ram.
 Com qui atura un segon del destí
que ens té imposat el perfum de la vida
quan ve el moment de la nostra finida
recordarem per fugir del coixí:
 belles presències que ens ompliren de goig
dolces carícies que ens donaren frisança
tendres matins absorbits amb recança
i purs capvespres esclatants de roig.

21 comentaris:

  1. Brutal la foto del Pedraforca! Cada cop que el veig tinc més ganes d'anar-hi. El tinc pendent de l'any passat, a veure si aquest any finalment podem pujar-lo. És actual la foto?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La neu que es veu és al Pedraforca és de la nevada de la tardor del 2013.

      Elimina
  2. Unes fotos fantàstiques i creu-me que m'enamoren totes.

    Les paraules també, l'altre dia jo, d'una maner a molt diferent a la teva parlava d'aquest mateix tema, com la intensitat d'haver viscut, podia fer que la mort no ens semblés tan terrible. Jo vaig crear una mica de polèmica amb la "meva" manera, la teva manera de dir-ho, d'explicar-ho, de viure-ho és fantàstica i crec que molt més acceptable per tothom...

    Bon diumenge, Xavier!

    ResponElimina
  3. Les fotos impressionants! Si m’hagués de quedar amb una seria amb la de la flor violeta, aquest macro impressionant, però totes les demés no tenen res a envejar-li, sols que a mi m’encanta el macro i sobre tot en flor :)
    El text...hem de viure i gaudir al màxim d’aquesta vida i esperar la mort quant arribi i quant més tardi millor.

    ResponElimina
  4. L'amor, la mort i el temps que s'escola... la poesia pot expressar emocions que no es poden dir d'altra manera. M'ha agradat aquesta combinació visual i poètica. Les teves imatges respiren espontaneïtat. I al final, la llibertat!

    ResponElimina
  5. No m'esperava la darrera foto, és genial !

    ResponElimina
  6. No estem preparats per la mort, tot i que si hem viscut intensament no ens sembla tan amargant.

    Precioses fotos, avui no puc triar.
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  7. Quines fotos més precioses...Si deixes anar aquesta estelada volarà per entre les muntanyes, fins a l'infinit!
    Parles de la mort d'una manera molt poètica, de fet diuen que quan la tens a prop , revius com en una pel·lícula, totes les coses que has viscut; doncs potser que procurem que siguin boniques, per anar-nos-en amb un somriure als llavis.
    I potser algú ens portarà un ramell de senzilles flors boscanes...
    Bona nit, Xavi.

    ResponElimina
  8. tant el poema com les fotos brillants! ja aniré venint

    ResponElimina
  9. Quanta natura, quin gust. Aprendre ens fa més forts, i el color de les flors ens alegra.

    ResponElimina
  10. Res, he vingut a encadenar-me una estona,
    Fites en la sorra,
    fites pertot.
    Però com les de Pedraforca, cap.

    ResponElimina
  11. quins colors més potents, fan mal a la vista i tot >_<

    ResponElimina
  12. Sempre ens sorprèn una silueta inconfusible, majestuós i alhora amenaçant. S'alça el Pedraforca. Quina meravella!I aquestes lletres teves i les flors. Un post molt bo, Xavier

    ResponElimina
  13. Perdó, voldria saber com puc entrar en el bloc de "PONS 007" Es posible? gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pons's bloc és adherit a "Blogs enllaçats per la Independència:

      http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

      Elimina
  14. Les belles flors que presentes tenen un valor afegit: ser escrites en català, com ara les clavellines (dyanthus), el lliri blau (iris germanica), etc. I les fotos en conjunt, un efecte simbòlic fort: el nom de les muntanyes, que ja sempre es diran així, i la comparació del seu poder inamovible amb la delicadesa vegetal i fugaç.
    Que tot visqui en salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva saviesa, descobrint-nos els noms d'aquestes flors, i les teves paraules pel conjunt.

      Elimina
  15. Magnífiques fotos! Em quedo amb la del Pedraforca, però que consti que m'agraden totes. I com m'agradaria saber expressar el que sento a través de la poesia...

    ResponElimina