diumenge, 2 de febrer del 2014

Ara i sempre

Després de la mort de Pete Seeger, les persones que hem escoltat, i fins i tot cantat algunes de les seves cançons, hem pensat en altres temps. Cantàvem el “Què se n’ha fet d’aquelles flors?” quan encara no n’havíem plantat cap, quan gairebé no havíem fet cap pom. 
Era l’època que també entonàvem “Paraules d’amor” del Serrat, i feia poc que havíem deixat els 15 anys, i l”Ara que tenim vint anys” quan encara no els teníem. Anàvem amb tren d’excursió i al vagó combinàvem el “Diguem no” i “Al vent” del Raimon, “la Gallineta”, “l’Estaca” i “el Bandoler” de Lluís Llach, amb el “No serem moguts” i el “Vull ser lliure” del folk-song americà. O espirituals negres que barrejàvem amb repertoris de les primeres cançons del Pi de la Serra o el Pau Riba, i la “Cançó del noi dels cabells llargs” dels Tres Tambors.
Totes aquestes cançons, exceptuant el “Guantanamera”, el “Bella Ciao” “La Quince Brigada” i alguna altra, tenien en comú que les cantàvem en català. En la nostra llengua, en la que el franquisme, encara vigent (més o menys com ara els agradaria a alguns) ens la tenia vetada a l’escola. Cap dels entusiastes que cantàvem aquelles cançons en català no havíem pogut aprendre el català a l’escola, i pràcticament érem analfabets de la nostra pròpia llengua.
Les apreníem, en discos, alguna en els pocs programes de ràdio, on eren permeses, i després, ens passàvem els acords de guitarra i les cantàvem al refugi de muntanya, la nit abans de fer el cim, al foc de camp quan érem de colònies o de campaments, i al tren, on a vegades havíem de suportar la cara de desaprovació d’algun revisor franquista, o el que era pitjor, d’algun policia o gruo de falangistes que estiguessin presents al vagó.
Segurament que els cantants catalans que van conèixer personalment en Pete Seeger, com el Raimon o el Xesco Boix, el devien informar que les seves cançons, traduïdes al català, servien, a més de lluitar contra el franquisme, per reivindicar la nostra llengua.
Lamentablement, encara que l’Estat espanyol, al que pertanyem (de moment) forçosament, en el tema de la persecució a la llengua catalana, practica gairebé la mateixa política d’eliminació que feien els feixistes que governaven a l’època de Franco. Però ara, encara que ells l’utilitzen com una piconadora, tenim democràcia, i encara que no els agradi, mana el poble.
Ara torna (si és que mai l’han abandonada) l’ofensiva contra l’ensenyament en català a les nostres escoles. En aquest mateix bloc, el desembre del 2012, ja hi ha un post parlant d’aquest mateix tema. Si amb el Franco ens van guanyar per K.O. ara intenten vèncer per punts. Ens intenten cansar. Ignorants!! No saben que no defallirem?
La vaca no és cega i es manté ferma, pels prats dels Pirineus o pels del Montseny. I encara que ens ho vulguin fer creure, no està sola. Ara som milers i milers que l’acompanyarem i no permetrem que la segueixin munyint fins deixar-la eixuta, aquells que per al seu bé, ens volen mal. D’en Maragall, escollirem l’Adéu Espanya i del Pere Quart, la vaca de la mala llet!
És imprescindible que la Consellera d’Ensenyament, el President, tot el Govern Català, i els partits de l’oposició favorables a la Immersió Lingüística i a l’escola en català, donin suport als directors i mestres dels centres. La Norma s’ha fet gran demanat la normalització, i tampoc no es cansarà de demanar que “no ens toquin el català”... ni res més, afegiria jo.
És ser poc original, perquè aquesta setmana que tant hem parlat de Pete Seeger, molta gent ha utilitzat el títol d’una de les seves més conegudes cançons. No ens cansarem de repetir-ho. 
 “Tots junts vencerem!”
In-insub-insubmissió!
Des-desob-desobediència!!

In-inde-independència!!!

38 comentaris:

  1. El català només ens té a nosaltres per defensar-se. No fallarem :)

    ResponElimina
  2. I tant Loreto: ni fallarem ni defallirem,

    ResponElimina
  3. La llengua es la essència d’un país. La nostra essència, som qui som i com som per ser de on som. El català no és toca, ni ara ni mai. Seguirem lluitant i acabaren guanyant per golejada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Bruixeta. La llengua és la nostra essència. Saben que si la perdem, desapareixem.

      Elimina
  4. Quins muntatges fotogràfics més ben fets!
    Per la meva banda, no penso defallir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si anem units, res no podran contra la llengua, no contra el poble que la defensa.

      Elimina
  5. Tots junts vencerem, Xavier; no pot ser d'altra manera. I no, no defallirem!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La unitat és l'unica possibilitat. Gràcies per les lectures.

      Elimina
  6. comparteixo el contingut del teu post ....hem de desobeir lleis que ens pretenen anorrear !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llengua és la línia de flotació d'un país. Tristament rebem torpedes constants que amenacen
      la seua supervivència.

      Elimina
  7. M'encanten els teus muntatges fotogràfics... i el post sencer.

    Vencerem tots junts i també cantàvem "No serem moguts" No, no serem moguts... aguantarem ferms... no podem fallar aquest cop.

    ResponElimina
  8. M'ha escrit un professor des de Topares (Almeria)
    en català, perquè se se'n català des de fa molts anys. El van traslladar aquí durant dos anys, després de la guerra" i després a Topares de nou.
    Diu: "El més dolorós és que la demanda dels pares, no obeeixen a cap lògica pedagògica, sol es tracta de política i ideologies opressores".

    Xavier, si recordes,la presència del català a les aules va viure una altra estocada, en aquest cas l'estiu del 2012, quan el Tribunal Suprem va anul·lar els articles del decret del 2008 que fixaven el català com a llengua vehicular en el segon cicle d'educació infantil.
    Si us plau, fermesa i coratge!

    ResponElimina
  9. La música és una de les millors armes que hi ha,i no fa mal ni mata a ningú :)

    I pel que dius de la llengua... visc al País Valencià i ja saps els cops salvatges que han donat últimament per ací, ja fa mesos que no tenim ràdio ni televisió pública en valencià, fa poc ens van tancar els repetidors per a escoltar Catalunya Ràdio i fa 3 anys ho van fer amb TV3. Sort que hi ha internet, perquè si no açò seria tant fosc com en temps de la dictadura franquista.

    Moltes gràcies per visitar el meu bloc, Xavier, i pel teu generós comentari :)

    Un abraç des de Castelló.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pot ser d'una altra manera: "venim del nord, venim del sud, de terra endins de mar enllà".
      A vegades ens oblidem que la lluita és la meteixa, i quan rep una part, sofreix el conjunt sencer.

      Elimina
  10. Ens cal resistir i desobeir, la causa s'hi val.

    ResponElimina
  11. Jo desobeeixo, tu desobeeixes, ell desobeeix, nosaltres desobeïm, vosaltres desobeïu, ells cauen.

    ResponElimina
  12. M'encanten els teus blogs tan ben treballats...Pel que veig també eretes xirucaire i cantaves totes aquestes cançons que ens feien vibrar i que segurament pensàvem que mai més hauríem de tornar-hi...
    Que equivocats que estàvem. I ja que parles de l'aprenentatge del català, vam tenir sort que va anar passant de pares a fills i sempre el vam mantenir ben viu...Recordo que feien venir mestres d'arreu d'Espanya per castellanitzar-nos...Mira si n'és d'actual això, perquè ja hi tornem a ser, amb la llei que ens vol tornar a espanyolitzar...Però aleshores no ho van aconseguir, ni ara tampoc ho faran. Han fet un salt enrere però nosaltres, ni cas, només esperar que es donin una bona ensopegada!!!
    Petonets i bona setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser. En el franquisme atacaven el català de front, com la torre. Fa pocs anys l'atacaven d'esbiaix, com els alfils. Ara tornen les torres, acompanyades del rei, la dama i els peons.
      Nosaltres els donarem coça i farem el salt del cavall.
      Fita

      Elimina
  13. Llegint testimonis com el teu, i tants altres que conec, m'adono de la sort que hem tingut els que hem nascut i crescut en català, que l'hem pogut estudiar i aprendre a casa, a l'escola, amb la música, a la televisió, i a tot arreu. Sempre controvertit, però el català ha tornat a reflotar, està molt viu. I després d'aconseguir tot el que hem aconseguit, de ser una llengua forta, molt present a la xarxa, i que lluita per l'oficialitat i el reconeixement, ara no ens farem enrere ni ens deixarem vèncer. És clar que sí, desobediència total, a veure què s'han pensat aquests repressors amb màscara! Ja poden emprendre el camí de tornada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, aquest repressors s'han pensat que podran acabar amb una llengua mil·lenària. Ho fan per tots 4 costats: per la Franja amb el Lapao, al Nord amb els "Enfants de la Patrie", al sud, tancant repetidors, etc. i a les Illes, perseguint els mestres de l'escola pública.
      Ja sabem el que ens espera.
      La resistència serà dura,
      la victòria, segura.

      Elimina
  14. Has fet un post molt acurat, molt complert. Toques temes punyents i el que està clar és que els hem d'unir per defensar la nostra llengua , doncs "tots junts vencerem".
    Ah! La vaca de la mala llet veig que està molt conscienciada, no permetrà que la grapegin més per munyir-la d'aquesta manera abusiva.

    ResponElimina
  15. Tenim molts cabrits cornuts en contra nostra. En cornamenta ña vaca els guanya a tots plegats, i en testarudesa encara més.

    ResponElimina
  16. Ells sempre en contra de les llibertats i nosaltres sempre lluitant per elles ... però vencerem!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som dos pobles ben diferenciats. Uns estem a favor de la llibertat, i als altres...només els interessa la d'ells.

      Elimina
  17. Gràcies per es teves visites... la meva crossa encara m'ajuda a portar la llengua on calgui per que no ens l'arrabassin de soca i arrel... Autodidacta vaig sobrevivint a tots els embats que em toquen viure... Aquest de la parla nostra és la meva identitat ... Portem l'arrel molt fonda i com olivera que la tallen i fins li esbotzen la soca, sempre la menuda arrel surt a la llum... Anton.// una preciositat la teva entrada on el record flueix i s'exalta i es situa en el que és i el que vol. Magnífic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, com diu la Balanguera: "Saps que la soca més s'enfila, com més endins pot arrelar"

      Elimina
  18. si no ho fem ara tornarà a passar molt de temps abans no es tornin a alinear els astres com els tenim ara. Ens hem de fer forts o no tenir por de res

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord Joan. O ara o mai... o sigui:ara!

      Elimina
  19. Xavier, no ens vam veure mai, però vam passar la mateixa joventut tu i jo. Em sembla que ja m'ho vas comentar. Molt originals totes les possibilitats de "l'escola en català, ara i sempre", Ah i no per poc original el Tots junts vencerem ha de perdre força. Precisament, com més ho diguem, més força tindrem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa, això vol dir que encara som joves. D'alguna manera, les lletres de les cançons d'aquella època (i la lectura d'alguns llibres) van ser la filosofia per als que no vem anar a la universitat. Hi vam aprendre principis com el pacifisme, la solidaritat, l'anti-feixisme, l'anti-racisme, la lluita obrera, l'ecologia i altres valors que han perdurat al llarg de la nostra vida.

      Elimina
  20. No serem moguts, no, malgrat tots els redemptors que arriben a Catalunya voltats de glòria i també són aplaudits pels nostres. Voldria més fermesa en el personal. Cal reforçar les conviccions.

    ResponElimina
  21. Olga, aquests redemptors dels que parles, moltes vegades (gairebé sempre) ens insulten gratuïtament. Aleshores encara fan més mal els aplaudiments dels "nostres".

    ResponElimina
  22. El nostre poble és valent, la nostra llengua estimada i malgrat repressions, som com diu en Llach 'Tossudament alçats!'.

    ResponElimina
  23. Audrey, has donat en el clau: quan cal som un poble valent i tossut.

    ResponElimina
  24. Una mirada al passat, una reivindicació de la lluita, i un conjunt d'imatges.

    ResponElimina