dijous, 24 d’abril del 2014

Riu de les absències

Corre el riu de les absències
mentre els records, com un comiat,
s’amaguen sota l’aigua.
Vida avall fugen els penediments.
És temps de desglaç,
De sentir el plany del vent
De collir amb la mirada poms d’esperança,
quan els camins duen paisatges canviants.
S’obliden ponts de vells dolors,
si els camins en duen de nous.
Dies de pluja eixamplen els somnis:
llavor de primavera, fruitarà a la tardor.

34 comentaris:

  1. Primavera en estat pur. Explosiva i fantàstica com sempre

    ResponElimina
  2. Viu, somriu i la pena al riu! Uf, quina vida que tenen aquestes imatges naturals, tens tota la raó que la primavera fa oblidar "ponts de vells dolors" i ens omple de noves esperances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure i somriure. Hem de somriure més sovint per viure més... o millor.

      Elimina
  3. Unes imatges que diuen moltes coses... I amb les paraules que les completen ens fan com un viatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, tant les imatges com les paraules a cadascú li expliquen coses una mica diferents.

      Elimina
  4. Preciós aquest riu...Seria bonic anar caminant per la riba, fins arribar aquests prats tan verds amb arbres tant florits. Quanta natura i bellesa en tan poc espai...
    Espero que els records sàpiguen nedar!
    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, el primer riu, el més petit és el Rigart, prop de Toses. Desemboca al Freser.
      El més gran és el Segre. No vas desencaminada, són bastant propers l'un de l'altre.

      Elimina
  5. Fotos que mostren clarament la variabilitat cromàtica i climatològica que porta la primavera, i paraules que ens l'acaben d'explicar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu. És tal com dius. Aquestes fotografies s'han fet en poques hores de diferència i pocs quilòmetres de distància.

      Elimina
  6. "Llavor de primavera, fruitarà a la tardor", tens la visió exacta! Tota la resta de l'entrada també m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enguany tenim moltes esperances en la tardor. L'aigua del riu es renova constantment.

      Elimina
  7. Bellíssimes fotografies i sentides paraules: la pluja i el riu ens prenen la mirada i el cor.
    Ahir vaig fer el pregó de Sant Jordi, inaugurant la Casa de les Lletres, però ja vaig pensar en la Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pluja a vegades ens arrenca paraules del fons dels sentiments.
      Els pensaments es van creuar en les ones de l'aire, entre Tarragona i Barcelona.

      Elimina
  8. Un autèntic renaixement.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. També és vàlida la interpretació del renaixement. L'aigua i les flors ens hi duen.

    ResponElimina
  10. Viatges circulars per camins pregons...

    ResponElimina
  11. Viatges circulars... m'agrada la interpretació. Cada any presenciem el desglaç. Fins que ens toqui a nosaltres.

    ResponElimina
  12. Sembla que l'aigua hagi netejat cada element del paisatge. Unes fotos precioses

    ResponElimina
  13. Loreto, l'aigua ens neteja a tots, Per dins i per fora.

    ResponElimina
  14. Quin poema més bonic!
    I les fotografies precioses, els gotims d'aigua a l'arbre, una bellesa.
    La primavera ha arribat i la vida flueix!

    ResponElimina
  15. La primavera flueix i intentem assaborir els seus gotims de vida.

    ResponElimina
  16. versos i fotografies fan una bona parella primaveral, viva, neta, fresca!

    ResponElimina
  17. Tenim necessitat de les virtuts primaverals.

    ResponElimina
  18. “Corre el riu de les absències
    mentre els records, com un comiat,”
    en quedo amb aquestes paraules …en venen com anell al dit.
    Les fotografies impressionants, sobre tot les dels rius. Soc dona d’aigua no puc per més que quedar-me encisada davant d’aquest brolla dels rius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són una de les altres cares de la vida: les absències. Els rius es fan grans amb les pluges. La vida s'escurça amb les absències.

      Elimina
  19. SES FOTOS ME FAN SENTIR: QUINA FRESQUETA, QUINA OLOR DE PRIMAVERA!!

    ResponElimina
  20. La veritat és que m'he quedat atrapada en les imatges i en les paraules...
    Xavier, un plaer haver compartit una estona poètica, amb diàleg, i poca estona de conversa.
    Trobarem de nou l'ocasió.
    De moment, dialoguem per aquí.
    Una abraçada i gràcies!

    ResponElimina
  21. Ens comuniquem per un telègraf de fils de vidre.

    ResponElimina
  22. Amb aquestes belíssimes imatges, i concretament amb les del riu, m'has fet recordar un moment de fa molts anys: el meu fill, amb 4 anys, assegut al costat del Noguera Ribagorçana, embadalit i amb el rostre resplendent. Quan li vam dir que ja era hora de marxar, ens va respondre, tot decidit: "Nooo, em vull quedar aquí fins que hagi passat tota l'aigua!"
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  23. Certament el teu fill va veure passar tota l'aigua.
    El que passa és que després en ve de nova, que també veurem passar.
    Etc...

    ResponElimina
  24. Uf, Xavier, arribo corrents després de quinze dies de bojos. No m'explico com m'ho feia abans treballant vuit hores. Sort que m'ha passat el neguit veient les flors i les gotes de pluja i el riu corrent, i llegint el que has escrit. Per què no hauré entrat abans?

    ResponElimina
  25. Teresa has arribat a temps. L'aigua corre, nosaltres anem amb ella.

    ResponElimina