dimecres, 16 d’abril de 2014

Senyora o senyoreta

- Senyora o senyoreta?
- Senyora.
- Això serà perquè vostè vol! De tant guapa que és vostè... podria ser perfectament soltera.

32 comentaris:

  1. Caminant cap a la llibertat....o cercant la solteria?

    ResponElimina
  2. Hi ha parelles tan possessives que intenten per tots els mitjans que l'altre se'n separi.
    Joan, m'agrada el títol que suggereixes: caminant cap a la llibertat.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. M'havia deixat una paraula. Volia dir que intenten que l'altre NO se'n separi.

      Elimina
  4. Ara el diminutiu de senyoreta ja no es fa servir, tot són senyores tant casades com solteres. Quin goig que fa l'estelada envoltada de verd, esperança i llibertat van plegades, una foto preciosa!

    ResponElimina
  5. Sílvia, he invertit expressament aquest antic "piropo". Aleshores estava obligat a fer servir el mot, que apuntes molt bé que ha desaparegut, de senyoreta.
    Sortosament, també ha desaparegut l'expressió pejorativa de "solterona" cap a una dona que no estava casada.

    ResponElimina
  6. Primer m'ha semblat un acudit. I m'ha fet gràcia. Recordo aquests tipus de "piropos". Com aquest:
    -Gracies!
    -Vostè les té totes... ;D
    Desprès en veure la segona fotografia ja ho entés: Una metàfora. I té raó és massa "guapa" per estar tan mal casada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, val per totes dues coses, com a acudit i com a metàfora.

      Elimina
  7. Ja ho veieu, ens hem modernitzat. Abans és deia: senyora o senyoreta? Qui m’ho havia de dir, oi? A les meves velleses i sense saber com, ara em trobo que no se com dir-ho. Crec que si diem jove queda més bé. Oi gateta?

    Com sempre, Xavier, la foto i l'estelada són una meravella.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Josep, abans ser soltera era ser menys. Per sort tot ha canviat.
      L'estelada és el projecte.

      Elimina
  8. I els gats?! Ningú diu res dels gats?! Si son lo millor!

    ResponElimina
  9. Pons, el tigrat és el mascle i es diu Nin. La gata negre i blanca és la Gina, i a vegades ve a casa, de convidada del Nin.

    ResponElimina
  10. El de la dreta és clavat al meu, el paisatge d'abaix respira primaveres lliures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, bones coincidències pel gat i la llibertat.

      Elimina
  11. Una cosa és ser soltera i l'altra divorciada, però avui tot és el mateix, igual com tot són senyores. El cavall en llibertat em sembla més rellevant que els gats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyora Bonals tens raó, fa temps que tot és igual.
      Si et fixes bé en el "cavall" en llibertat, veuràs el seu poltre estirat al seu costat. També és senyora.

      Elimina
  12. En Nin la sap llarga... I que elegant que és!

    ResponElimina
  13. Respostes
    1. Tant de bo que la llibertat sigui real i no metafòrica.

      Elimina
  14. Ja som molts que la preferim soltera, o divorciada, com diu l'Helena, encara que no sigui fadrina. Però molt em temo que si no s'espavila el marit, al final acabarà sent vídua...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soltera o single, divorciada o separada: la preferim lliure.

      Elimina
  15. Veig que li has donat la volta al diàleg...A mi aquesta pregunta sempre m'ha molestat...Perquè als homes mai se'ls pregunta, senyor o senyoret?...M'agrada que en facis broma!
    Tens una parella de gats molt elegants...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, tal com dius la conversa està capgirada. La gent jove no ha escoltat mai aquest diàleg perquè ara ja no es fa aquesta pregunta. De gats només tenim el tigret. La gata ve a vegades de visita, i s'avenen molt.

      Elimina
  16. Preciositat de gats, companyia sedosa i silenciosa. Dos gats i una bandera, el paradís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, sí que és una bona companyia la dels gats. I pel que fa al paradís... tant de bo el que representa la bandera ens hi acosti.

      Elimina
  17. al gats i gates crec que tant els hi fa l'anomenat estat civil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi ha alguna bèstia que passi de tot és el gat. I la gata encara més!

      Elimina
  18. Converses de gats... divertides i la foto preciosa...

    A un poble del Perigord anomenat Padillac, vaig veure una noieta molt jove que feia la seva visita amb una capa d'estelada... internacionalitzant la nostra causa.

    M'alegro de tornar a ser per aquí i de llegir-vos...

    ResponElimina
  19. Carme, converses de gats... i de persones!
    Quanta més gent de fora vegi l'estelada, abans entendran els nostres anhels de llibertat.

    ResponElimina
  20. La veritat és que amb aquest posat qualsevol conversa de gats és versemblant. I ja que miren totes dues en la mateixa direcció, no n'hi haurà una altra de més guapa allà a l'esquerra?

    ResponElimina
  21. Teresa, No hi ha cap altra gata. Ni cap altre camí que el de la llibertat.

    ResponElimina