dissabte, 17 de maig del 2014

El sol entra pels carrers

La nit ha desertat, fa estona que la llum de l’alba il·lumina la ciutat, però encara faltava que el senyor entrés pels carrers. Ho fa de puntetes, sense fer gaire soroll, per si algú, rere les persianes vol allargar el son d’una il·lusió nocturna.
Els carrers canvien de vianants. Els que retornen a casa després d’una nit de festa es creuen amb els que van a donar el call a la feina. Un treballador es mira amb ulls clucs el contrallum i s’imagina la fotografia. La fa realitat amb l’ajuda d’una Panasonic de butxaca.
S’obre pas entre olors de croisSants i de coca ensucrada. Trepitja llambordes lluents, de grocs rogencs i d’aigua neta que s’ha endut restes de cervesa de la nit anterior. 
Algunes gavines s’embadaleixen amb la llum del sol naixent. Un colom mascle ronca el seu amor a la femella. Fa poques hores ella li havia dit “bora nit amor, fins demà” i ara ell la desperta amb un petó al bec. Besades de besses i batec d’ales. 
La velleta serratiana, “que pansideta, cap a l’església va caminant”, es creua amb un musulmà, que s’ajup cap al seu orient.
Una dona apaga la darrera cigarreta mentre espera l’últim client. Fan un amor de lloguer, petons de nicotina, abraçades de supervivència, de vi i de cendra.
Algú voldria oblidar per sempre la fosca i endinsar-se als colors.
Una senyora, fidel a la seva cita diària escampa mig d’amagat molles i gra pels seus coloms, i els regala un dia més d’ales de vida i llibertat.
Es creua amb el repartidor de diaris. Les portades mostren assassinats que deixen un rastre de tinta fresca i sang seca.
Els carrers esdevenen escletxes de llum, fonts de claror que escampen vida. El personal de neteja rega els carrers per a que floreixi la vida. La fertilitat d’una ciutat també necessita l’aigua. Potser són ells els qui donen corda cada matí a la ciutat.
Augmenta la remor de cotxes i de les motos. Al carrer Petritxol hi ha una persiana mig oberta. Somnis de nata i xocolata per als nuvis matiners. 
Una noia seu a un portal de la plaça del Pi. És filla de la poesia, de la poesia i la passió, de la poesia i la música, de la poesia i l’amor.
Es fonen paraules i instants, profunditats i cants de merles, reneixen els atzars, les heures drecen esperances, el bolígraf dibuixa utopies.
Quants anhels que porta la llum del sol a les seves entranyes! 
El jorn resta agraït a la llum d’un astre de bell llinatge.

42 comentaris:

  1. Precioses fotografies per a un text tan especial, minuciosament observat i comunicat amb tant detall i bon sentit. Felicitats, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt amable Olga. Cada matinada, per anar a treballar, faig aquest trajecte, de Sants al casc antic de Barcelona, passant per Hostafrancs, Paral·lel, Eixample, Raval i Barri Gòtic.

      Elimina
  2. Quotidianitats matinals. I quines fotografies... meravellós tot plegat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara a la primavera tenim la sort que es fa de dia aviat. A l'hivern aquest mateix trajecte és de nit.
      Novesflors, gràcies per les teves floretes.

      Elimina
  3. Ostres, vinc de passejar pel camp amb la Roser de matinada i em trobo amb aquesta meravellosa passejada per la ciutat que es desperta. Un contrast més dins el teu text de contrastos. La nit i el dia que es confonen dins la ciutat, en les persones, en l'ambient... fins que el sol "de puntetes" pren les regnes amb la claror. M'ha agradat molt com expliques la regada dels carrers: "La fertilitat d’una ciutat també necessita l’aigua".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, jo també he estat al camp de la Roser. M'agraden totes les matinades, la de la ciutat, el camp, la muntanya i el mar.
      Gràcies pels detalls que hi has trobat.

      Elimina
  4. Respostes
    1. M'alegro que t'hagin agradat les fotos Maria, gràcies. L'original, ja ho saps, enlluerna.

      Elimina
  5. Meravellada amb aquestes fotografies, amb aquesta sensibilitat que et permet mirar les coses que t'envolten d'una forma tan poètica... I el text no li queda pas enrere. Gràcies per deixar-nos gaudir de la teva percepció de la bellesa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu Galionar per les teves percepcions. Bellesa compartida!

    ResponElimina
  7. Magistral la teva coordinació de paraules i imatges

    ResponElimina
  8. Gràcies Joan. La vida és un desgavell.

    ResponElimina
  9. "És filla de la poesia, de la poesia i la passió, de la poesia i la música, de la poesia i l’amor." Et superes amb aquestes paraules, tot i que tota l'entrada és superior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, tu potser et podries incloure en aquesta descripció: filla de la poesia...

      Elimina
  10. brutal! genial! esplèndid foto relat , no calen ni paraules! però el conjunt és encertadíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfreelang per la teva visita i la teva amable visió.

      Elimina
  11. M'ha encantat la idea dels treballadors regant el carrer perquè creixi la vida. A partir d'ara els veuré sempre així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto, tots els treballadors posem el nostre granet de sorra, o la nostra gota d'aigua, per millorar les nostres vides i les d'altri.

      Elimina
  12. Em repeteixo (dels comentaris abteriors i dels meus propis a altres posts) però em repeteixo amb ganes perquè les fotos son precioses altr cop... Tot està impregnat d'emocions subtils.

    Gràcies per compartir la bellesa..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, gràcies per repetir-te. Fes-ho sempre que vulguis, que ets molt benvinguda, com la llum del sol.

      Elimina
  13. Caram Xavi, quina matinada tan ben descrita, amb tots els detalls d'una ment observadora i que ens mostra, que als carrers que considerem més sòrdids, també hi té cabuda la poesia...He de confessar que mai havia vist la ciutat sota aquest punt de vista...M'ha agradat molt això "dels treballadors que reguen els carrers perquè floreixi la vida" i aquest dia que agraeix al sol que il·lumini la ciutat...I les fotos, tot un magnífic reportatge.
    Tu has fet una matinada urbana i jo l'he feta rural...Matinades, al cap i a la fi !!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, matinada de ciutat o matinada rural. Els treballadors preparen les seves eines: la falç o el martell... i la mànega d'aigua. El sol és per a tothom. Gràcies per la visita i per la matinada al camp.

      Elimina
  14. Una passejada interessant. De sants al barri Gòtic, quin munt de records, quantes vagades l’haure feta de joveneta. Perdrem per els carrers del Gòtic era una de les meves grans passions... encara mi escapo de tant en tant, ara en costa més (temps).
    La meva estimada Espanya Industrial, el Parc de la Dona amb Ocell ( el cacahuet, que li deien )
    Precioses fotografies que en fan venir bells records

    ResponElimina
  15. Estic content que t'hagi agradat el passeig Bruixeta. Gràcies per la companyia i pel teu embruix.

    ResponElimina
  16. No em puc creure que les fotos siguin d'una panasonic de butxaca! Són precioses, i per dos motius. El primer és que estan ben fetes, i el segon és la model. I és que Barcelona és guapa guapa, surt de conya a les fotos. M'encanta la ciutat.

    ResponElimina
  17. Xexu, és una Panasonic. Aquella plana i petitona, Però ep!! Té l'objectiu Leica.
    Amb això de la model tens raó. En algunes fotografies el mèrit és dels urbanistes, escultors (Miró) etc.

    ResponElimina
  18. Aquet reportatge ès digne d'un 20 sobre 10, ès fantàstic, la redacció i les fotografíes , superiors.

    Moltes gracies per el teu treball.

    Salutacions.-

    ResponElimina
  19. Gràcies a tu també J. Antonio, que coneixes la ciutat millor que jo.

    ResponElimina
  20. Quants anys sense fer aquest recorregut, i parar una llarga estona en el barri Gòtic. Sort en tinc de tu, Xavier, que sempre estàs alhora que et necessitem. Amb les fotos i la poesia.

    Moltes gràcies

    ResponElimina
  21. Doncs gràcies per la companyia. Benvingut al passeig.

    ResponElimina
  22. Val la pena anar a treballar amb una òptica Leica a la butxaca,i trobar aquesta llum i aquest ambient matiner tan fresc.!
    M'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunes vegades duc la màquina a sobre i hi ha premi. Contrast accentuat i ombres allargades.

      Elimina
  23. Quin agradable passeig per carrers coneguts amarats d'aquesta llum fantàstica i de la mà d'un poeta!
    Meravelloses les imatges i el text que les acompanya.
    Un post preciós!

    ResponElimina
  24. Gràcies Glòria. Veig que t'has adonat que algunes són del nostre poble de Sants.

    ResponElimina
  25. Malgrat tot, hi ha matins així de bonics...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així Ximo. Gaudir la joia d'un dia més. El regal que ens fa cada dia el nostre astre vital.

      Elimina
  26. Quins records! La claror matinera pels carrers de Barcelona.
    Teresa

    ResponElimina
  27. Records, clarors, matins...
    Promeses als carrers. Gràcies per la visita Teresa.

    ResponElimina
  28. Això sí que és eixamplar la mirada en un instant, dos a tot estirar. Cada vida una història i cada minut de la vida, un relat. I em quedo curta. M'ha agradat molt, Xavier. Les fotos, una vegada més, demostren que saps mirar i escriure-ho de manera que els que no miren també ho vegin.

    ResponElimina
  29. Teresa, a mi m'ha agradat la frase que dius: "cada vida un història, cada minut, un relat". Potser sí que vivim dins del capítol d'una novel·la.
    Anem passen fulls.

    ResponElimina
  30. Me ha agradat el teu reportatge fotogràfic, bones fotos descriptives no tant sols de l'entorn del barri, si no que respiren vida. Especial delicadesa de com la nit i l'alba acaricia l'entorn.
    Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Moncat per la teva visita i els teus comentaris.

      Elimina