diumenge, 7 de setembre del 2014

Bufa fort la tramuntana

L’espera de la diada de l’11 de setembre, es fa curta al Port de la Selva: matins lluminosos i tardes esclatants de cels rogencs i núvols de llum.
Fa molts anys que sovintegem aquest poble i els seus voltants. La primera vegada hi arribàrem quan era de nit i l’endemà, en llevar-nos i mirar cap el mar, estava totalment desorientat. Enlloc no es veia la ratlla de l’horitzó. Com un immens estany, aigua a tot arreu i muntanyes que l’envolten. Era molt jove i vaig fer una pregunta una mica innocent: "però on és el mar?"
Amb els anys aquell mar que no sabia trobar perquè no es veia l’horitzó se’ns ha fet familiar, i algun dia l’acabarem de conèixer.
Cada dia és una estrofa de sal escrita sobre les roques de les Clisques. Cada migdia d’estiu, passem fulls al llibre de les seves aigües fredes i netes que ens refresquen. Algunes serranes i jurioles ja em coneixen. No han de témer res, ja mai duc la canya. I també alguna garota (ai!!) coneix la meva planta del peu. El peu tampoc no ha de témer res, per banyar-me, ara porto sempre calçat de goma.
Cada tarda es pinta un nou quadre al cel de ponent. Cada vespre s’enceta una escena de núvols diferents.
Un d’aquests vespres és rogenc. Diu la dita que l’endemà: pluja o vent. I moltes vegades les dites encerten.
A la matinada, abans de que sonin les campanades de les 8 del matí, el vent fa bellugar les cordes que pengen dels pals de les barques del moll, i repiquen, com ho feien les campanes quan arribava un nadó.
Al final del Port, allà on comencen les caletes del Pas, assegut a les roques, un home de cabells blancs improvisa una havanera. Algú li demana que la canti sencera. 
- “És que no duc la guitarra” s’excusa. 
-“Tant se val, canta a cappela”.
- “T’aviso que està inacabada”
Ha arribat sense avisar
i desplega les banderes.
Blancalls sembra en la mar,
escumegen les bromeres.
Al Port entra a la bocana:
bufa fort la tramuntana!
A les barques fa lluir
la destresa del patró.
Fa difícil conduir
i s’aferren al timó.
Es mostra així de tirana:
bufa fort la tramuntana!
Dalt del cel, núvols de vent.
Un cel que es torna més blau.
Des de tot arreu se sent
cap racó no deixa en pau.
Com una deessa pagana:
bufa fort la tramuntana!
A la Selva i a Llançà
xiula sense aturador.
Del Cap de Creus i el seu far
al castell del Salvador.
Que dels vents n’és la sultana:
bufa fort la tramuntana!
Surfa el mar i salta onades
vela ardida surt del moll
puja muntanyes salades.
I el pastor a dalt del coll,
s’aferra bé a la barana:
bufa fort la tramuntana!
Des de Salses i Cotlliure,
de Portvendres i Portbou
agermana i fa reviure
construeix un país nou.
És la força catalana
bufa fort la tramuntana!
S’endú lluny totes les noses
que destorben l’Empordà,
Cadaqués i el golf de Roses,
sense obstacles deixarà.
Més avall, també a la plana:
bufa fort la tramuntana!
- “I per què has dit que és inacabada?”
- “Perquè la darrera estrofa s’escriurà el proper dijous, dia 11 de setembre, a Barcelona...” - L’home mira el cel, somriu als núvols i es capbussa al mar. Quan torna a treure el cap a la superfície afegeix - “Després de 300 anys ja toca escriure un bell final”

26 comentaris:

  1. A veure si es de veres i bufa ben fort.

    ResponElimina
  2. Passejo, per les teves fotos, per l havanera, pel teu escrit, amunt i avall. Un post ple d'emocions on passejar-se una bona estona. Desitjo de tot cor que aquest home de cabells blancs, tingui raó i siguem capaços d'escriure un bell final...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme. Tots els matins veig l'home dels cabells blancs... quan em pentino.
      I avui l'he vist optimista!

      Elimina
  3. L'home era tot un poeta, però a més era savi. Ja toca un bon final, i tant. I tu demostres ser de mar i muntanya, no es pot dir de tu que no variïs els paisatges. Això sí, la qualitat de les fotos no canvia mai!

    ResponElimina
  4. I tant que toca, i estic segura que escriurà el millor dels finals, no pot ser d'altre manera

    ResponElimina
  5. I tant que toca el final que tots els catalans somniem! Lluitarem per aconseguir-lo.
    Bellíssimes les fotografies.

    ResponElimina
  6. Gràcies Glòria. Lluitarem (pacíficament) per a que el somni de què parles sigui una realitat.

    ResponElimina
  7. Molt bona la puntualització, Helena.
    Un final que esdevindrà un principi.

    ResponElimina
  8. Veig que has canviat les muntanyes i el cel, pel mar, amb unes fotos precioses...I aquesta havanera és molt bonica, tot un poeta si és capaç d'improvisar-la! Penso que al novembre encara hi podrà afegir una altra estrofa...
    Bona tarda, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser. Potser és una mica exagerat l'home que diu que improvisa. Tot plegat està una mica preparat. Sí, alguna estrofa s'hi podrà afegir.

      Elimina
  9. Ja pot començar a escriure-la, que li quedi ben bonica!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat molt l'havanera i intueixo una estupenda estrofa final, que donarà el punt de partida a un nou començament que olora a llibertat.

    Segueixo dient què la natura és grandiosa i que tu la captes de meravella.
    Aferradetes! ☺

    ResponElimina
  11. Gràcies Lluna. Natura i llibertat: quin bon duet!

    ResponElimina
  12. Com sempre unes imatges precioses i unes paraules esperançadores! i alguna estrofa que espero es pugui afegir ... :-D

    Bona Diada !!*!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Audrey. Com que et responc després de la Diada, hauràs comprovat que va anar molt bé.

      Elimina
  13. Jo fa una hora que hi sóc a Barcelona, si falta una estrofa ja li posarem, encara que faltin pocs dies.

    Bona diada!

    ResponElimina
  14. Xavier, jo també vaig quedar embadalida amb aquest poble la primera vegada que el vaig veure, però aquestes fotos teves superen aquella impressió. Anava pensant "per estar inacabada és prou llarga l'habanera". Està clar que el cantaire ens reservava una sorpresa que ha resultat feliç. És clar que el final, final no el tindrem fins al 9N. Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, tens raó, aquest poble embadaleix. I el Nostre Poble, també.

      Elimina
  15. quin orgull que parlis aixis del meu emporda...
    mmmmmmmm

    ResponElimina
  16. Sargantana, el teu País Petit, és un gran país! Tota una sort poder-hi anar de tant en tant.

    ResponElimina