dilluns, 15 de setembre de 2014

La V va somriure

Les meves vigatanes, les velles espardenyes de vetes, tampoc no es van voler perdre la V. Les espardenyes són senzilles i la V de Barcelona va ser colossal.
Després d’assistir a la marxa de torxes de la vigília, a alguns actes en commemoració de l’11 de setembre, i sobretot després de participar a la gran V, es podria dir que m’he quedat sense paraules... i sense imatges. I no és que no hagi fet fotografies, sinó que les que han fet els mitjans professionals són tan extraordinàries que tot el que puguem fer els aficionats és molt senzill.
Podríem afegir paraules que comencin per V per completar les que ja sabem de: voluntat, vot, victòria, valor, vitalitat... De ben segur que en trobaríem algunes més, i de ben segur que algú, amb més imaginació ja ho ha fet. 
Sabem que només som una samarreta groga (o vermella) enmig de dos milions de samarretes més. Però cada samarreta és una il·lusió. La il·lusió d’una persona de 100 anys, o l’esperança d’uns pares que han portat el seu nadó de pocs mesos. 
I el que puguem escriure ja ho han dit els diaris. Què podem explicar que la gent no hagi vist als magnífics documentals que s’han fet des de l’aire? Què es pot afegir a l’especial informatiu, amb unes músiques de fons molt adients, que ha confeccionat TV3?
Només les impressions personals. L’alegria i la felicitat de veure gairebé 2 milions de persones engrescades en un projecte comú: el de construir un nou estat. Què vàrem presenciar? Una vitalitat desbordant. Càntics, banderes (la majoria estelades, blaves, vermelles) voleiant. Música de gralles, castellers, gegants, miquelets..
Els miquelets duen armes de fireta, d’aquelles que no fan mal. La gent quan els veu desfilar somriuen, perquè no fan por. Si de cas fan molt soroll, un soroll sa.
Estic content d’haver vist a Barcelona, a més del sentit homenatge als lluitadors de fa 300 anys, tanta alegria vessant pels carrers i les places.
Fotos exterior i interior estelada gegant: Núria Arroyo


I a Tarragona? També hem vist als mitjans les cares d’alguns dels assistents a la mini-mani unionista. Cares llargues, cares empipades, que més que reivindicar volen revenja. Cares de ràbia que en lloc d’encomanar alegria inciten a l’odi. Cares de prohibició, de negació, d’intentar perpetuar aquell eslògan ranci de l’una, grande y libre
Foto Torre: Santi Blasco
Potser entre aquella gent hi podia haver alguna bona persona que reivindica de bona fe l’unitat amb l’estat, però quedava amagat entre els voltors carronyaires que pretenen que 7.000 persones, sense consultar-ho,  passin per sobre la voluntat de 2 milions. O de 7 milions i mig!
També és repetir arguments. Amb les votacions del 9 de novembre, comptarem exactament els que estan a favor d’un posicionament o d’un altre. 
mentre no arriba el novembre: somriures, felicitat, alegria! Ens la mereixem i ens l’hem guanyada.



31 comentaris:

  1. Bonísim aquet reportatje, com sempre "bordas" la noticia.

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies J. Antonio. Sé que tu també vas participar amb la teva càmera fotogràfica.

      Elimina
  2. Tot i que les circumstàncies tràgiques no em deixaren assistir, em consta que va ser una gran diada, llàstima que mai la podré recordar amb alegria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan. Sempre t'acompanyarà la trista coincidència, però a la llarga els bons records pesaran més.

      Elimina
  3. És cert que ja s'ha dit tot, però tu encara t'espaviles per dir-ho molt bé, amb molta veritat i molta il.lusió compartida...

    M'agrada veure lescteves imatges. Encara que les dels mitjans, des dels helicòpters siguin espectaculars. Les vostres, les que heu fet des de terra, tenen l'encant de veure la gent de prop, els detalls que diuen molt de les ganes i de la il.lusió de cadascun.

    Gràcies per ser -hi i per portar-nos les fotos fins aquí.


    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme, que ens encoratges amb els teus posts i les teves iniciatives col·lectives.

      Elimina
  4. Precisament aquesta és la diferència. Una manifestació de quatre malcarats i algunes males intencions, contra un tsunami de samarretes vermelles i grogues, tots somrient, tots cantant i tots voleiant banderes en les que creuen. Tots alegres per reivindicar, un cop més, el que volen. Una festa a Barcelona, un funeral a Tarragona. Però els mitjans ho han tractat per igual. Tenim enemics per totes bandes, però la nostra Voluntat no ens la trauran pas.

    ResponElimina
  5. Xexu, s'està complint allò que va dir en Lluís Llach a una de les seves cançons: "Amb el somriure la revolta"

    ResponElimina
  6. Sabia que faries un reportatge dels teus sobre la V ^^

    ResponElimina
  7. La primera imatge de la V des de dalt em va fer posar la pell de gallina. Les teves imatges i comentaris també m'agraden molt.

    ResponElimina
  8. Gràcies Helena. A un familiar que venia amb nosaltres li van enviar una foto amb una vista aèria, quan encara érem a la V. Ens va impressionar el bé que ho estàvem fent.

    ResponElimina
  9. Una bona crònica d'un dia fantàstic :)

    ResponElimina
  10. M'agrada molt el teu reportatge, i crec que mai n'hi haurà prou, de repetir-ho, així com tampoc mai podrem oblidar-ho. Ben d'acord mb tu: amb el somriure, la revolta.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escoltant als individus que detenen els ministeris espanyols, em sembla que caldrà repetir accions semblants. Gràcies pels ànims Galionar.

      Elimina
  11. Tens tota la raó , no hi ha paraules perquè ja s'ha dit tot, penso que al costat de les fantàstiques imatges aèries, les nostres fotos tenen moll valor perquè donen fe que vam ser-hi...M'han fet gràcia les espardenyes, jo també en tinc i encara que ara no les porti, les guardo com a record; fins ben gran , van ser el meu calçat habitual...
    I els miquelets? Suposo que van tenir cura de no apuntar cap al balco d'algun regidor, no els tractessin de terroristes com els pobres trabucaires !!! Això ja és "rizar el rizo" com diuen els nostres veïns...
    Ara toca esperar fins el novembre. M'han regalat una pancarta a favor del SÍ, SÍ, que la penjaré al balcó, al costat de l'estelada. Espero poder-les treure després, perquè a l'altra façana ja hi tinc la senyera...A mi no cal que em preguntin de quin pal sóc, només han de mirar les terrasses!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, segurament tens unes espardenyes del Solsonès, com les de la teva padrina de cal Guinga? Posa't les velles per a diari i reserva les noves per a la Diada.
      Tant de bo que puguem exercir el nostre dret a votar. Quina llàstima tenir uns veïns autoritaris i intransigents que intentaran impedir-ho per la força bruta!

      Elimina
    2. Me les posaré per anar a votar SI, SI...Per cert que ja he posat la pancarta al balcó...

      Elimina
  12. Petits grans de sorra formàrem una enorme platja quadribarrada, que ponents i llevants han intentat inútilment desfer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa 300 que intenten destruir-la, i la sorra sempre es regenera.

      Elimina
  13. Enguany va ser visualment molt bonic, molt emotiu; però és que l'any passat per mi va ser molt especial. Igualment cada any és impressionant!

    Magnífiques fotografies.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lydia. L'ANC i/o Òmnium cada any s'empesquen alguna novetat. És veritat que la de l'any passat també va ser molt emotiva... I la del 2012, i la del 2010 i un llarg etcètera fins la del 1977 a Barcelona i la del 1976 a Sant Boi.

      Elimina
  14. Va ser una diada espectacular, diguin el que diguin

    ResponElimina
  15. Tens raó Deric. Donarà el seu fruit i la recordarem sempre.

    ResponElimina
  16. Va ser un dia especial, un dia per recordar.
    Els teus reportatges sempre són magnífics, Xavier.

    ResponElimina
  17. Gràcies Glòria. I tant que va ser especial. Gairebé espacial. Hauràs conegut alguns llocs propers al nostre barri.

    ResponElimina
  18. Excel·lent reportatge de la V. Poc més hi ha a afegir. Ara cal que qui ha de convocar, a més de fer-ho, celebri la consulta la data establerta. Els partits tenen la paraula. Preciós!

    Des de El Far, abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, és tal com dius. El poble ha fet els deures unitàriament, ara els seus representants els han de donar forma, també unitàriament.

      Elimina
  19. Un post molt alegre, com va ser la Diada. Que l'eufòria no ens impedeixi treballar.

    ResponElimina
  20. Loreto, els que intentaran impedir-nos treballar, ja s'hi han posat. Nosaltres seguirem amb el "retorn a la Idea"

    ResponElimina