dilluns, 27 d’octubre de 2014

Ens van ofegar a una cambra de gas

Ens ho han dit tantes vegades que més d’un pensa que potser tenen raó. I si veritablement la majoria de catalans que desitgem votar som nazis? Aquell home va arribar a creure que si els altres, tant ho repetien podria ser que tinguessin raó.
On devem amagar els camps d’extermini? I aquelles fileres inacabables de barracons de la mort, on són? I les xemeneies que no paren de treure fum, on s’amaguen? Si els catalans som nazis, a quin taller clandestí estem confeccionant milers i milers de vestits de ratlles?
 I si el que estem preparant, enlloc d’unes urnes de cartró per votar pacíficament són tancs de ferro i avions carregats de bombes per arrasar les ciutats?
  El que dubta pensa que no pot ser que s’equivoqui tanta gent d’UPyD, del PP, de C’s, del PSOE i fins i tot del PSC que ens comparen amb aquell règim de terror nazi. Deuen tenir raó. Però per més que volta i que busca no troba cap indici. 
A una cuneta, allà on els falangistes van afusellar demòcrates, catalanistes, sindicalistes o simplement republicans, s’ajup i para l’orella a terra. Sent una veu llunyana, que ve de Polònia, d’Àlemanya i d’altres pobles d’Europa:

Ens van ofegar a una cambra de gas.
Els meus fills van morir de fred i de gana.
No vèiem res més que el fum dels crematoris.
Amics dels botxins, deixeu-nos dormir en pau.


No ens feu servir més pels vostres foscos interessos.

26 comentaris:

  1. Aquest final m'ha et venir les llàgrimes als ulls... Amics dels botxins deixeu-los dormir en pau.
    Amics dels botxins deixeu-nos viure en pau...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les plantes creixen regades per les llàgrimes de les penes.
      Amics dels botxins deixeu-nos votar en pau.

      Elimina
  2. És força ofensiu que ens facin aquests comentaris. Absurd quan venen d'ultradretans com alguns partits que esmentes, que a més són herència del nacisme, però quan ho diu algú com Iceta és que el propòsit és veritablement fosc i malintencionat, ja que aquest no és un qualsevol i sap de què parla, per tant, hem d'entendre que ho fa amb la pitjor de les intencions i per fer mal. El PSC fa temps que ha perdut el nord, s'alia amb qui no hauria. És força trist, la veritat. I ho dic de cor, trist, perquè no m'esperava que caiessin tan baix, i no haurien, per la seva llarga tradició catalanista, però davant de situacions de pressió cauen les caretes.

    ResponElimina
  3. Xexu, si en Pallach aixequés el cap...
    Sé que l'Iceta ha demanat disculpes. Sempre s'han d'acceptar. En un cas tant terrible com aquest, les disculpes han d'anar acompanyades de la dimissió. I els que quedin no han de refundar el partit, sinó retornar als orígens.

    ResponElimina
  4. Mira, doncs jo de tant sentir aquest insult que ja em rellisca. Ja s'ho faran, nosaltres sabem què som.

    ResponElimina
  5. No et trec la raó Loreto. A mi la major part de vegades també em rellisca perquè qui ho diu no té autoritat moral per insultar-nos.
    Però no els accepto la comparació amb les víctimes reals, que van patir moltíssim el nazisme alemany, el feixisme italià i el franquisme espanyol.

    ResponElimina
  6. Xavier, una vegada mès el teu escrit descriu molt bè una realitat actual, peró jo voldria viure amb tutom, amb il-lusió i esperança de una llibertat TOTAL, (¿il-luso????).-

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. J. Antonio, no ets un il·lús. Totes les opinions són respectables, i les que persegueixen la llibertat, encara més!
      Tots els drets s'han de poder exercir per un igual. Tant els del sí, com els del no.
      Gràcies per la teva opinió.

      Elimina
  7. Aquest odi que ens tenen es perquè no ens poden veure, però saben que ens necessiten. El que no entenen és que els temps han canviat i les coses ja no poden ser com dècades passades.
    Ja s'ho faran, ignorem els seus insults que ja és un bon càstig per ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, és una bona idea, ignorar els seus insults. Però a vegades, pels motius que afecten a tercers, milions de víctimes innocents, es fa difícil no escoltar.

      Elimina
  8. L'agressivitat contra el procés d'independència de Catalunya s'expressa en alguns casos amb insults i amenaces greus que acostumen a quedar impunes sense que cap jutjat actuï d'ofici. La incitació a l'odi i la xenofòbia tenen noms i cognoms, molt sovint reincidents. Ho sento molt, però a mi no em rellisca res de tot això.

    'Asesinos de niños, genocidas' (Enrique de Diego, 03.12.2012)

    I ja no dic les de la Alicia, ni en Rivera.

    Això ara. I si per la nostra desgràcia no podem fotre el camp, que haurem d'aguantar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser els jutges, un dia o altre, com passa als països civilitzats, hauran de condemnar els que fan apologia de la calúmnia.

      Elimina
  9. L'insult és fàcil, sobretot per qui no te raons. No paren a mirar a qui poden ferir amb les seves paraules, no es paren a pensar (directament no pensen) en les víctimes reals d'aquest trist episodi de la història d'Europa...A nosaltres ens han de relliscar aquest insults, clar que si!, però fereixen a moltes altres persones... a masses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixeta, em sembla que ho encertes quan dius que qui no té raons, insulta.

      Elimina
  10. Francament , arriba un moment que les coses ja no et fan ni fred ni calor...Ara el teu post, tal com ho expliques, m'ha fet esborronar una mica...Un bon contrast entre les fotos!
    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
  11. Roser, a vegades pensem que aquestes coses ens han de relliscar, però si ho sospesem ens adonem que també és convenient rebel·lar-nos contra la injustícia verbal.
    Gràcies per haver "mirat" també les fotos.

    ResponElimina
  12. És d'intel·ligents ignorar, tant com d'ignorants dir certes coses.

    ResponElimina
  13. Bona dita Helena. Difícil a vegades d'aconseguir.

    ResponElimina
  14. Hola Xavier. M'he endut del teu post un parell de fotos relacionades amb els filats d'un camp nazi.
    A baix de tot he posat el teu nom del blog, però en cas que no t'agradi diguem que ho tregui, hi ho faré de seguida.
    Gràcies!

    ResponElimina
  15. Insultar surt gratis.
    La ignorància és molt atrevida, han visitat per exemple el camp d'Auchwitz?. Jo sí i puc assegurar que sóc/som a les antípodes del per què es van fer actuacions com aquella.

    En Pi de la serra ja ho cantava quan feia Inventari:
    estem tips de tanta nosa i cansats de recular, volem que ens deixin estar. Pensar, fer i opinar. Ara, aquí i no demà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, el problema és que precisament els que ens diuen nazis, no són ignorants.
      Saben que volem que ens deixin en pau. I la pau no els agrada.

      Elimina
  16. Xavier, tota aquesta gent que "no pot ser que s'equivoqui" comparteix la ignorància. Cada vegada que sento que ens comparen m'esborrono, no per pensar en el que van fer aquells amb qui ens comparen, sinó pel que pot arribar a fer la ignorància. La darrera foto una meravella! Serà pel verd?

    ResponElimina
  17. Teresa, em quedo amb la teva darrera frase, em quedo amb el verd de l'esperança.

    ResponElimina
  18. Quan no hi ha arguments insultar, amenaçar i calumniar són les armes dels covards.

    ResponElimina
  19. Glòria, has trobat un dels adjectius claus. Una covardia a qui no importa les víctimes innocents que van deixant enrere, com si no haguessin existit. Els falsos testimonis són repugnants.

    ResponElimina