dimarts, 11 de novembre de 2014

9 N - 10 N - 11 N - 12 N ...

Diumenge l’abella va entrar a la flor, el vot a l’urna, i la nostra força de voluntat a la història. Quan acaba una jornada en comença una altra. No cal haver viscut gaire per adonar-nos d’aquesta constant, i el 9 N no és l’excepció.
El que passa és que hi ha diades, i el 9 N ha estat i serà per sempre una d’elles, que ens restaran gravades a la memòria personal i col·lectiva. Com la manifestació del 10 J del 2010, la de l’11 S del 2012, la Via humana de l’11 S del 2013, la V de l’11 S del 2014... 
Hem format un caràcter propi de lluita i resistència.

Com en totes aquestes jornades la varietat d’imatges és immensa. Imatges d’avis que han anat a votar malgrat els impediments propis de l’edat ens han emocionat. La dels voluntaris, amb una paciència i una abnegació il·limitada.

També ha estat emocionant la imatge del polític del seny arrauxat abraçant-se al polític de la rauxa assenyada.
Després han vingut les imatges negatives. Les dels que sabedors d’haver perdut una partida a la que s’han negat a jugar,  ens volen fer creure que l’han guanyada. 
Les imatges del rancor i la mala bava.
Hi ha una altra imatge, que més que negativa intentava ser amenaçadora i que finalment ha esdevingut ridícul, il·lustrada amb un micròfon enganxat amb cel·lo.
L’home de cel·lo es vesteix
amb bosses negres d’escombraries
fa pudor de brossa i plàstic,
és enganxós però no adhesiu.

Té la mirada humida
i es pinta els llavis amb bolígraf.
Menja típex i beu tinta
s’enganxa als diaris madrilenys.

El micròfon s’ha espatllat!
diu el ministre de mal humor.
L’home de cel·lo li ha enganxat
i fa un discurs llefiscós.

El bisbe i el general
se l’enduen a fer el vermut.
Paraules que no sentim,
amenaces que no escoltem.

El cel·lo repara boes i disposicions.
corones, tricorns i peinetes.
Però ja no pot enganxar
voluntats que volen soles

30 comentaris:

  1. Estem vivint uns moments que la notícia ens sobrepassa i ja res és d'estranyar, ni tant sols el fet de tornar arribar al 9N estan quasi al mateix lloc, passats 365 dies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, portem una velocitat de creuer imparable. Tal com dius, d'aquí a un any, serem molt més endavant.

      Elimina
  2. Ara, molta paciència per aguantar l'actuació dels polítics... I a seguir, a seguir omplint el carrer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, el poble té paciència, i com diu el mestre Llach, "tenim pressa, clar que sí!".
      Els polítics que facin política i el poble, el que venim fent els darrers anys.

      Elimina
  3. Buenísimo tu artículo, como siempre y sí, me gusta lo del cello, serán cutres los tios.-

    Saludos.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies J. Antonio. El cel·lo va ser la metàfora del seu mal fer.

      Elimina
  4. Déu ni do la col·lecció de diades memorables que tenim al nostra sarró, que anem omplint de mica en mica de petites llibertats que aniran fent-se grans...
    També em va agradar l'abraçada... Que podem ser amics amb tothom, encara que políticament hi hagi diferències!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, i els que tenim una edat en tenim moltes més, sobretot la del 11 S del 1977. La del camp del Barça del 1981, etc. Aleshores eren més espaiades però també feien el seu efecte.
      La nova república l'hem de construir entre tots i totes. Amb estelades blaves i estelades roges.

      Elimina
  5. Vivim temps històrics!, a seguir endavant i omplint carrers, urnes...

    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que vivim temps històrics Audrey. I el 9 N l'hem escrit en majúscules.

      Elimina
  6. Quin goig veure el Vapor Vell envoltat pels quatre costats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Rafel. Sants no va fallar, vam fer cues, com a tot el Principat.

      Elimina
  7. Vaig viure dies molt intensos abans d'anar a votar ! ||*||

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan tots els hem viscut.
      Una abraçada als Pirineus!

      Elimina
  8. Sabíem perfectament la reacció d'aquesta gent contrària, tot i que va ser molt agra i agressiva, feia pena veure la cara de restrets que feien. El que no ens esperàvem potser és que la resposta del poble fos tan massiva. Per ser una costellada, déu n'hi do la gent que es va animar a menjar... croquetes, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que tot i no haver participat a la "costellada" encara els torna l'allioli. La digestió se'ls fa pesada.
      Xexu, pel que fa a la resposta del poble, sempre ho mirem amb precaucions, però fa 4 anys que la participació va en augment.

      Elimina
  9. Quan més mala llet i mala baba gasten es senyal de que millor ho em fet. Ells seguiran bordan, com gossos sarnosos que son, nosaltres seguirem lluitant.

    ResponElimina
  10. Que ells facin el seu estil, una mica arcaic, que nosaltres farem el nostre, carregat de futur.

    ResponElimina
  11. A mi em va tocar al Proa, moltes cues, molta gent, però va ser un exemple d'organització i de civisme. I de bon rotllo. Tothom era feliç de poder fer alguna cosa, de posar fil al agulla, de donar una altra passa endavant. En teníem ganes...
    Un dia memorable!

    ResponElimina
  12. Glòria, va ser un dia de felicitat a nivell nacional. Ens feia falta!

    ResponElimina
  13. Jo era voluntària, gestora de mesa, no va ser gens fàcil, fins i tot no vaig rebre instruccions per internet segurament pel boicot que es va fer a la xarxa i que va impedir de funcionar el servei d''urgències i les receptes electròniques hores i hores.

    ResponElimina
  14. Les voluntàries i els voluntaris sou mereixedors d'un llarg aplaudiment!

    ResponElimina
  15. no en tindran prou amb el cel·lo: espero que sàpiguen millorar
    m'afegeixo als aplaudiments, Xavier

    ResponElimina
  16. Malgrat el ridícul, m'estimo més el cel·lo que les xinxetes.
    Em fan mal les mans d'aplaudir.

    ResponElimina
  17. Urnes i cues. Música civilitzada d'un poble en moviment. Diada única en la seva beutat. El reportatge, com sempre, excel·lent!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, sí que va ser una diada única.

      Elimina
  18. Bons el text i les fotos. Ara passen els dies i tenim el cor en suspens i el cervell sense poder-se agafar a cap certesa... ¡Ai!

    ResponElimina
  19. Gràcies Olga. Cretament no tenim cap certesa.
    El 9N, ha de ser com un bon vi. Saber-lo fruir sense que pugi al cap.

    ResponElimina