dimarts, 20 de gener de 2015

El comptador del 27 S

Ahir, en passar per la plaça de Sant Jaume de Barcelona vaig trobar a faltar un element que ens acompanyà en l’espera del 9 N: el lluminós que anava fent el compte enrere, segon a segon, minut a minut, dia a dia.
Vaig mirar la paret sense el comptador, vaig treure la càmera, i després d’enfocar els balcons on hi havia el rètol lluminós del 9 N i disparar unes quantes instantànies, em vaig adonar que un home se m’havia posat al costat i mirava cap a l’edifici.
        - Què retrates? - em preguntà.
       - Que no ho veieu? El compte endavant cap a la independència.
    - !! - No va dir res i restà mirant cap a la façana d’aquell edifici que va marcar el compte cap el 9 N.
Se’m feia tard, havia d’entrar a treballar i no em podia entretenir gaire donant-li explicacions.
Mentre treballava m’imaginava el rètol del 27 S, i el meu cervell començà a fer fotoxoping.
En sortir de treballar, en passar per la mateixa plaça vaig observar les banderes que onegen al capdamunt de l’Ajuntament de la meva ciutat. Per imperatiu legal hi ha la bandera dels opressors. Vaig tornar a treure la càmera i vaig enfocar les tres banderes amb el tele. Se m’acostà el mateix senyor del matí.
       - Ara sí que veig què retrates - em digué - Les banderes, oi?
 Faig un fotoxoping mental rapidíssim.
    - Ho heu encertat. Veieu com voleien les estelades?
    - !! - Es gratà el clatell i de seguida afegí. - Ara que ho dius.... 
Quan vaig arribar a casa em vaig asseure a l’ordinador, vaig descarregar les fotos i vaig començar a fotoxopinguejar.
L’endemà, en passar per la plaça de Sant Jaume, vaig veure aquell mateix senyor, donant explicacions a uns joves.
       - Si el 27 S volem, el nostre país serà independent. - I assenyalant cap a les banderes de l’ajuntament afegí: - veieu com onegen les banderes de la llibertat?
Em vingué al cap una dita popular.
"Els catalans de les pedres en fem pans".

37 comentaris:

  1. Però aquest pa segur que l'has tret de la Baltà!

    Saps, tinc ganes de treure'm de sobre les estelades. Com més aviat onegem la senyera com a bandera pròpia millor que millor. Ser independentista és molt cansat, vull deixar de ser-ho ja. A veure si el 27 de setembre pot ser...

    ResponElimina
  2. Els del Forn Baltà, sempre estan al cas. Xexu, te n'has guanyat una llesca.
    Treballem per a que el 27 S sigui el millor dia (com a catalans) de les nostres vides.

    ResponElimina
  3. Quina idea més bona... El compte entrere o endavant pel 27 S...
    El podríem posar al Blog-Via!!! Si l'hi poso, m'hauré guanyat una llesca de pa, també? :D
    A veure si avui tinc una estona... ;)

    Cansat, cansat, de veritat...

    ResponElimina
  4. Si l'hi poses et pots llescar dues estelades i si convé, un porronet de vi bo.

    ResponElimina
  5. Ais, llàstima que ens facin esperar tant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens ho deien les ávies Loreto, tot allò que és bo es fa esperar.

      Elimina
  6. Un comptador, una estelada i el que faci falta, però avancem ja!!!!!

    ResponElimina
  7. Avancem Bruixeta. Si els adversaris són poderosos cal avançar en pas segur, encara que sigui lent.

    ResponElimina
  8. Xavier,hi ha una cosa que no em quadra,les hores dels rellotges digitals i la llum del dia!

    Diguem punyeter! ;-)

    ResponElimina
  9. No et puc dir punyeter Joan. Fer fotoxoping té aquestes coses.

    ResponElimina
  10. Caram aquest senyor sembla que estava pendent de les teves anades i vingudes...Ho sigui que fent trampetes he? bé com que també vas fer país no t'ho tindré en compte, potser els joves també ho explicaran a algú!
    Quin pa tan català, segur que fa olor de llibertat.
    Petonets, Xavi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aroma de llibertat M. Roser. Per sucar-hi pa.

      Elimina
  11. Vigila, Xavier, que tens un seguidor i no és precisament del blog (que potser també) D'aquests en necessitaríem uns quants, no? Els hi expliquem, ho entenen i ho pregonen.
    Molt bo! He rigut a gust.

    ResponElimina
  12. Teresa, ens hi hem de posar de valent. Qui no pugui segar, que esmicoli.

    ResponElimina
  13. l''espera serà llarga i el que vindrà després tot i l'eufòria del que esperem sigui el resultat, encara ho serà més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que serà llarg tot el procés Joan. No és fàcil desmuntar una inèrcia espanyolitzadora (i armada) de més de 300 anys.

      Elimina
  14. Estic llegint "La formació d'una identitat" del mestre Josep Fontana. No sé si és descoratjador o, a l'inrevés, encoratjador, veure com ja des dels mateixos "segles d'or", ja des del XIV almenys, el geni de la construcció d'un model parlamentari es veu afeblit per les dissensions i lluites internes entre els catalans.
    Que aquest cop l'encertem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les divisions internes, ara no ens convenen. El "consol" que podem tenir, és que això de les lluites internes passa a tots els països del món.
      Hem d'estar convençuts que sí que l'encertarem.

      Elimina
  15. Has fet un bon treball d'edició. Les coses perquè passin abans d'han de desitjar. Que els dies que ens falten ens siguin propicis.

    ResponElimina
  16. Sí que les desitgem Consol. Ara cal comprovar si som majoria.

    ResponElimina
  17. Xavier. Estem disposats a fer el que calgui per aconseguir el que volem? Si és així, prepareu-vos per què haurem de fer coses que els "acomodats" i els "temerosos" no volen ni imaginar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La idea és aconseguir la llibertat democràticament, pacíficament.
      Com diu Lluís Llach: "Amb el somriure la revolta".
      I els Dharma: "Contra el fusell, un somriure"
      O Els Lax'n'Busto: "Tornarem a ser grans quan sortim d'aquesta tempesta"

      Elimina
    2. Xavier, ho sento molt. Personalment estic amb tu, amb el Llach, Els Lax'n'Busto i els Dharma, des de sempre. Però a ran del 9 N això de els "acomodats" i els "temorosos" ho he sentit masses vegades.
      "Amb el somriure la revolta".
      Una abraçada

      Elimina
  18. Saps que ahir mateix pensava en aquest comptador? :-) Va ser arran del post de la CARME al Blog via... amb l'encert de posar-nos allí un comptador virtual... Vaig enyorar el que teníem pel 9N i ara veig que també en tenim un pel 27S, nascut gràcies a la teva imaginació, però que, com les banderes onejant, si hi posem tota la nostra il·lusió, també ho podrem veure :-))

    ResponElimina
  19. Assumpta, al comptador, el dia que vaig fer la foto deia 249 dies.
    Quan la Carme va instal·lar el seu, que funciona millor i no s'endarrereix, marcava 248 dies.
    Avui ja anem per 246 dies. No hi entenc gaire de números, però restant (amb l'ajuda dels dits) demà marcarà 245 dies.
    No hi ha aturador.

    ResponElimina
  20. Estimat Xavier, ja tot ès história ......., veurem què......
    Bon profit.
    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. J. Antonio, estaria bé que els catalans, de les pedres, a més de fer pans, també féssim pomes, taronges, tota classe de viandes i si cal, un bon vi.

      Elimina

  21. 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3... Que sigui el darrer compte enrere!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  22. ...2...1...Ignition!!
    Tant de bo l'encertis Jordi. El definitiu!

    ResponElimina
  23. Has tingut una bona idea i t'ha quedat molt bé.
    Costaran de passar aquests dies, però tot arriba i confio que el final sigui el que esperem i desitgem.
    Queda pa ho ja els heu cruspit tot?

    ResponElimina
  24. Glòria, tal com dius tot arribarà.
    Del pa no en queda ni una molla.
    Segurament que a Can Baltà, en tornen a fornejar.

    ResponElimina
  25. espero que la realitat et copii vull veure les banderes onejar...

    ResponElimina
  26. Elfree, de la mateixa manera que a Grècia el poble ha forçat un gir, que esperem que els vagi bé, nosaltres podem fer el mateix. Si reunim una majoria suficient.
    Com diu en Xexu més amunt, que no tinguem necessitat d'estelades perquè la quatribarrada sigui la bandera d'una Catalunya independent. De totes maneres, fins i tot quan siguem lliures, guardarem l'estelada al cor.

    ResponElimina
  27. Glòria pel pa de bandera
    reposant a la panera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,

      A l'obrador
      hi guardem el llevat,
      Creix la fornada.

      Elimina
  28. Ja fa temps que a en Baltà se li ha girat feina, tant de bo que de totes les pedres en surti un pa tan ben pastat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, he tardat a veure el teu comentari.
      A can Baltà saben el pa que s'hi dóna.

      Elimina