dimecres, 7 de gener de 2015

Lluna, sol i estrelles a Montserrat

A Montserrat la llum de la darrera tarda del 2014 va marxar suaument, sense manifestar-se espectacularment. 
S’apaga la tarda com s’apaga l’any. Passem entre turons d'un any a l'altre.
Les primeres llums dels primers dies del 2015 arriben acompanyades de tons rojos.
Es lleva el 2015. Silenciosament. Els ocells han emmudit just abans de l’alba. Després comencen a cantar, a refilar. A Montserrat sonen les campanes i ressonen pels turons.
Dalt de Montserrat el temps passa diferent, els silencis són profunds i els sons es magnifiquen.
Hi ha qui veu el futur molt negre, que perd l’esperança. Que no creu ni en els acords, ni en la unitat. Fa anys es va fer popular una dita, en Josep Fortuny l’acostumava a citar: “El moment més fosc sempre és just abans del trenc de l’alba”.
Sóc dels que pensen que ens en sortirem, i amb bona nota.

Un polític català ha pronosticat que el 2015 es produirà una forta sacsejada. Així ho han transcrit alguns diaris, i ho han llegit des del vessant polític. I si qui va pronunciar aquesta frase, en realitat volia dir que el 2015 ens portaria una forta sexejada? Tot és possible.
Benvingut 2015!!

40 comentaris:

  1. Unes fotos precioses i una experiència del canvi d'any a Montserrat que m'agradaria copiar-te... Però aquestes festes duen unes rutines que potser m ho faran difícil.

    Jo tambe penso que ens en sortirem... Amb sacsejada o sexejada... Però ens en sortirem... No ho ha marxa enrere no ha de ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poca gent creia en l'èxit del 9N (no és el teu cas, Carme) i es va acabar fent.
      Ara passa igual. D'una manera o altre anirem endavant. Tant o més que el 2014.

      Elimina
  2. GUAU!
    La primera i la segona m'han agradat especialment!

    Quin goig poder visitar aquests racons i immortalitzar-los.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lydia. Aquetes fotos que esmentes són "tranquil·les".
      Per fer la que fa 5, se'm van gelar les mans. Era de matinada, feia un vent glaçat, l'exposició era llarga, i no va sortir a la primera...

      Elimina
  3. Vas canviar d'any a Montserrat? Caram tu, quina pensada. Bé, potser no és tan estrany, però no se m'hauria acudit. Bon any tinguis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, encara que algunes fotos estan fetes de matinada, dormíem a les cel·les de l'Abat Marcet. No és car, i això que ser a Montserrat és un luxe.
      Bon any.

      Elimina
  4. si ho veiem amb positiu serà molt més fàcil que sigui amb sexejada.......tant de bo

    ResponElimina
  5. Joan, la sacsejada política dependrà de la voluntat del poble.
    I la sexejada també depèn de la voluntat (i les possibilitats) de cadascú.

    ResponElimina
  6. Penso com tu, Xavier. En sortirem i amb la millor de les notes. Tot es possible i tot està per fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no ens falli mai ni l'empenta ni la fe, Bruixeta.

      Elimina
  7. La bellesa de Montserrat, copsada tan bé per tu, com a símbol dels bons temps que ens esperen.

    ResponElimina
  8. Helena si al 2014 vam fer el 9 N, la cita del 2015 ha de ser superior.
    I els que hi creguin, que ho demanin a la Moreneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,

      he comentat la darrera foto al meu blog.

      Elimina
    2. T'ha quedat molt bé Helena, em trec el barret.

      Elimina
  9. Montserrat, més màgic que mai, però l'última foto la trobo espectacular, tens molta llum Xavier ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que té màgia aquesta muntanya.
      Tu també tens la teva claror Sílvia.

      Elimina
    2. Sílvia, si et referies al personatge de la foto, no sóc jo. El sol és el del primer dia de l'any a Montserrat, i el del barret és el meu cunyat, de la Roca del Vallès.

      Elimina
  10. Caram, veig que m'has fet la competència, però a l'engròs, he ,he...Montserrat, un lloc preciós per acomiadar un any i rebre'n un altre i per fer unes fotos fantàstiques. Ara a esperar amb optimisme que sigui un any molt especial...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, ja sé que estimes els cels, tan de postes com de sortides de sol.
      Ho he comprovat al teu "Petiteses". A la de la sortida de sol a Bellmunt no em va permetre fer-hi cap comentari, i avui no hi puc entrar.
      Només podem ser optimistes.

      Elimina
    2. És que la foto de la sortida de sol, no l'havia fet jo, per això vaig desactivar els comentaris...
      Va ser el regal d'una blocaire matinera!

      Elimina
  11. M'encanta que ens donis aquest missatge d'esperança! (ja t'ho he dit al meu blog) Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, si el 2012, el 2013 i el 2014 ens hem mobilitzat i hem anat aconseguint fites, no tenim cap motiu per pensar que al 2015 no seguirem el camí que hem iniciat.

      Elimina
  12. Durant uns anys vaig anar uns dies a Montserrat per Nadal i en tinc un bon record. Té una aurea especial.
    Farem que el 2015 sigui un any clau per escriure el nou llibre de la nostra història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament, per aquesta àurea especial que dius, els nostres ancestres van triar aquesta muntanya per fer-hi els seus temples i les seves ermites.
      Que el 2015 puguem escriure el que dius Consol.

      Elimina
  13. Quines fotos! Precioses.
    Espero moltes coses de 2015, entre elles que és compleixin els teus auguris: Ens en sortirem i amb bona nota. Segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta primera setmana de l'any, el firmament de Monserrat va ser espectacular. Tant de bo sigui un bon auguri i els astres (o la Moreneta) ens ajudin a arribar a bon port.
      Glòria, i que també assoleixis les altres coses que dius. A part de les col·lectives, també tenim les nostres particularitats.

      Elimina
  14. Ja ho deia una cançó de Manel: De vegades ens en sortim. Fotos precioses.

    ResponElimina
  15. Novesflors m'has llegit el pensament. "Tenim una oportunitat"

    ResponElimina
  16. Precioses, precioses les fotos i m'ha encantat la frase que cites, que també és el títol del documental de l'Arcadi Oliveres, "Mai és tan fosc", vull pensar que és així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si l'admirat Arcadi Oliveres creu que s'acabarà la foscor, tenim motius per creure-ho.
      Gràcies Gemma per citar-lo i per la visita.

      Elimina
  17. Aquest cap d'any tenia planificat passar-lo a Montserrat, però a última hora vam haver de canviar de destinació.Aquest bellíssim reportatge teu em reconforta i rescabala en part.
    Que Montserrat ens il·lumini, tinguem sacsejades o sexejades!

    ResponElimina
  18. Si l'any que ve ho pots compaginar, ens hi trobarem per cap d'any.

    ResponElimina
  19. Jo també penso que ens en sortirem, amb nota. Fa temps que no visito Montserrat, potser aquest any...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho saps Loreto, si tot va bé, i amb bona nota, tens una visita pendent a Montserrat

      Elimina
  20. Fantástic tota la teva presentació, (com sempre), peró amb aquet motiu de Montserrat, per a mí, "superior". Es un lloc "ESPECIAL".-

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó J. Antonio, és un lloc especial. Benvingut als turons.

      Elimina
  21. Molt bona pensada el canvi d'any a Montserrat, fins i tot has captat els sons del silenci, que la primera llum bé s'ho val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera llum del 2015 i la darrera del 2014. Totes dues han tingut una importància especial.

      Elimina
  22. Quasi coincidim en els dies però si hem coincidit en les fotos i en que som matiners, me les mirava i em semblava estar mirant les que jo havia fet uns dies abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podia ser d'altra manera Francesc, tots dos som Francesc-Xavier, tots dos som Pujol i tots dos som montserratins... I el que dius de la coincidència de matinar i fer fotografies ho confirma: som ànimes bessones.

      Elimina