dimarts, 27 de gener de 2015

Suggeriments










Entre la sorra
de la mar ben calmada
busco l’essència.













Adolescència.
Una tarda estiuenca.
Lluny la infantesa.


















Superpoblada.
De tan acompanyada
vaig créixer sola.











Rere l’arbreda
Descansa la calitja.
Tarda de calma.

Bellesa blava
davant meu tot esclata
si ella em contempla.








La pell colrada
el foc del sol es guarda.
Traç de sanguina.

 Se sent segura,
els blaus l’emparen.
La mare el gronxa.








La son arriba
i dormen les joguines.
El nin somnia.









Moments d’espera,
Una pregunta roja
no té resposta.














La pell recorda
les teves pinzellades.
Dolces paraules.

















Sempre em festegen
les papallones grogues.
Ales esteses.
Aigua a la gerra.
Les meves esperances
que no es panseixin.

(Pintures originals de Montse Pena Modia)

39 comentaris:

  1. Gairebé és com si haguèssim anat a l'exposició. Estan molt bé, les pintures... La del nin que somia m,ha agradat especialment...

    I els teus haikus també, Xavier, Molt be!!! Estava repassant-los per donar-te'n també algun com a preferir ( com he fet amb les pintures) peró em costa de triar-ne un de sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, no ets la primera en dir que la que més t'ha agradat és la del nin que dorm. A l'exposició que va fer la Montse a la Torrassa, vaig escoltar veus que també ho deien, i això que hi havia molts més quadres.
      Gràcies per la valoració dels haikús. Sóc novell en això.

      Elimina
  2. Caram Xavier, has fet uns haikus preciosos, per interpretar les imatges...

    Jo en triaria tres, que ves per on, són correlatius: el de la mare que gronxa, el del nin que somnia i el de la pregunta sense resposta...
    Felicitats, noi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, potser un altre hauria interpretat diferent les pintures.
      Gràcies per la tria dels haikús.
      En tot cas el mèrit és de la pintora. Si no conegués els quadres no existirien aquests haikús.

      Elimina
  3. Doncs a mi m'agrada molt el darrer. Són tots molt lírics, com les pintures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, pots collir una de les flors. O dels poemes.

      Elimina
  4. et tenia com a bo amb la prosa, però de la teva vessant poètica no en sabia res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, mai és tard per aprendre.
      Vaig a pàrvuls de poesia. I d'haikús... al jardí d'infància.

      Elimina
  5. M'agraden tots, però em quedo amb el de la pregunta sense resposta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixeta, suposem que cadascú fa seva la pregunta.
      Aleshores, la resposta també serà diferent.

      Elimina
  6. En tots hi ha molt bones preguntes.
    Amb traços molt bonics.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Jordi, per la lectura i la conclusió.

      Elimina
  7. Uns quadres molt expressius i uns haikus molt escaients. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol. He passat l'adreça del blog a la pintora per a que també llegeixi les vostres opinions.

      Elimina
  8. Doncs Déu ni do, per estar a les beceroles de la poesia. Les imatges són molt xules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto, si et refereixes als poemes,tot és posar-s'hi. La pintura ja és un altre tema. Segurament que també deu ser qüestió de perdre la por als pinzells.

      Elimina
  9. Ja s'ha revelat el poeta que tots endevinàvem!
    Molt ben trobats els haikus, Xavier.
    M'agrada molt el darrer quadre, tan acolorit i vital.

    ResponElimina
  10. Glòria, el mèrit és de la pintora. Fins i tot alguns versos dels haikús són frases literals de la presentació de l'exposició que va fer a la Torrassa. "Vaig créixer sola" és una d'elles.
    A mi també m'agrada el quadre que esmentes: potser per això és al final, per acabar el post amb una dosi de vitalitat.

    ResponElimina
  11. El dibuix de l'adolescència és tant real que deixa veure aquell punt de rebels que tots hem tingut en aquells anys anyorats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament la noia del quadre en fa el posat.
      Comparteixo amb tu, Joan, l'enyor de l'adolescència. Però fa tants anys, que gairebé l'he oblidat.

      Elimina
  12. La integració d'imatge i poesia és una de les coses que els blogs poden servir admirablement. Si es fa bé, és clar.
    Una excel·lent mostra, la vostra. (perdó pel rodolí)

    ResponElimina
  13. Eduard, ja ho he dit més amunt. La Montse, amb les seves pintures ha fet fàcil la feina dels haikús que apareixen aquí.
    Gràcies pel rodolí.

    ResponElimina
  14. Quina colecció d'obres d'art, es podría fer ja, tot un museu.

    Amès dels teus magnífics comentaris, ens sorprens amb veritables imatges úniques, felicitaciones a la Montse i un reconeixement per a tú, com sempre.

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. J. Antonio, un museu no ho sé, però aquí només hi ha un deu per cent de l'exposició.
      La Montse no fa gaire que pinta. Si segueix igual, potser sí que al final les seves obres seran de museu.

      Elimina

  15. Penso que fer poesia i pintar no és tan fàcil com dius. S'ha de tindre alguna cosa que els altres ens falta. Almenys a mi.
    Sort que et tenim a tu que ens regales coses tan boniques com aquesta.
    És el que més m'agrada

    Se sent segura,
    els blaus l’emparen.
    La mare el gronxa.

    Moltes gràcies, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Josep per les valoracions, sempre tan interessants, que aportes.

      Elimina
  16. Bona pintora! merci Xavier.....els teus versos igualen en bellesa i màgia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree, no et puc contradir: és una bona pintora.

      Elimina
  17. També m'agrada molt el de la mare gronxant el nadó... els blaus l'emparen, potser perquè com deia la pel.li, el blau és un color càlid?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blau s'associa amb els colors freds, però en aquest cas té calidesa.

      Elimina
  18. Una vegada hi va haver un paradís... Alguns pintors i poetes en guarden la memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, aquest comentari és poesia. La Montse li haurà de buscar una pintura per emmarcar-lo.

      Elimina
  19. Xavier, feia dies que no entrava al teu bloc. De fet, no dono a l'abast de feines i feinetes. Res que m'han encantat els petits poemes i les pintures... jo també pinto i m'han emocionat. Gràcies

    ResponElimina
  20. Gràcies Carme. Dius que també pintes, i pel que sabem també escrius. Endavant amb els pinzells i el bolígraf.

    ResponElimina
  21. Uau, quin ramell de haikus!!! M'encanten i les pintures, també.

    ResponElimina
  22. Novesflors, m'ha agradat aquesta expressió: un ramell d'haikús. Gràcies per la visita.

    ResponElimina
  23. Bon dia, fa un temps d'aquests "suggeriments" d'en Xavier. Malgrat jo no havia escrit, ho tenia al cap. Moltes gràcies al Xavier per aquesta comunió d'art i poesia. Certament els haikus del Xavier estan molt ben trobats amb la meva pintura. No esperava aquesta difusió de la meva exposició i m’he quedat sorpresa dels vostres comentaris tan inspiradors. Tot això m’ha arribat i el que m’arriba indefectiblement s’incorpora a la meva obra. Gràcies a tots i a totes, artistes que som tots de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Montse, que ets la "mare" d'aquesta obra.

      Elimina