dilluns, 2 de febrer de 2015

Un santsenc a Sant Andreu

El santsenc ha baixat a la parada “San Andreu” de la línia vermella del Metro de Barcelona. Puja les escales de la sortida i la llum de dia l’acull. És a la plaça Orfila.
Feia anys que no venia a Sant Andreu. 15 anys enrere havia vingut a un concert conjunt de la coral l’Eco de Catalunya de Sant Andreu del Palomar i l’Orfeó de Sants. Totes dues corals commemoraven els corresponents centenaris de la seva fundació. També havia estat en aquests pagos per visitar una exposició fotogràfica que va fer un amic, i una altra vegada per visitar una companya de feina que havia estat operada. Sempre hi va haver un motiu concret.
Avui, mentre venia s’ha trobat una neboda al metro. “Quina casualitat” li ha dit. “”Vaig a la universitat” ha contestat ella. “I tu?” “A Sant Andreu”. Ella deu haver pensat que anava a la universitat a estudiar, però i ell? “Què hi vas a fer a Sant Andreu?” Per un moment ha restat sense saber què dir. Perquè, en realitat que hi va a fer a aquell barri que com el seu és un antic poble absorbit per la gran Barcelona?
“Res, a veure’l”. Com aquell que va a  visitar un antic amic. La noia ha baixat a Universitat i ell ha seguit unes quantes parades més.
És un matí d’hivern fred. De tant en tant fa ressol, però la major part del temps fa un matí gris. Passa per la plaça del mercat. És dilluns i hi ha poc moviment. Gairebé tot és tancat.
Passa pel davant de l’antiga fàbrica Fabra i Coats. En això, Sant Andreu i Sants també s’assemblen. A Sants hi ha l’antiga fàbrica del Vapor Vell reconvertida en biblioteca pública.

És una sort no tenir cap lloc concret on anar. Pot caminar i mirar. Pot girar una cantonada, anar amunt, a la dreta, tornar a anar amunt i després baixar per un carreró. S’encanta mirant uns coloms que busquen menjar. Com a tot arreu, cadascú es busca la vida com bonament pot. Aquí també hi ha aturats que busquen feina. Jubilats que es miren les inacabables obres de les vies del tren, àvies que van a buscar els néts a l’escola, floristes que guarneixen l’aparador per a veure si es guanyen el jornal...

És un barri que com Sants, encara és un poble. No hi ha turistes. Si de cas només n’ha vist un emmirallat al vidre d’un aparador i que vestia un abric idèntic al seu.

Passa per un carrer ben curiós. Un veí s’ha entretingut a reproduir edificis i paisatges del país. Com una Catalunya en miniatura al seu hort. Aquesta persona aprofita més el temps que no pas ell. Pel que comprova hi ha dedicat moltes hores. Potser anys.
Li sembla que a ell també li han passat les hores. S’adona que fa estona que no mira quina hora és. S’ho imaginava. Gairebé és hora de dinar. Torna a travessar la plaça Orfila i admira el campanar de l’església parroquial i la cúpula que està tapada per una xarxa. “Deuen fer obres”. Pensa.
S’encamina a l’estació de tren. Pensa que amb el tren farà més via que amb metro. Ha dedicat un dia de festa que li devien a fer res. I pensa que quan torni a tenir un altre dia de cada dia de festa, tornarà aquí a no fer res.
I quan és al tren s’adona que per ser que no ha fet res, torna  a casa ben ple.

30 comentaris:

  1. Home, a no fer res a no fer res... a mi em sembla que el Santsenc ha fet unes fotos molt boniques i que afavoreixen molt a la vila de Sant Andreu. Fins i tot algunes fan venir ganes de pintar-les i tot. La casa lila i la del costat amb la porta de tres colors, m'han fet dentetes...

    Jo no vaig gaire per Sant Andreu, tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, de ben segur que si algun dia dibuixes el carrer de la casa lila podrem veure-hi els sentiments que té.

      Elimina
  2. jo per un moment he pensat que estaba a l'illa de Murano...amb aquests colors. Un joc de fotos que retornen i sembla que el temps no passi.

    ResponElimina
  3. Joan, és veritat, aquestes cases acolorides recordarien les illes de Murano o Burano.
    Millor que els turistes no se n'assabentin.

    ResponElimina
  4. És molt bo de saber perdre el temps de tant en tant.
    Jo havia treballat en aquest barri, però en desconeixia els racons que ens has descobert amb les teves fotos.

    ResponElimina
  5. Helena, és un dels avantatges de no anar enlloc. Que potser hi arribes.

    ResponElimina
  6. Xavier, jo havia treballat darrere de l'Església en els temps que els familiars dels treballadors de Ebro es van tancar a la església. Em va agradar tant el barri que vaig voler estudiar-lo.
    El barri antic del districte, la seva zona de carrerons té molt d'encant i recorda a l'antic poble que va ser.
    El carrer Gran de Sant Andreu, era una antiga via romana, alt voltant de la qual va creixa el poble.
    De l'església de la plaça Orfila, va sortir un Crist que era estendard (ensenya) de les tropes de segadors que es van rebel·lar contra els Borbons al segle XVII i del que es fa esment en l'himne de Catalunya.
    A Gran de Sant Andreu, 256 (crec), hi ha la farmàcia Franquesa, que a part de guardar el mobiliari i la caixa registradora del segle XIX, tenen emmarcats al costat de la porta dos trets productes d'un tiroteig durant la guerra civil.

    Perdona, no vull explicar la història, és que Sant Andreu m’agrada molt
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per ampliar coneixements Josep. I tant que pots explicar història. Segur que val la pena contemplar la farmàcia de la que parles. Quan el santsenc hi torni, buscarà els detalls que esmentes.

      Elimina
  7. Quan pensem en Barcelona ens imaginem el centre, o els llocs emblemàtics. Els barris que eren pobles tenen vida pròpia, tenen identitat, i tenen també molts racons inexplorats. Reconec que conec molt poc Sant Andreu (Sants força més...), però mirant les teves fotos veig que val la pena passejar-s'hi. Conec la Plaça Orfila i poc més. Crec que també el Carrer Gran de Sant Andreu, pot ser? Allà hi havia el primer veterinari dels meus gats, quan els vaig adoptar m'enviaven allà i hi vaig anar un parell o tres de cops. Després vaig canviar perquè l'excursió des de Sant Antoni era considerable.

    No, definitivament no em sembla que hagis fet 'res'. En tot cas, benvingut aquest res, aprofita per fer-lo més vegades quan tinguis temps. Però no repeteixis, prova altres barris perduts. Segur que et sorprenen.

    ResponElimina
  8. Gràcies Xexu, et faré cas. Hi ha molt per conèixer i molt per sorprendre.

    ResponElimina
  9. No hi he estat mai al barri de Sant Andreu, de fet hi ha molts barris de Barcelona que no conec...M'agrada veure fotos que no siguin les típiques a prova de turistes, que sembla que a Barcelona només hi hagi monuments i gent benestant...I anar per la ciutat només per badar, és la millor manera de conèixer-la i vas al teu ritme. Quna foto tan guapa la tercera, amb aquestes cases de colors...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, al santsenc també li van caure molt bé aquests carrers de cases acoloriders de Sant Andreu.

      Elimina
  10. la plaça Orfila em ve al cap ....tenim uns barris molt fotogènics a Barcelona, amb uns racons preciosos, plens de vida i color n'has tret unes immillorables imatges!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, gràcies per apreciar les fotos dels als barris on s'hi viu. Les ciutats amb les botigues de sempre ja comencen a cansar.

      Elimina
  11. Sant Andreu és un barri simpàtic, te indrets molt pintorescos i una història que val la pena saber. El conec una mica, perquè vaig treballar-hi una curta temporada, i m'hi trobava a gust. En molts aspectes em recorda a Sants, el barri que m'ha adoptat i m'acull actualment.
    Encantadores les cases de colors i curiosa la "Catalunya en miniatura".
    Bon post, omple!

    ResponElimina
  12. Glòria, coincidim en els gustos per altres barris. I coincidim, encara més en el que vivim.

    ResponElimina
  13. m'has tornat a fer reviure en els records.....crec que no havia tornat a Sant Andreu des de que hi anava a repartir per les tietes i fa molt d'això....més que molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donc ja ho saps Francesc, encara hi ha botigues per anar a repartir vestidets de calçar d'Artesania Pujol.

      Elimina
  14. Oncle Xaviiiiii, ets el millor, hem fas sentir encara més orgullosa del meu poble, sense oblidar mai les meues arrels de Les Terres de l'Ebre" jijijjji
    Un petonarrrooooo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, tens motius per sentir-te orgullosa de Sant Andreu.
      Com pot anar bé el món amb Pujols a Sant Andreu, Pujols a Sants i Pujols a les Terres de l'Ebrrrre?
      Si busquem a les arrels dels Pujols al final serem família de veritat?

      Elimina
  15. A Sant Andreu han conservat més el vell nucli. A Sants, a Collblanc i, el pitjor de tots, a Les Corts, la cosa ha estat més cruel,

    ResponElimina
  16. Sap greu veure desaparèixer edificis emblemàtics. Durant el franquisme es van fer barbaritats urbanístiques i amb la democràcia.... també!

    ResponElimina
  17. És el que a vegades pensem: 'costa de passar el dia'. Però si t'entretens amb els detalls dels dies i dels llocs, veus que et falta temps per veure'ls tot. Són les felicitats menudes i humils, que n'hi ha.
    M'ha agradat veure aquestes fotografies, Xavier.

    ResponElimina
  18. Olga, descrius molt bé certs moments amb l'expressió "felicitats menudes i humils".
    Segurament que si es poguessin posar en rengla, farien una felicitat completa.

    ResponElimina
  19. Que xula la façana de colors i la biblioteca... M'has fet venir ganes d'anar a passejar-hi, o d'anar-hi a no fer res.

    ResponElimina
  20. Loreto, aquesta façana lila ens té a tots fascinats. Tal com explica el santsenc: biblioteca al tèxtil Vapor Vell de Sants i Biblioteca a la Fabra i Coats de Sant Andreu.
    Teixint paraules.

    ResponElimina
  21. Potser hauria de tonar a fer un tomb pel barri de Sant Andreu, la plaça Orfila...semple plena de vida, és el record que m'ha vingut al cap. La façana de colors,preciosa!. Bonic reportatge.

    Bon dissabte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plena de vida. Aquesta seria la paraula que definiria el moviment de totes les places Orfila de Sant Andreu i d'altres llocs.
      Al carrer Pelai de Barcelona (per posar un exemple) potser hi ha més moviment, però no és el mateix, oi?

      Elimina

  22. Conec bé Sant Andreu. És un estrany exemple de conservació d'una ciutat de barris, Barcelona, en ple procés de dissolució. O sé prou bé, perquè el meu barri natal es troba en el districte Sants-Les Corts i, malauradament, he tingut ocasió de veure com el bari es va deconstruïnt sense solució de continuïtat. Els promotors tenen, fa anys, un ull posat en el barri del teu preciós reportatge.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  23. Jordi, si aquests promotors de qui parles són especuladors sense escrúpols, valdria més que fossin bornis de l'ull que dius que hi tenen posat,

    ResponElimina