dilluns, 2 de març de 2015

Cel de sang


El cel de sang porta mals presagis.
Núvols ferits espanten l’alba.
Cruesa d’un hivern
que vol morir matant.


40 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si dius colpidor a partir del substantiu colp, és ben bé així: cop a cop!

      Elimina
  2. Es resisteix l'hivern a fer via enllà. Preciós encaix entre imatge i poema.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La naturalesa ens dóna pistes o senyals. La majoria d'humans, sobretot a occident, ja no els sabem llegir.

      Elimina
  3. Es fa massa llarg aquest hivern ... encara que a la natura ens deixa moments màgics.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que tots els hiverns se li fan llargs a algú.
      Esperem que es compleixi, per a bé, la màgia que porta aquest moment que esmentes.

      Elimina
  4. Sembla que l'infern sigui a dalt, contràriament del que pensàvem.

    ResponElimina
  5. Esperem que tot sigui com ens han explicat, i que del cel només vinguin benediccions.

    ResponElimina
  6. L'atàvic instint de fer fogueres perquè els dies del sol tornin ens fa també témer presagis en el vent fred que, per altra banda, proporciona estampes tan superbament belles com les que tan bé retrates.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard, el vent ajuda a emmotllar les formes de les nuvolades. Algú ha encès les fogueres de que parles.

      Elimina
  7. He vist, aquests dies albades com de foc... potser com no havia vist mai (i jo sense màquina de fer fotos)

    Ara tu el qualifiques de sang, que també és molt apropiat...

    Un molt bon poema... llegit en veu alta. Molt ben encaixat a les fotos, molt carregat de sentiments.

    Preciós tot plegat, Xavier. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, aquesta albada és justament del dijous 26 de febrer.
      Gràcies per llegir el poema en veu alta. Segur que va guanyar.

      Elimina
  8. Potser sóc de mena optimista però m'agraden aquestes albades tan enceses. Un dia al twiter en penjava una i hi deia que semblava un decorat dels pastorets: les calderes d'en Pere Botero! O sigui, que coincidim en la descripció, només que jo m'ho miro amb un toc d'humor.
    El poema, potent ben enllaçat amb aquests núvols de brasa roent.
    I no patiu. Com diu el llibre que acabo de llegir: "Tot això també passarà" I vindrà finalment la primavera!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fas bé de ser optimista August. Tots plegats ho hauríem de ser una mica més. La primavera tornarà!

      Elimina
  9. Un cel preciós que no vull associar a mals presagis. Però sí, tenim ganes de primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo els teus desitjos Novesflors. Res de mals presagis i que vingui la primavera.

      Elimina
  10. Realment el vent és molt empipador, però quan el cel ens l'anuncia, és una autèntica meravella, feta amb els colors de la paleta màgica d'algun pintor enfilat als núvols...Em sembla que feia anys que no havia vist uns cels tan acolorits.
    A mi l'hivern no se m'ha fet llarg, ( no ha fet fret) el què em molesta és el vent, però sovint bufa més a la primavera.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En algun lloc en Miró, Picasso i altres artistes la setmana passada van fer una festassa.
      Roser, com canta el teu amic: és "el vent del moooon!"

      Elimina
  11. res home....cel rogent, pluja o vent. I en tots dos casos espanta els mals auguris

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, si ho diu la saviesa popular, no ho discutirem.

      Elimina
  12. Es resisteix, ja ho diu la dita que comença pel març marçot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, esperem que la dita s'acabi aquí i no mati ni la vella ni la jove.

      Elimina
  13. m'encante perseguir núvols i cels amb la càmera. Els teus son fantàstics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixeta, és una persecució molt poètica la que fas. Fotografiar vermells i grocs de foc al cel. Igual que jo, en deus tenir una bona col·lecció.

      Elimina
  14. Fa fred, però de dia el sol escalfa molt, això ajuda a aguantar l'hivern. No és allò tan depressiu de la tardor. A mi m'agrada la cançó de la Maria del Mar Bonet que diu que al febrer "ja ve la primavera".

    ResponElimina
  15. Coincidim en gustos Helena. Et refereixes a la "Dansa de la primavera".
    És un dels himnes que sona cada primavera a casa. I també en d'altres èpoques de l'any.

    ResponElimina
  16. Un cel alegrament esfereïdor. El sol s'acomiada amb un esclat de color.
    Les fotografies i el poema estan molt ben lligats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol.
      El sentit del que volia dir no variaria gaire. Aquests colors acostumen a ser de la posta, però en aquest cas es van produir a la sortida de sol.

      Elimina
  17. Deia l'avia "Cel rogenc pluja o vent". Però aquest cel, tan dramàtic, sembla anunciar l'arribada d'un sol, que van amb retard, potser s'adormit i tot just és desperesa. Per disculpar-se farà bon dia! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les àvies no s'equivoquen Glòria, i si ho fan és amb la millor de les intencions.
      Tant de bo el dramatisme del cel, sigui com dius, el preàmbul d'una disculpa.

      Elimina
  18. Serà presagi de vent i més vent...Per allò del cel rogenc.
    Serà presagi de poc fred...de canvi climàtic evident, inclement.
    Anuncia el març marçot que " mata la vella i la jove si pot a la vora del foc".
    La poesia no té límits...al cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això que dius Teresa. Poesia al cel, il·limitada.

      Elimina
  19. Diria que és ben viu, aqt hivern. M'encanten les dues fotos

    ResponElimina
  20. Gràcies Loreto. Aquets és l'adjectiu: viu.
    I per coincidències del llenguatge també el podem fer servir com a segona persona de l'imperatiu del verb viure: VIU!

    ResponElimina
  21. Aquestes fotos són brutals, i el poema és molt bonic, cru, però bonic, felicitats! (les forces de l'hivern ja minven, o això vull veure jo!).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma Sara. L'hivern s'acaba, però per alguns sembla que s'allargui encara.
      M'ho miraré com tu!

      Elimina
  22. Vet-ho aquí l'altra cara del bonic cel rogent, més enllà d'augurar pluja o vent.
    Però no puc deixar de dir que són preciosos aquests cels que t'has fet teus amb la càmera, Xavier.

    ResponElimina
  23. Gràcies Teresa. els teus, meus i de tothom.
    Depenent de l'estat d'ànim personal, cadascú pot veure diferent el color roig.

    ResponElimina