diumenge, 21 de juny del 2015

Un buscador de tresors

Neven flors grogues
i dibuixen vorada
a les llambordes.
Poca gent sabia que exercia, en estones lliures, l’ofici de buscador de tresors. Potser ni tan sols ell se n’havia adonat fins al cap d’uns quants anys d’exercir-lo.
Ser buscador de tresors no és una dedicació vocacional, més aviat se n’és per atzar.
Un 21 de juny de fa anys, justament el dia de sant Lluís, va trobar el seu primer tresor.
 Després del dia més llarg de sol, el va trobar de nit. O potser va ser el tresor qui el va trobar a ell.
(Foto: Mireia Pujol)
Avui és feliç perquè ha presenciat una nevada en ple juny. Perquè aquells anhels que tenien les persones que estima s’han acomplert.
Flor sempre viva
de bella anomenada
Busco la flaire.

Tombes de pedra,
seguim la caminada.
Resteu enrere.

Ha trobat la pau allà on hi havia guerra, claror en la fosca, vida on es covava la mort.
Arriba l’estiu, arriba el bon temps.
A la ciutat han posat una estora groga per a que la trepitgin aquells que no entren mai als salons luxosos. 
A tots aquells que dormen sense sostre se’ls faran les nits més dolces.
                                                                                                                               (Foto: Francesc Julià) Aquella fita que ens guia cap al cim ens proposa una aturada, per refrescar-nos a l'estany. 
Flocs de neu groga ens donen repòs. Si neva a l'estiu, tota la resta és possible.

42 comentaris:

  1. Quina meravella, Xavier. De ben segur que a sota les llambordes hi ha poesia. Crec que no pot ser d'altra manera.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A sota les llambordes hi ha l'essència de la revolta.
      El buscador de tresors ha trobat la poesia a sota, a sobre i fins i tot a l'aigua. Gràcies a tu Josep per la cita.

      Elimina
  2. preciosa i delicada nevada groga en ple juny, plena de poesia visual!


    quin goig els llibres eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com ho dius Elfree, fan goig els grocs i també els llibres del Zurich.

      Elimina
  3. Les nevades metafòriques, com sempre, millors que les reals. I molt estètiques, com tota l'entrada.

    Jo encara no tinc els llibres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, tot acaba arribant, com els llibres.
      El "vet aquí que una vegada" l'hi poses tu:
      "El temps, l'instant i l'espai....
      ... té la capacitat de desvetllar-te encara ara. (H.B.)

      Elimina
  4. Gràcies al buscador de tresors ens ha arribat el teu, concentrat en imatges i mots bellíssims. Ahir, una part de Vilafranca també estava com mostren les fotografies i em vaig dedicar a passar-hi pel damunt, com si m'haguessin estés una catifa sota els peus. En el dia més llarg de l'any, o en la nit més curta, hi ha desitjos que es fan realitat. Per cert, on és aquesta magnífica església romànica? La finestra de l'últim pis del campanar crec que no l'he vist enlloc, o no m'hi he fixat.
    Molt bona entrada d'estiu, Xavier, i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és el campanar de l'església de Beget, al Ripollès. I la fotografia és d'ahir mateix, per tant el sol que es pon per un dels finestrals és el darrer de la primavera.
      Que tu també gaudeixis d'un bon estiu Galionar.

      Elimina
  5. Gràcies, per tantes estores grogues i nevades de llum i d'estiu. Buscador de tresors... Que les casualitats t'acompanyin sempre i la màgia de compartir tresors també.

    Visca el llibre del Zurich. Jo encara no el tinc... Aviat, aviat... Quedarem al Zurich!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per les teves paraules Carme. Que a tu també t'acompanyi la màgia i conservis tots els tresors que has anat trobant a la vida.
      Ens trobarem al Zurich... amb metro, o tren, amb bicicleta o a peu.

      Elimina
  6. Bones fotos, el teu amor per la ciutat s'encomana. Ja tens els teus exemplars? Caram, a veure si arriba el meu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu. Sé que no he estat el primer en rebre els llibres del Zurich, però pel que sembla dec haver estat el segon!
      Espero que el rebis ben aviat, i algun dia puguem fer-hi un cafè.

      Elimina

  7. M'agrada molt la imatge metafòrica d'una nevada al mes de juny. I més si es tracta d'uns flocs de neu tan delicats. com aquestes petites flors groguenques deixant l'estela del seu rastre.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada vegada hi ha més acàcies a la ciutat, i lògicament cada juny es repeteix la nevada groga i cada any més abundant.
      Gràcies per les teves paraules Jordi.

      Elimina
  8. Segueixes bocabadant-me, Xavier! :-)
    Has trobat un munt de tresors i els sabut captar per compartir-los.
    Gràcies!!!

    ResponElimina
  9. Ets molt ric en tresors trobats. Aquesta catifa groga és de somni.
    Ja està publicat el llibre? Que bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són tresors a l'abast de tothom Consol. El llibre em va arribar divendres 19.

      Elimina
  10. Que bonic ser buscador de tresors i guardar-los en un raconet del cor...Bonica nevada groga aquesta de començaments d'estiu i olorosa...I no ca dir que unes fotos precioses acompanyades de paraules plenes de sensibilitat. M'ha agradat especialment, la foto que al capvespre, el sol entra i surt per la finestra d'aquest esvelt campanar...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els començaments són emocionants M. Roser.
      L'últim sol de primavera travessa el campanar per una finestra. Gràcies per la lectura

      Elimina
  11. Iep! Quina sorpresa final! Aquest petit tresor l'hem fet nosaltres! Ja sé que no ho és, però a mi em venia al cap la mimosa, amb aquella flaire brutal...

    ResponElimina
  12. Sí que l'hem fet nosaltres, cadascú el seu gra de sorra. Algú, però, és qui va posar els fonaments, i tu d'això en saps molt.
    Gràcies Gemma Sara.

    ResponElimina
  13. aquestes llavors grogues no seran de les que fan al·lèrgia, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que fan al·lèrgia acostumen a ser els plàtans.
      Però potser a algú li afecten les acàcies?

      Elimina
  14. Aquest tresor és per gaudir-ne sempre més. Que nevi groc a ciutat!
    És el teu paisatge i estàs fet un bon caçador...DE TRESORS:

    ResponElimina
  15. Gràcies Teresa per compartir els teus tresors. Tu també els saps trobar.

    ResponElimina
  16. Em reconec buscador de tresors. Més que buscador, trobador.....me'ls trobo potser sense voler-ho...o si.
    Salut i...anar fent.

    ResponElimina
  17. És una sort anar-los trobant. Sobretot el de la salut que esmentes.
    Trobador de tresors i trobador de fina amors.

    ResponElimina
  18. I aquesta neu si que és tova i a més ens fa entendrir a nosaltres mateixos......
    Ostres a qui has subornat per tenir tant aviat el llibre?

    ResponElimina
  19. Potser si apilessin bé aquesta neu amb alguna tècnica a l'estil,dels canons de neu, es podrien haver fet els Jocs d'hivern al mes de juny. Els esquiadors podrien competit a Collserola, el Montgrí o el Montsant.
    Joan, les monedes de pètals són un suborn irresistible.

    ResponElimina
  20. Quina preciositat de fotos i d'història, Xavier! Aquesta nevada groga que tu dius jo l'he viscuda també aquests dies al meu barri. Tot queda encatifat d'un color preciós. Llàstima que l'eficiència dels serveis de neteja l'escombren de pressa. I jo penso: que no hi ha coses molt més lletges que això per escombrar? Una abraçada i bona Nit de Sant Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegeixo el teu comentari quan la nit de Sant Joan ja ha passat.
      August, espero que la teva nit també hagi anat bé.

      Elimina
  21. m'agraden les nevades i aquesta groga em roba el cor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixeta, coincidim amb l'admiració per les nevades. Siguin blanques a l'hivern, com grogues al finals de primavera i començament de l'estiu.
      Si algun dia ens en cau una de roja, de pètals de rosa, també serà benvinguda.

      Elimina
  22. Una nevada groga que també m'he trobat anant cap a la feina més d'un cop. Llàstima que no sempre algunes sabates i vidres de cotxes no sàpiguen, com la poesia viva ,prendre partit i saber-se embrutar.

    PD. Veig que tenim diferents carters o el Zurich et queda més a prop...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poesia de groc, estrofes de pètals, versos d'acàcies de camí a la feina. Què més es pot demanar
      Sí que es pot demanar més, que el teu carter es recordi de portar-te el llibre del Zürich.

      Elimina
  23. Naturalesa sempre viva...
    Cor de Cors sempre vibrants, plens de grans misteris a descubrir...


    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles, dieu misteris a descobrir... cada cor n'amaga algun.
      Gràcies pels vostres cors.

      Elimina
  24. A aquesta nevada jo m'apunto, tresors al nostre abast.
    Unes fotos precioses, Xavier.

    Aferradetes!
    Ps: Encara no tinc els llibres ... espero que aviat ens trobem al Zurich ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em farà molta il·lusió que ens puguem trobar en persona al Zurich.
      Espero que aviat t'arribin els llibres. Suposo que els envien per avió, però encara que sigui amb barca, ja tenen temps d'haver arribat.

      Elimina