dilluns, 6 de juliol del 2015

Qualsevol nit pots somniar el rock

La vida dóna moltes voltes i fem plans que a vegades no es poden complir.
Enguany volia veure sortir el sol a Canet, com l’any passat, amb la meva tribu, amb la gent que s’estima la música, l’amistat i l’amor, la companyia, la festejada,  la nit i la matinada. I el seu país, sota una estrella.
No ha pogut ser i quan sortia el sol estava al llit de casa, dormint i somniant poder veure’l altre cop, una matinada prop de les platges de Canet.
Els vells rockers (o blues-mans, o cantautors, com el Quico) sempre hi són.
La gent, sobretot gent jove, s’ha aplegat, com l’any passat, com fa 40 anys, a Canet. Els catalans sempre tenim alguna gesta per reivindicar, algun motiu per festejar. És una revetlla extra.
L’àngel que ens vetlla els somnis m’ha portat les notes de l’Àngel de la Dansa de l’Elèctrica Dharma. Avui no l’han tocada però m’ha arribat igualment la melodia.
“Àngel de la Dansa,
dolça companyia,
no em deixis sol
ni de nit ni de dia,
no em deixis sol,
sense melodia”.
El sol s’ha amagat, la Sol no hi era. 
L’Edu d’Arbúcies l’esperava i no l’ha trobada. L’ha buscada a tots els racons de l’esplanada, a les barres del bar, a les cues dels lavabos, a la foscor de la nit i en la claror de la matinada. 
La Iaia s'ha retrobat amb els seus néts. S’han saludat amb les mans enlaire.
Els amics del Jean-Luc s’han trobat. Ara no s'encenen els encenedors. Tothom té mòbil i la "platea" s'il·lumina.
L’Elèctrica Dharma s’ha retrobat amb els seus vells amics dels Comediants.
Fa 40 anys eren plegats aquí mateix, com avui. Han recordat l’Esteve i el Josep i ens anunciat altre cop, que “la gent vol viure en pau, i que als Estats-carronya, a les bèsties de guerra, no els dóna la gana”.
La Banda Impossible ha fet possible el retrobament entre la generació de fa 40 anys, la de en fa vint i l’actual. “Camins vora les estrelles!
Els Pets canten “Bon dia” a la mitjanit. I el somniador es torna a preguntar, junt amb el cantant “quants dies més té de regal
Com la Ventafocs, el somniador duia una sabata de cristall. Al punt de la mitjanit l’ha perduda i s’ha acabat el somni.
La Míriam havia de venir sola i a darrera hora un amic, el Marc, s’ofereix a acompanyar-la. La tarda és llarga, la nit encara més i la matinada és fresca.
Per una matinada està bé substituir el refilar dels ocells, que s’han quedat muts escoltant els decibels de les guitarres elèctriques, els redobles de bateria i els batecs d’una guitarra baixa electrificada.
La Míriam i el Marc s’han agafat les mans. L’amor no està previst, com la música té uns acords a vegades misteriosos. Però la nit continua. 
Els Catarres hi posen festa, la Pegatina, la rumba, els Lax’n’Busto el rock and roll, les Oques Grasses més música i bon humor. La nit s'acaba, arriba el dia.
Els Txarango toquen tot el que calgui per a que la festa no decaigui. L’Elèctrica Dharma torna a l’escenari, s’afegeix als Txarango, i el públic supervivent, que és la majoria, salta amb les notes de “la Presó del rei de França”.
 (Fotografies Mireia Pujol Massa)

Qui pot predir el futur? Qualsevol nit pot sortir el rock, qualsevol dia pot venir l’amor.
Qualsevol any pots tornar al Canet Rock.

38 comentaris:

  1. Un reportatge excel·lent, es nota que el teu cor hi era. Jo també vaig ser al Canet Roc d'ara fa 40 anys, aleshores era molt jove i em va impressionar vivament. La situació actual em recorda aquells temps, temps de revolta i canvis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol. Tornem a estar il·lusionats pels canvis que s'acosten.

      Elimina
  2. Com sempre, en la teva línia, un poètic reportatge. Sembla que els temps estan canviant, però hi ha maneres que no cal que canviïn mai.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan arribem a Ítaca, segur que encara quedaran pendents llibertats per conquerir.
      Dylan fa 50 anys que va dir que els temps estan canviant".
      Alts i baixos.
      Abraçades cap el Far.

      Elimina
  3. Té raó la Consol, un reportatge magnífic, veig que les fotos de la teva filla han substituït les teves i han tornat els records...Jo no hi he anat mai al Canet Rock, això que tinc família al poble, però a la meva joventut desplaçar-te era més complicat...
    Conec algun dels comediants, no personalment, pel correu electrònic perquè a partir del poema d'un dels seus components, vaig fer una obra de teatre per la mainada i a ells els va agradar molt...
    Espero que l'any vinent tornis a estar en forma, per tornar a seguir "els camins vora les estrelles"...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva filla està sense veu. Cantar i cantar, com la resta del públic.
      Gràcies Roser per les valoracions.
      Enhorabona per la col·laboració amb els Comediants.
      A veure si l'any que ve el tornen a fer.

      Elimina
  4. Molt bones fotos de la Mireia que ens acosten al Canet Rock.
    Sense haver-hi estat, jo me'n faig una mica la Il·lusió!

    M'has recordat la història que ens vas explicar l'any passat. Ara la vaig a buscar...

    Qualsevol nit pot sortir el rock... qualsevol any podem tornar al Canet Rock!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em vaig fer una idea de la matinada.
      A veure si trobes la Sol de l'any passat. Ningú no l'ha vista. Gràcies, Carme, pel seguiment.

      Elimina
  5. Fa 40 anys no hi era per viure l'experiència, i em sembla que tampoc no la viuré en aquesta època moderna. M'agrada el format i els grups, però no em ve de gust un concert tan llarg d'aquesta mena. Crec que tothom n'ha quedat content, això és el que compta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo Xexu que ningú no t'obliga a ser-hi tota la nit sencera. Depenent de les preferències, hi ha qui es fa el seu propi Canet Rock "a la carta". S'hi pot entrar quan es vulgui i marxar quan se n'hagi tingut prou.

      Elimina
  6. Potser no vas aguantar fins a la sortida del sol però es veu que vas tenir corda per estona. I sense drogues suposo... vull dir més enllà de les pastilles habituals :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, allò del "sexe, drogues i rock and roll" és una llegenda urbana.

      Elimina
  7. Bella i emotiva crònica. Jo també he buscat les meves nenes entre els retratats. Allí hi eren, compartint aquesta nit, i pel que sé van veure sortir el sol. I que sigui per moltes matinades més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort van tenir de ser.hi.
      A veure si t'animes Eduard, i l'any que ve t'hi afegeixes.

      Elimina
  8. Magnífic treball amb unes magnífiques fotografies de un magnífic event. Me gusta mucho Xavier, tú tampoc es que descansis massa.

    La "consumacion" es en terraza de un gran restaurante de Lleida ......., pos bueno .-

    ResponElimina
  9. Jo també vaig ser al Canet Roc d'ara fa 40 anys. Inoblidable. Amb el cor que ens sortia del pit.
    Un filat envoltava el camp, la pols aixecada per tants joves ansiosos de llibertat era irrespirable, la música era tot just audible per la deficient instal·lació sonora i la guàrdia civil vigilava des dels filats amb tricorni i el subfusell en mà. Que va passar amb l'Oriol Tramvia? Tu ho saps, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, si et refereixes a què va passar fa 40 anys, no ho recordo.
      Actualment i pel que sé l'Oriol Tramvia fins fa poc ha estat col·laborant amb el Grup de Folc.
      I l'hem pogut veure en alguna sèrie de Tv3 fent algun petit paper d'actor.

      Elimina
  10. Fa 40 anys jo en tenia 4. També és un bon record per a mi encara que no hi fos.
    M'ha agradat molt el teu reportatge sempre emotiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, si el reportatge t'ha agradat, al natural encara t'agradaria més.

      Elimina
  11. Té ja una llarga i consistent història el rock català. Des de Pi de la Serra fins a Xarango passant pels Pets. I com tot en la vida amb alts i baixos. Crec que ara porta una bona embranzida iniciada pels Manel i els Amics de les Arts. Que duri i que l'any que ve hi puguis anar, Xavier! Les fotos ... fetes per la família aquest cop?

    ResponElimina
  12. En aquests alts i baixos de que parles Teresa, hi ha hagut grups i solistes d'alta qualitat.
    La meva filla va fer les fotos, excepte la de la samarreta original de fa 40 anys, que era d'un germà meu, que ja no hi és, i que me l'havia regalada. Ara és de la meva filla.
    Gràcies pels desigs. tant de bo l'any que ve hi puguem anar... si es fa, que és el que espero.

    ResponElimina
  13. Tampoc vaig poder anar-hi fa 40 anys eren dies difícils per nosaltres.....i ara soc massa vell..a les 10 ja peso figues. Ara bé l'u d'agost faig una excepció i aniré a veure a la Dharma a l'Escala.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tens a prop Francesc. Una bona manera de començar l'agost, amb música mediterrània i a l'Empordà.
      Com diuen els Sopa:
      "Somriu i diu que no té pressa,
      ningú m'espera allà dalt
      i anar a l'infern no m'interessa,
      és molt més bonic l'Empordà."

      Elimina
  14. Sempre ens saps emocionar, Xavier! Quants records, quants anys...
    M'agrada molt que hagi tornat a celebrar-se. I espero que continuï molts anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo se segueixi celebrant Glòria. I que si ho desitges, l'any que ve hi puguis ser.

      Elimina
  15. Has posat veu a unes fotos fetes amb molta cura... Gràcies per compartir imatges i pensaments. Una abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu "diversitats", Ara mateix no sé qui ets, però comparteixo de bon grat, l'abraçada gran.

      Elimina
  16. Jo tampoc hi vaig poder ser... i m'has fet arribar l'esperit del Canet. Gracies! :)

    ResponElimina
  17. Bruixeta, dit pels que s'hi van quedar fins el final, la nit del Canet Rock té una màgia especial.

    ResponElimina
  18. gran gran especial reportatge !!!! així que hi eres? jo vaig ser fa mooolts anys al altre Canet el de les sis hores , el darrer o el penúltim que es va fer

    ResponElimina
  19. Elfree, a veure si l'any que ve t'hi animes. Per recordar vells temps, dins d'uns que ja seran nous.

    ResponElimina
  20. Hi havia gent que l'any passat, quan vam recuperar el festival, deia que era una mala idea i que no funcionaria. Ja veus!!

    ResponElimina
  21. La genialitat (musical) d'unes quantes generacions està representada al Canet Rock.
    Música, festa, estiu, aire mediterrani, joventut de totes les edats, reivindicació, fraternitat, amistat, amor...
    Impossible que això no funcioni.

    ResponElimina
  22. Amb les fotografies de la Mireia, amb tot el que et va explicar i tot el que ja hi havies viscut, segurament els teus somnis van ser molt plaents.
    Al proper hi seràs, segur! :)

    Aferradetes!

    ResponElimina
  23. Gràcies Lluna. L'altra lluna, la que com tu també il·lumina. hi va ser present, fent la nit més romàntica.

    ResponElimina