dissabte, 12 de setembre de 2015

L'endemà de la Diada

El Joan i l’Eulàlia no se separen en tota la diada.
Tornant de la Meridiana van al concert de l’Elèctrica Dharma i altres grups.
 De matinada, quan tothom marxa estan rendits de tant saltar i ballar.
    - Ens estirem a l’herba? - proposa el Joan.
    - És una mica humida, oi? - somriu l’Eulàlia...
    - Les banderes ens serviran de màrfegues, els estels de coixí.

Al matí, obliden recollir-les.
Aquesta és una aportació per als relats amb 69 paraules, promogut per Joan Gasull del blog "garbí24".
La presento fora de concurs, ja que la fotografia hi és imprescindible i no està prevista a les bases.
La il·lustració del 69 és feta per Carme Rosanas, però se m'ha barrejat a la màquina de rentar amb la llenceria i hi vaig abocar tot el blauet que em restava de l’àvia. 

32 comentaris:

  1. He, he, he... una idea boníssima. T'ha quedat molt maco aquest relat. I romàntic, en el teu estil de sempre. Jo si fos en Joan, el posaria al blog 69 igualment.

    La teva rentadora i el blauet fan meravelles... ;) així variats, queden millor. Jo també posaré el meu a la rentadora. A veure què hi tiro: lleixiu, blauet, una d'aquelles peces que ho tenyeixen tot de ves a saber quin color...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per deixar-nos la il·lustració Carme. Fins i tot a gent que les canviem de color.
      Imagina't com ha quedat la roba blanca!

      Elimina
    2. Tota blava? Aleshores t'has passat amb el blauet... ;D

      Elimina
  2. M'agrada molt, i no crec que el Joan sigui tan estricta perquè ni hagi algun amb foto, és veritat que li dona sentit!!!
    Petonets post-diada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. Els petons post-diada són més bons.

      Elimina
  3. Ostres, és molt, molt bo, Xavier; jo crec que hauria d'entrar al concurs per mèrits propis.
    Sort que el conte es va esdevenir ahir, perquè avui, amb la pluja del vespre, tot hauria estat més difícil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pluja ho hauria posat difícil.
      Gràcies per la rialla Montse però no li vull complicar la vida al Gasull amb les fotografies.

      Elimina
  4. Una onada d'admiració amb tots els colors!
    Genial com sempre, Xavier!

    ResponElimina
  5. Ieps! que m'havia deixat l'abraçada...
    Doncs, va...una abraçada immensa!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta, pels colors i per l'abraçada.
      Amb els braços ben oberts.

      Elimina
  6. Jo amb el teu permís el posaré amb els altres......crec que es mereix ser-hi i fins i tot té sentit sense les imatges.
    Apart d'això si hi ha gent que aporta més de dos relats, els puc publicar igual i a l'hora de fer el repartiment de números comptarà com a dos relats hagi encari que n'hagi aportat més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com vulguis Joan.
      Em tranquil·litza això que dius de que només comptin 2 relats, perquè sense voler n'he pensat un tercer...
      Gràcies.

      Elimina
  7. I que qui vegi les banderes-tovallola així, que interpreti el que vulgui!

    ResponElimina
  8. Xexu, diria que tu ja has pillat una interpretació.

    ResponElimina
  9. genial Xavier bonica manera de fer varies coses al mateix temps .....relat de 69 i reportatge eròtic sentimental de la diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si el 27 S també el podem celebrar...
      Com es fa un 27?

      Elimina
  10. Respostes
    1. Gràcies Loreto. Potser també és un fet real?

      Elimina
  11. M'has de permetre que insistisca: genial!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També tu exageres Alfred, i t'agraeixo l'adjectiu.

      Elimina
  12. És un 69 que va per lliure, vull dir que fa fer via... bé, ja saps tu... Ah, m'oblidava... genial!

    Petons ben abraçats! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petons abraçats... gràcies Cantireta, m'acaben d'arribar.

      Elimina
  13. Molt oportú i molt original!
    Boníssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha qui aprofita sempre l'ocasió Glòria. Gràcies per la lectura.

      Elimina
  14. Si les imatges compten com 1000 paraules, llavors aquest relat en té 1069, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com dius Pons. És tant, o més explicativa la imatge que el relat.

      Elimina
  15. Com es pot tenir força per a aquestes coses després d'un dia com aquest, i amb el concert del final?

    ResponElimina
  16. Ai mare! Havia de posar aquesta imatge? Ja no guanyo :(
    Maco el teu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No has de patir Joana, les imatges són voluntàries als blogs particulars.
      Allà on el Joan publica els contes definitius no hi ha fotos.

      Elimina