diumenge, 4 d’octubre de 2015

Sí lenci

Alguns creien que calia desfullar una margarida per saber el resultat del 27 S. Era dels que sabia que sortiria sí sense haver d’arrencar ni un sol pètal.
La nit electoral va ser llarga, a la matinada una lluna de foc il·luminava les valls.
La victòria del sí ha estat aclaparadora, i encara que els poders amenaçadors afirmin el contrari, incontestable.
La llum ha entrat sense fer soroll i ha sorprès el pom de flors boscanes. L’estança és en silenci.
La claror ha penetrat les ombres, ha despertat les flors que mica en mica s’han obert.
El dia 15 d’octubre fa 75 anys de l’assassinat del president Lluís Companys, per part de l’estat que detenia el poder el 1940 i del que volem marxar. Els jutges, que de 365 dies que té l’any, trien aquesta data, criden a declarar el president actual. L’han imputat per haver posat les urnes del 9 N al servei dels ciutadans.
L’estat que hauria de demanar perdó pels assassinats de fa 75 anys, encara és acusador.
Perseveren en tancar portes.
Nosaltres ja les hem obert. Ens agrada la llibertat que veiem fora.

El Parlament resultant ha de triar un nou president. Deixem que ho facin en silenci.
La metamorfosi d'un estat autoritari cap a la nova República ha començat.

31 comentaris:

  1. Al programa Polònia deien que no es pot tornar a posar el dentrífic dins l'envàs, no sé si s'ho van inventar o ho havia dit algú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho va dir l'actriu i cantant californiana, d'origen cherokee: Cher.
      En Quim Monzó va demostrar en un article que sí que és possible fer-ho.
      Particularment m'estimo més no tornar a entaforar el dentrífic i anar amb les dents ben netes.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies Helena. Hi ha margarides que l'encerten.

      Elimina
  3. com sempre em meravellen les teves fotografies. Com diu l'Helena, la primera es genial.
    Nou president...vols dir que quasi tots no temin clar qui ha de ser? Jo crec que si... esperem no es posin masses pals a les rodes entre ells mateixos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tinc clar qui ha de ser el president. El de la llista guanyadora.
      Gràcies Bruixeta per les teves percepcions arran de les fotografies.

      Elimina
  4. M'enamoren totes les fotografies... La margarida, ben sencera, sense desfullar i amb el resultat claríssim, la lluna vermella sobre la vall, preciosa.

    El ram, senzill i tendre, el pany, l'espiadimonis, el roser i la papallona, acaben de confogurar la tava història, clara i reivindicativa. La crueltat d'aquest estat no té límits. Mai no els ha tingut.

    Estem decidits... Hem guanyat i seguirem endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què et puc dir Carme? Estem d'acord en tot. Gràcies per ser-hi sempre.

      Elimina
  5. La fotografia de les flors boscanes, senzillament sublim!
    Un vot de confiança per al Parlament resultant. Respectem el silenci, esperem el resultat de la seva elecció, preparem-nos per avançar sense por! Serem invencibles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors boscanes són germanes de les que tu vas trobar.
      Gràcies Montse pels teus comentaris. Sempre sublims.

      Elimina
  6. Respostes
    1. 5, 4, 3, 2, 1... Ignition!!
      Ben amunt consol.
      I gràcies pel convenciment Consol.

      Elimina

  7. A més de tot el que comentes, em quedo amb l'enginy del títol del teu post.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  8. Gràcies Jordi. Hi ha massa soroll, ens convé una mica de silenci. Que els que en saben ho negociïn bé.
    Esperem que la fumata blanca sigui estelada.

    ResponElimina
  9. Com sempre un post magnífic...Em quedo amb la margarida estelada ( molt enginyós), la lluna que va ser especial perquè el dia ho era, les flors boscanes que el sol besa en silenci i les roses vermelles, contrastant, amb el paisatge muntanyenc...
    Espero que es posin d'acord, jo també ho tinc clar!
    Petonets, Xavi.

    ResponElimina
  10. Gràcies pels petonets M. Roser. Un per cada galta.
    M'han quedat els teus 2 estels a la cara.

    ResponElimina
  11. Incontestable del tot. Ara només poden fallar els partits, però no fallaran, oi? la República està en camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que sigui com dius Xexu, i que els partits no fallin. Ens hi juguem la República. Ara ja no la hem de perdre.

      Elimina
  12. i...... L'endemà, la lluna de foc va parlar i va dir... Sí lenci,hem guanyat ||*||

    la imatge de la lluna,Bestial ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he estimat més dir-ne "Lluna de foc" que la terminologia popular "Lluna de sang", per les connotacions dramàtiques de la sang.
      Gràcies Joan per enllunar-te.

      Elimina
  13. Ei, quin post tan "guapo" Xavier!
    M'enamoren les fotografies -totes- i el missatge tan optimista i convincent que transmets.
    Ja hem fet un pas important i ara ja no ens podrà parar res ni ningú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'enamoris Glòria, i encara més si és d'aquestes fotografies.
      Moltes gràcies i molta salut!

      Elimina
  14. Mmmmm no es per ser tiquis miquis però podries haver triat per la post-metaformosis una papallona més acolorida, no? Es que es veu una mica fosca

    ResponElimina
  15. És que les acolorides no paraven de volar, i aquesta es va deixar.
    Hauria estat bé una papallona amb tots els colors dels punters.

    ResponElimina
  16. la segona foto és espectacular....sense desmerèixer la resta. I si tot es compleix serà per emmarcar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres hem fet el que havíem de fer. Seguirem treballant tantes llunes com calgui.
      Gràcies Joan per la teva visió.

      Elimina
  17. N'hi ha que conten amb els dits i a més fan trampes i sempre guanyen encara que perdin.
    Per cert, estic fent un escrit al bloc sobre el silenci.......quines coses!!!???

    ResponElimina
    Respostes
    1. volia dir compten....en que estaria pensant...

      Elimina
    2. Ja ho has dit bé Francesc. Conten (mentides) en lloc de comptar (veritats)
      Em passaré silenciosament pel teu blog.

      Elimina
    3. La força i bellesa de les teves fotos és la que desitjaria per acompanyar el difícil camí que hem de fer. Que la política de partits no ho embruti.

      Elimina
  18. Que no es malmetin als despatxos tantes jornades d'esperança que hem viscut col·lectivament al carrer.
    Gràcies Olga per la opinió tan generosa que tens de les meves (nostres!) fotografies.

    ResponElimina