dissabte, 24 d’octubre del 2015

Tendresa

Han passat el dia caminant  per Barcelona. S’asseuen a la barana ample d’uns jardins.  Descansen  i repengen l’esquena  en columnes enfrontades. Els peus es toquen.
Instintivament, la Martina arronsa les cames quan nota la carícia de les sandàlies a les seves vambes.
    - A aquestes alçades et costa reconèixer-te a tu mateixa?
   - Per què m’ho dius Martona? - diu retornant els peus a la tendresa que li ofereixen.



Aquesta és una participació de relats amb 69 paraules, per al "Concurs de 69" promogut per Joan Gasull del blog "garbí24".


La il·lustració original del 69 és feta per Carme Rosanas, tenyida de violeta.

28 comentaris:

  1. La tendresa de vegades en fa fer accions que en el fons no voldríem fer. Gràcies per tornar-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Joan, que ets el promotor dels contes en 69 paraules. Una d'aquestes dones encara no sabia que necessitava tendresa . O no ho volia saber.

      Elimina
  2. Que mai falti la tendresa, en el fons del nostre cor...

    ResponElimina
  3. :)
    Text i fotografia de 9 més 6. Excel·lent a l'alça!
    Petó, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina puntuació més generosa! Gràcies Marta.
      Paro la galta.

      Elimina
  4. Un signe d'amor en un petit gest. Tot excel·lent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan aquests peus re-comencin la caminada, aniran en el sentit que necessiten.
      Gràcies Consol.

      Elimina
  5. La tendresa brolla en moments inesperats. D'unes sandàlies. Les emocions responen. No la deixen escapar. I que bé que ho expliques!

    ResponElimina
  6. La tendresa no es pot deixar escapar vingui amb la forma que vingui.
    Dobles gràcies Carme: pel comentari i pel teu dibuix original del 69 que tant hem utilitzat tots plegats.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Dos parells de calçats diferents, però que res no els ha d'impedir que s'entenguin bé.
      Plagiant el poeta: "que cadascú es calci com bonament li plagui, i via fora! Que tot és possible.

      Elimina
  8. Deu ser per algun vestigi de repressió que encara guardem en algun racó remot de l'inconscient, que de vegades actuem en regressió davant la tendresa que se'ns regala... Sortosament, la Martina ha sabut adonar-se'n i reaccionar a temps.
    Nano, et superes cada dia! Meravella de conte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius Montse. "Sortosament".
      Al país que vivim res no ha d'impedir l'amor que lliurement cadascú o cadascuna escolleixi.
      "Estima com vulguis", malgrat la cúria que intenta conduir l'amor com es feia a l'edat mitja.
      Gràcies pel comentari, Galionar.

      Elimina
  9. Els dos noms es complementen com els dos números.

    ResponElimina
  10. A vegades ens costa admetre un ges de tendresa per part d'un altres, per pudor, per vergonya, per papallones al estomac... que sigui per això últim millor, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Papallones a l'estómac... són un bon indicador Bruixeta. És bo fer cas als bons instints.

      Elimina
  11. Captures un instant significatiu i això és una cosa que m'agrada en els microrelats. Molt bé.

    Vicent

    ResponElimina
  12. La tendresa, sovint vista com un senyal de vulnerabilitat per aquells que són incapaços de sentir-la. I tanmateix, un dels sentiments més bonics i enriquidors… Precioses 69 paraules, Xavier!

    ResponElimina
  13. No sé si la tendresa de la imatge t'ha inspirat, sigui com sigui, estan fets l'un per l'altra, relat i imatge, imatge i relat.
    Chapeau, Xavier!

    Aferradetes tendres! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vas desencaminada Paula. Vaig fer la fotografia a Montjuïc sense que se n'adonessin les protagonistes perquè em va cridar l'atenció la posició dels peus.
      Després va venir el relat.
      Gràcies Lluna.

      Elimina