divendres, 13 de novembre del 2015

Escletxes de llum

Una bona amiga m’escriu un watsapp: “Què en farem d’aquest nostre, estimat país?”
  Una altra amiga, el dia de la investidura, em deia, també per watsapp: “vull un president avui mateix”.
 Ella mateixa m’explica per mail que té una amiga que li va enviar un missatge on diu: "confio en la Cup". I que ella li va contestar "quina sort que tens".
  Una companya em diu: Anem b. Molt b.
  Una amiga que ha tornat a Catalunya després de viure uns mesos a Itàlia (va aconseguir votar per correu el 27 S) m’envia una adreça per pressionar Baños i (cosa que no faig) que la faci córrer.
  La mare em telefona: “jo que tenia esperances de veure la independència!!”
I perquè no dir-ho. Després de les dues investidures frustrades, a casa també ens hem desanimat una micarrona. Com en Llach, “tenim pressa, clar que sí”


 Qui hagi passejat pels carrers del Barri Gòtic de Barcelona, o de qualsevol altre poble o ciutat on hi hagi carrerons estrets s’haurà adonat que al matí són foscos. I en algun moment del dia es cola la llum, com si fos per una escletxa.
  Com cantava l’admirat Raimon, en lletra de Salvador Espriu, tornarem a veure “un alçament de llum en la tenebra”. Perquè ara la gent ha romput el silenci i reclama el seu dret a ser lliure.

  La candidatura de “Junts pel Sí”, en els seus actes electorals feien sonar la cançó dels Catarres: “Invencibles!”. De moment ho deixem així. Potser ells se sentien invencibles però i la gent? El poble sembla cansat. El poble sembla que dubta. “Confies en Mas?” “Confies en la CUP?” 
Confio en el poble!! Confio en la gent!! Potser podríem aprofitar la música dels Catarres, i mentre no arriba la victòria cantar: “Incansables!!”
  Tornarà la llum. Per les escletxes o a rajos. Tornaran els colors i veurem brillar l’estel de la nostra bandera.
   La República Catalana ens espera. El vaixell desplega les veles.

   El tren escalfa motors.

40 comentaris:

  1. No podem perdre l'esperança. Mai. Ara més que mai em de creu que tot és possible i tot està per fer...
    Jo crec que la CUP és massa quadriculada amb les seves idees, a vegades s'ha de donar el braç a torçar.
    Però crec fermament que tindrem presidenta aviat, molt abans de les eleccions del desembre.
    L'esquletxe de llum donarà pas a un gran finestral obert de bat a bat... segur que si

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que no perdem l'esperança Bruixeta. Mai hem estat tan a prop de la independència com ara.
      Tindrem llum i República.

      Elimina
  2. M’agrada perquè tothom parlar de pressionar la CUP però ningú parlar de pressionar als altres. Cedir es pot cedir per les dues bandes, o no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius Pons és de lògica pura. J x Sí va tenir més vots que la CUP, per tant té més simpatitzants.
      En aquest modest post, dic que tinc confiança en el poble. O sigui que són totes dues bandes les que han de ser generoses, i cedir cadascuna d'acord amb la seva representació.

      Elimina
  3. Crec que l'escletxa de llum no l'hem de perdre mai de vista... quan no hi és hem de saber que a l'hora adequada hi serà, com el raig de sol al carreró més estret.

    Em prenc unes quantes cullerades del teu post optimista com si fos un xarop guaridor.

    Incansables és com hem de ser des del poble. Incansables.

    M'encanta la resposta de lògica pura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, la llum la trobem en les escletxes dels carrers.En els dies que no fa sol, també en el cor dels amics.
      L'amistat ens fa incansables.
      Pots prendre totes les cullerades de xarop optimista que necessitis. Guarda-me'n alguna, per quan em faci falta.

      Elimina
  4. Ja poden pressionar en Baños tan com vulguin. El Baños és només el que parla, i la seva número 2 és encara més dura que ell. La CUP és un conjunt de gent, decideixen entre tots. Pressionant els seus líders no s'aconsegueix res, perquè ni que es retirin, en vindrà un altre que farà exactament el mateix. Estem poc acostumats a aquesta manera d'actuar, suposo que per això tanta gent està nerviosa. Confiança i a fer les coses bé. I en tot cas, si ens hem de queixar i cagar en algú, ja ho farem després. Jo mantinc la confiança plena en que hi haurà acord.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, el poble som nosaltres. També els representants que ho fan en nom nostre al Parlament. Fins i tot els contraris.
      Si ho comparéssim amb un partit de futbol, ara juguem els entrenaments. Som tots al mateix equip. Hem d'estar al 100% perquè el Barça - Madrid serà dur, i sabem que l'àrbitre sempre jutja en contra nostra.

      Elimina
  5. Gràcies, Xavier. Amb el teu post has aconseguit que la llum de l'esperança il·lumini novament els meus ànims. Tens raó: confiem en la gent, confiem en nosaltres, confiem en el poble! I felicitats, una vegada més, per tan belles imatges.
    Una abraçada sense boira!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les gràcies te les dono jo Montse. Per la confiança i perquè una vegada més, has llegit les imatges amb generositat. Mica en mica s'escampa la boira.

      Elimina
  6. Les fotografies són precioses. Un reportatge excel·lent.
    Jo confio en la gent del país. M'entristeix aques debat estúpid dels últims dies. Així no es pot fer un estat propi, ni per investir president ni per res. Em sembla que serà millor anar a unes altres votacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que unes noves eleccions no afavoriran el camí cap a la República. Potser nosaltres ens amoïnem més del compte.
      Els polítics fan els seu ofici, que és debatre, parlamentar, discutir, negociar i (esperem) finalment pactar.
      Gràcies Consol per la mirada també a les fotografies.

      Elimina
  7. Maco, com sempre. A vere què passa...quins nervis.

    :-)*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Maca, com sempre. Gràcies Montserrat. Passarà el que el poble ha votat.

      Elimina
  8. tot això és perquè de moment no hi hagi president per imputar, quan investeixin un ja etarem en campanya electoral i estaran per altres coses i nosaltres podrem fer la nostra. saben el que fan. tot està pactat.
    Bé això és el que diu la meva bola de vidre.........

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, la teva bola de vidre hi entén en política. És raonable el que prediu. Aviat sabrem si l'encerta.

      Elimina
  9. Ai Xavier, et veig molt optimista...Si jo també ho he esta sempre, però com que no sé a què juguen...
    Jo també confio en el poble i en la gent, però és veritat que estem cansats...
    M'encanten aquestes fotos amb blanc i negre, d'aquests carrerons per on, de tant en tant, es cola la llum per una escletxa, i fa un joc de llums i ombres i l'estelada que llueix, enmig de la foscor...

    Incansables!!!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposem que els polítics fan la seva feina, tal com el poble, incansablement, fa la seva.
      Gràcies M. Roser per fixar-te en els contrasts de les imatges.
      Tant de bo que el futur ens porti més llums que ombres.

      Elimina
  10. "Que res no et serà donat sense esforç", diuen, en aquesta vida. El barri gòtic segons com és asfixiant, però sempre bell, sobretot quan hi entra la llum.

    ResponElimina
  11. Esforç Helena. Potser és que crèiem que ja n'havíem fet suficient, però encara no hem començat.
    La claror és oxigen per la mirada.

    ResponElimina
  12. Un post magnífic, Xavier, com tots els teus. I vull creure, com tu, que aviat la llum esvairà les ombres i veurem la llum clara i desitjada, però de moment el que veig és desconcert i cansament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això cal ser incansables Glòria.
      Gràcies per les teves valoracions, lluminoses, com sempre.

      Elimina
  13. Xavier, a la meva manera de veureu, en Mas hauria de fer un pas enrere i posar Ell un altra persona. No m'agrada que la CUP faci això, però també penso que són fidels a la seva paraula. Per l'altra banda nosaltres sempre hem reclamat que els polítics compleixin el seu programa, i per un cop que hi ha algú que ho fa volem que trenqui la seva paraula. Xavier, Pot ser que no hagi sabut dir-ho bé. Ho sento molt però crec que seria una possible solució.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que t'has expressat bé Josep. Jo també trobo lloable la fidelitat que la CUP té cap al seu programa electoral.
      M'imagino que els de J x Sí també volen ser fidels al seu programa electoral i fer president en Mas, i això també és lloable.
      Com que hi ha aquestes dues opcions tan diferenciades dins l'independentisme, les negociacions s'allarguen molt.
      L'important és que trobin la solució i que sigui la millor per no entrebancar el procés cap a la República. Per això són polítics: per negociar i per decidir.

      Elimina
    2. Un país i un paisatge en blanc i negre, tot i ser bells, precisos i dramàtics, enyoren els colors dels quals no ens podem sostreure perquè els portem al mateix cos: ulls, pell, sang...
      Magnífiques les teves fotografies, Xavier. I les paraules.

      Elimina
    3. Olga, descrius perfectament el que volia expressar amb el blanc i negre, com el dramatisme del "Desconsol" d'en Llimona davant de Parlament, o el lateral del Palau de la Generalitat on en prou feines hi arriba la llum.
      Gràcies a tu per les teves, de paraules.
      I molta salut per a tots plegats.

      Elimina
  14. Una escletxa de llum, el teu post. Però l'escletxa només deixa passar-hi el sol una breu estona i em fa por que la desaprofitem.
    La hipòtesi d'en Gasull m'ha animat, tant de bo tingui raó. Tanmateix, jo desitjaria no haver d'esperar tant.
    Les fotos, Xavier, boníssimes!
    I les reflexions també. Ja has vist que és un tema que ens té ocupats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritablement August aquest tema ens ocupa converses, telefonades, watsapps, mails i post.
      I suposo que els que utilitzen a més facebook, twiter, etc. encara estan més ocupats.
      En Gasull a mi també m'ha fet pensar... en positiu!
      Gràcies pels teus comentaris.

      Elimina
  15. Crec que patim d'un excés d'impaciència, i pessimisme (resulta curiós que una de les nostres icones sigui el caganer)....forma part del caràcter català. Només cal veure l'aficionat del Barça que estan guanyant 3 a 0, li foten un gol i ja veuen el partit perdut. Tinguem una mica de calma que tot arribarà a bon port. Jo he pres una mesura terapèutica que és no escoltar cap tertúlia ni debat televisiu o radiofònic; només escolto els directament implicats i no els intermediaris interessats.
    Com sempre magnifiques fotos!!!

    ResponElimina
  16. Francesc, estic d'acord amb tu. Ens hem de treure de sobre aquest caràcter ancestral de pessimisme. Suposo que és degut a que el poble català ha rebut molt, i ens els darrers 300 anys, les trompades han estat majúscules.
    També estic amb tu cal perseverar en la calma i que tot arribarà a bon port... però ésque en tenim tantes ganes!!
    Gràcies pels teus comentaris que, com sempre, són enriquidors.

    ResponElimina

  17. M'agrada que hagis expressat un missatge d'optimisme mitjançant el blanc i negre. És la precisa metàfora de l'escletxa per on s'escola l'esperança. Estic en aquesta línia, cal mantenir-se ferm i ser justos amb un procés que demana temps.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no fóssim optimistes, ja no ens hauríem posat en aquest procés.
      Fermesa: és l'adjectiu que faltava. Gràcies Jordi.

      Elimina
  18. Xavier,
    Avui que tinc una mica de temps, participaré en el teu blog i amb molt de gust. Abans que res, les fotografies i els teus comentaris ens aporten justament el que necessitem en moments tan convulsos pensant en París però també pensant en les incerteses cap al nostre país.Ens aporten els besllums necessaris.
    Pel que fa a la CUP, no puc ser massa optimista perquè crec que comencen a ser esclaus de les paraules. quan algun dels votants de la CUP (jo també n'he sigut en dos moments) en el 27S diu que no podem començar un nou estat amb un president d'un partit corrupte, he arribat a la conclusió que la llibertat nacional no els interessa realment, ja que els responc que trien continuar amb un estat espanyol amb un poder corrupte i que a la balança els pesa més continuar en un estat corrupte que donar una oportunitat a Catalunya.
    Per altra banda, deien anar a poc a poc per anar lluny i ara ens demostren que volen iniciar ja un nou estat i la revolució tot a l'hora. En Mas o qui sigui ha de cobrir un període provisional i les constituents seran les que posaran les bases d'unes tendències ideològiques. Aleshores serà el moment de definir-nos sense ambigüitats perquè ja estarem en condicions normals de poder-ho fer, no abans.
    En fi, que a més es creuen en una posició forta de decidir pels altres que són majoria. Si no s'arriba a cap acord, molts votants els castigarà i es quedaran només amb els vots obstinats dels que se senten satisfets en la radicalitat poc constructiva i amb els que l'alliberament nacional els comença a fer nosa. És una gran responsabilitat la seva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme per aquesta opinió tan ben explicada i raonada. Estic conforme amb tu en que ha d'haver-hi acord. És imprescindible, i quan abans millor.
      És de justícia que els 62 escons de J x Sí pesin molt més en les negociacions que els 10 de la CUP.

      Elimina
  19. Xavier, com sempre i per sobre de tot lo "mundano", eres todo UN ARTISTA. una muestra muy significativa es tu presentación del tema en blanco y negro y la estelada muy bien destacada en color.

    Me alegro de tu reconocimiento del edificio y sí es a Sans, gracias.

    Un saludo grande.-

    ResponElimina
  20. Tu que recorres, càmera en mà tots els carrers de Barcelona, de ben segur que has reconegut els carrerons i altres espais més grans que apareixen en aquest post.
    Les gràcies te les dono a tu, per les teves valoracions.

    ResponElimina
  21. Trobe que, amb pedagogia, s'hauria d'aconseguir ampliar els partidaris de la independència.

    Vicent

    ResponElimina
  22. Si finalment (o fatalmet, depen dels resultats) hi ha noves eleccions al març, sabrem si la pedagogia produeix més o menys partidaris.

    ResponElimina
  23. ¿Como estás, amigo Xavier?

    Es una alegría poder visitarte de nuevo y disfrutar de tus magníficas publicaciones, pues estoy un poco apartado.


    Enhorabuena y un fuerte abrazo, amigo.

    Hasta muy pronto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya lo ves Andrés. Ilusionado con el futuro.
      Gracias por tu amistad.

      Elimina