dissabte, 7 de novembre de 2015

Gràcies

Amb les últimes llums del dia contemplo el Pedraforca llunyà i interiorment penso: gràcies.
Amb les primeres llums del dia contemplo el Pedraforca llunyà i interiorment penso: gràcies.
Abismes de boires, mars de joia en el que com a nàufrag, m’arrapo a un tronc que no aguanta el meu pes. La tardor és un final, que s'assembla al mirall d'un nou començament. 
Un dejà vu que es repeteix cada any. I que cada any és diferent. És el contrari d’un dejà vu corrent, ara dic des del lloc on visc sempre: "això no ho havia viscut encara mai.”
Gràcies naturalesa per tot el que m’has regalat. Gràcies estimada.
Gràcies filla, mare, família i amistats. Records del pare i del germà que no hi sou i que m’acompanyeu sempre. 
El mantell de fullosa cobreix les incògnites dels camins. Les flaires d’humitat ens acompanyen. És difícil perdre el camí, però a vegades, pot passar involuntàriament. 
La llum colrada per les fulles mortes s’esmorteeix per les ombres del brancatge. Escolto les refilades d’uns ocells coneguts. L’herba del prat recorda les passes que hi feien parelles d’enamorats a la primavera.
La llum ens embolcalla com un desig. Desig d'amor i desig de vida.
Les bestioles de cada espècie sobreviuen. Els branquillons corsecats donaran pas, d’aquí a uns mesos a noves plançonades.
Des dels cimals que fa dies que esperen les primeres nevades es contemplaran misteris del bosc. Arbredes perfumades, planures solitàries, camins que desapareixen perquè el caminant ha deixat de trepitjar.
Una d’aquestes fulles mortes algun dia seré jo mateix. Ja hem fet el primer pas cap al final.
La naturalesa té una llei infinita. Tot arriba, tot té un final. I si cal dir adéu, ho farem amb el somriure als llavis, amb la claror de la tardor al cor. Adéu a la llum del noi que vaig ser.
Malgrat tot, la tardor és estació d’esperança. Una estampa que ha pintat algun arquitecte de la llum.
El niu és viu.

35 comentaris:

  1. corpresa per la bellesa del paisatge a través dels teus ulls i dels teus mots, jo també dic gràcies :
    a tu, a la natura , al blog, al Pedraforca....a la primavera d'hivern

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree per compartir en els blogs totes aquestes sensacions.

      Elimina
  2. No tothom es pren la tardor amb agraïment, ets valent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor és inevitable Helena. L'agraïment és opcional. Davant de tanta meravella per a mi és obligat.

      Elimina
  3. Una gratitud que la vall retorna multiplicada com si fos un eco a la veu que l'origina.

    ResponElimina
  4. M'afegeixo a la teva gratitud... Per les muntanyes, pel final del dia, pel començament del dia, per la tardor, per les imatges tan belles que no puc parar de mirar-les, per les paraules tan precioses i tan profundes que m'emocionen, per tot el post sencer, pels somriures, per l'amistat, per la proximitat, per la complicitat... Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme hem coincidit plenament amb les sensacions. Aleshores és lògic coincidir amb els agraïments a la natura. Gràcies a tu per les teves paraules.

      Elimina
  5. Un post al més pur estil FITA...Jo també tinc fotos molt boniques del Pedra Forca, però estan amb paper , les hauria d'escanejar...Potser algun dia si no em fa mandra!
    I també dono gràcies per la tardor, de la natura i per què no, de la vida...
    Avui m'ha germana i el marit han anat al Montseny a fer fotos, li diré que me n'enviï algunes!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia m'has fet M. Roser, amb això que dius de l'estil Fita. No sabia que existís, però gràcies perquè ho dius amb bona intenció.
      Sí que fa mandra escanejar fotos antigues. Jo en tinc un munt i mai acabo de decidir-me a posar-m'hi.
      Segur que ta germana farà fotografies esplèndides del Montseny.

      Elimina
    2. I tant Xavier, és un elogi, que a mi m'agraden molt els teus posts...

      Elimina
    3. Com diu el títol d'aquest: gràcies

      Elimina
  6. Respostes
    1. És cert que els boscos estan perfumats.
      Gràcies Olga i Carles per escoltar, també, la música que hi ha.

      Elimina
  7. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres!
    Gràcies a la natura, som, sentim.
    Gràcies per apropar-nos sempre a una fita.
    Gràcies per ser-hi.
    Una abraçadeta de gratitud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la lectura Fanal
      Gràcies per l'abraçadeta. La percebo completa.

      Elimina
  8. Faig meves totes i cada una de les paraules, sentiments i emocions del teu escrit.
    EL NIU ÉS VIU
    Una abraçada de tardor!

    ResponElimina
  9. M'agrada que coincidim Framcesc.
    Gràcies a tu també. I a tota la Boira que ens embolcalla.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Quina gratitud i quin amor a totes les coses. M'emociones quan escrius així, i de seguida em ve a la memòria el poeta quan deia que un bri d'herba no és inferior a tot un dia dels astres
    Ni que la formiga no és menys perfecta que un gra de sorra. Gràcies per
    ensenyança com és la tardor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és relatiu Josep. M'agrada la teva reflexió. Tant important és el Pedraforca o el Puigllançada, com una pedreta ran del camí. I una floreta del prat no és menys important que un arbre monumental. I el conill té dret a la vida com qualsevol de nosaltres.
      Gràcies.

      Elimina
  12. La gratitud al que ens envolta mai serà prou gran, perquè cada cop és diferent i digna d'admirar. Per això desitgem sempre que sigui tard el dia en que esdevinguem fulla seca.
    Les boires no duren sempre, i en les clarianes és on veiem les coses clares. Una abraçada

    ResponElimina
  13. Gràcies per la teva interpretació Joan, on s'hi llegeix clarament, a més de la gratitud, molt bones intencions i desigs.

    ResponElimina
  14. Trobo brutal quan dius que un dia una d'aquestes fulles mortes seràs tu mateix, bell però brutal, sort que després torna la llum ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort Gemma, no en sabem el dia, i normalment no el podem triar. Però aquest dia brutal (l'hora de temença que diria Maragall) arribarà.
      Gràcies per haver trobat bellesa entre el fullatge.

      Elimina
  15. Sens dubte, els colors e la tardor són insuperables. Però saber-los retratar com tu ho fas tampoc no és tasca fàcil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu. Els paisatges del Berguedà faciliten la feina del fotògraf.

      Elimina
  16. Què bonic, Xavier! Les imatges, les paraules, la companyia , el sol solet i la llum càlida de tardor. Poder dir gràcies de cor a la Tardor de la vida. Si i gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Teresa per participar també entre tan bella companyia.

      Elimina
  17. De sempre, la tardor ha esta la meva estació preferida... els seus colors m'atrapen i m'encisen... Les teves fotografies els hi dona una dimensió espectacular, els hi fa la justícia que és mereixen.

    ResponElimina
  18. Bruixeta, aquesta estació a nosaltres també ens ha marcat. Ens vàrem casar en tardor i la nostra filla va néixer en tardor. Els colors i les olors ens ho recorden cada any.
    Gràcies per la teva mirada.

    ResponElimina
  19. Gràcies, Xavier, per acostar-nos a aquesta Natura de bellesa corprenedora.
    Gaudirem la tardor, amb tot el que ens ofereix. Cada estació té el seu encant, talment com la vida, cal adaptar-nos i trobar-lo.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Un encant acolorit de torrats suaus i llums vives.
    Gràcies Glòria pel teu, d'encant.

    ResponElimina
  21. Contemplar la natura i gaudir-ne com si fos la primera vegada; gaudir-ne i contemplar-la com si fos el darrer cop... I enmig de tot això, pensaments i introspeccions de tota mena que, com el paisatge de tardor, combinen el groc de la caducitat amb el verd de la permanència, sota un cel tan blau que decanta la balança sense vacil•lacions cap a una sola paraula: VIDA. I davant d’ella només podem pronunciar, amb tu: GRÀCIES.
    Gràcies també a tu, Xavier, per emocionar-nos una vegada més, per oferir-nos tanta bellesa, per mostrar-nos la grandària del teu cor, per compartir amb nosaltres aquests bocinets de vida. Gràcies i una tendra abraçada!

    ResponElimina
  22. Gràcies a tu Montse per aquesta anàlisi tan vital, optimista i amorosa.

    ResponElimina