dijous, 3 de desembre del 2015

Ombres xineses

La llum projecta ombres xineses. Unes olives i un raig de sifó al vermut de Reus. Un plat de somriures hi ajuda. Em prenc un aperitiu de felicitat.
Una ombra de bellesa en forma de flor. Posada al costat de la teva orella, recollint el teu cabell.
La font raja sentiment. L’ombra de l’amistat existeix i ens abraça.
És hora d’estimar-se. El rellotge marca l’ombra de l’amor.
L’ombra del desig. I quan va acompanyada d’amor, l’abraçada és més intensa i penetrant.
En democràcia l’autoritat no hi cap. Existeix l’ombra del consentiment.
L’ombra de la pau. Al teu rostre, i si puc en el meu. A un cel serè o un cel plujós. Hi hagi pau als cementiris.
Dóna’m la mà, i encomana’m l’ombra de la teva saviesa.
A la paret hi ha projectada l’ombra del destí. Però no la sé llegir.
L’ombra del geni salta tanques. I obre portes.
Una taronja de la Xina. Hi ha projectada l’ombra de la fortuna. Atractiva com la lluna de València. I llunyana.
I seguim brindant per a que la llum que projecta l’ombra de llibertat ens ompli les copes. Salut!!

30 comentaris:

  1. Ostres, Xavier, quin post més bonic!!!

    Super poètic, i amb misteri, d'aquells que se't fica a dins i encara que no el descobreixis et fa sentir bé, com si haguessis recorregut un camí desconegut abans.

    He vist com la tardor entrava per les portes obertes i treia el cap damunt les tanques i és que a la tardor no hi ha qui la pari... fa de bon mirar, ara que ja se'ns acaba...

    M'agradaria saber llegir-te aquesta ombra del destí que no saps llegir, però tampoc en sé. Malgrat tot, fiem-nos de les intuïcions: és una imatge bonica i ben construïda i fins i tot equilibrada, sense ser gens rígida. El traçat de baix és lleuger i àgil, fins i tot deixa anar una petita part, a la banda de dalt per demostrar que no calen excessives rigideses, que el traç és igualment bell encara que no sigui sencer del tot. Flexible, però acollidor, aquest traç inferior recull tot el pes de la vida, que està representat per l'altre grafisme, aquest conté l'equilibri, les balances ben anivellades.

    ;DDDD ... perdoneu-me, a vegades estic com una cabra...

    Aquests signes xinesos són bonics, encara que no els entenguem... quina idea que has tingut més original, emocionant i divertida

    I ja paro que quan m'embalo encara sóc capaç de llegir amb el meu analfabetisme xinés i el meu "cuento xino" tots els signes que ens has regalat... he, he, he

    Gràcies, Xavier!!! Abans de marxar beuré una mica d'aigua de la font, no sabria resistir la temptació.

    Després de l'aigua, brindaré per la llibertat i per la força unida que representen els castellers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi no calia que paressis en la interpretació de les ombres xineses. No sé si l'encertes, però ho sembla.
      Gràcies a tu Carme, beu tanta aigua com vulguis. Aquesta font, és de Collserola.

      Elimina
  2. brindem fins a quedar esgotats......i que les ombres no ens deixin

    ResponElimina
  3. Sí ! brindem mentre podem!! i sobretot SALUT!
    Les fotos i les paraules, com sempre un balsam pels sentits !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, en brut nature, reserva o criança sobretot que de salut que no en falti.
      Alcem les copes!!

      Elimina
  4. Si senyor, un post preciós i original...M'agrada molt la foto que si mires per la finestra , veus la tardor!
    L'any passat vaig començar un curset de xinés i no vaig durar més d'una setmana...No saps com en són de difícils aquests símbols i vaig veure que no me'n sortiria...Vaig aprendre a dir les paraules, hola i gràcies, que alguna vegada m'han fet servei si he anat a un xinés!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per mirar per la finestra M. Roser, però si t'hi fixes bé és una porta. El que no s'endevina si no es coneix és que és la porta del petit cementiri de Coborriu de la LLosa, a la Cerdanya.
      Si saps 2 paraules de xinès, ja en saps més que jo. Sé el significat d'alguns dels símbols que apareixen en forma d'ombra en aquest post, però no en tinc ni idea de com es pronuncien.

      Elimina
  5. Un post molt enginyós amb un polsim de misteri: el destí, la fortuna i aquestes ombres que suggereixen però no sabem que volen dir.
    El que més em sorprèn és que mai baixes el llistó. Al contrari.
    Brindem!

    ResponElimina
  6. Gràcies Glòria, tu tampoc no abaixes el llistó. Brindem per l'amistat i la llibertat.

    ResponElimina
  7. És com si cada imatge fos acompanyada d'un haiku, les teves paraules. M'has sorprès molt!

    ResponElimina
  8. Les ombres xineses per a algú no iniciat en la matèria poden ser tan intel-ligibles com els signes més evidents de la natura per a aquells que es neguen a acceptar-los... Però segur que tenen un significat i que ens estan dient alguna cosa... Ens quedem amb la bellesa de les imatges i amb el misteri dels mots.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim admiració per la bellesa de la naturalesa, Montse. No cal entendre-ho tot necessàriament. Gràcies pels teus, de mots.

      Elimina
  9. La veritat és que no l'he entès massa el post, és com un poema puntejat d'imatges. Les imatges molt maques, això sí, cap novetat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil entendre-ho tot Xexu, Hi ha situacions a la vida que ens sobrepassen. Gràcies per llegir les ombres, encara que siguin en xinès.

      Elimina
  10. :) brindem fins assolir aquesta llibertat. Un post preciós Xavier

    ResponElimina
  11. un post ben personal del teu particular estil,,,,,enigmàtic i poètic i xinés ....ple de llums que no d'ombres

    ResponElimina
  12. Sense llum no hi hauria ombres, sense enigmes no hi hauria certeses.
    Gràcies Elfree.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ombra és fresca, descansa els ulls i el cos, porta misteri, contrast, és viva, conté secrets, conspiracions, governs (a l'ombra), l'ombra de Rebeca és blanca i negra (pocs en deuen recordar la cançó). L'ombra té una cosina que és la penombra, i que no vol dir una ombra de pena.

      Elimina
  13. Olga, com sempre que ho fas, el teu comentari enriqueix el post.
    Conec bé el film "Rebecca" de Hitchcock, però la cançó no la tinc present. L'haurem de buscar. Gràcies per fer la diferenciació tan ben trobada entre ombra i penombra.

    ResponElimina
  14. M'agraden molt les imatges i la sensació final que et queda després de llegir els textos. No sé explicar què ens diu el conjunt, però detecte alguna mena de fil conductor poètic que no em deixa indiferent.

    Enhorabona!


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha cap secret. Gràcies per seguir el fil Vicent. Hi ha la força de les sensacions que tenim.
      I si no les posseïm les anhelem, o lluitem per elles: felicitat, llibertat, amistat, amor, pau... Fins i tot hi entra la definitiva que no desitgem gaire: la mort.

      Elimina
  15. Poques paraules Jordi: les justes.
    Gràcies.

    ResponElimina
  16. Estimat Xavier, ni la mas remota idea del "segon" idioma, pero se deduce como no podía ser menos de ti, una muy buena intención y si edemas está acompañado por estas tan bonitas fotos, pues MAGNÍFICO, es una guapada de presentación.

    Te deseo que tengas unas magníficas Festes Nadalenques i un venturòs Any Nou. Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc no sé xinès, però aquests símbols i els seu significat (si no m'he errat) s'adiuen amb les fotografies triades.
      Bones festes també a tu Juan Antonio, i gràcies pels desitjos.

      Elimina
  17. M'agrada que no sàpigues llegir l'ombra del destí. Jo tampoc no en vull aprendre. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabem llegir el destí, ni a l'ombra, ni a les ratlles de les mans ni a una bola de vidre.
      Gràcies pels desitjos de salut Loreto, i que a tu la tinguis multiplicada.

      Elimina