dissabte, 16 de gener de 2016

Hivern a Montserrat

Llum de l'hivern que ens escalfes, i ens apropes l’horitzó. Amb silenci les passions per escletxes es presenten. L’estació ve a poc a poc, vol venir ben lentament.Si l’hivern està dormint la tardor s’està allargant. Desfullades i pelades, unes branques resisteixen.Contingut fred que t’esperes pacientment pels teus camins i et despertes del teu son amb enagos de claror i de boira per faldilles.Minerals intel·ligents, els turons parlen de mort i també ens mostren la vida que s’amaga sota terra.Ocellets supervivents amb poquet en tenen prou, una engruna és un tresor, una molla és un tiberi. Baten ales que els enlairen sota un cel de llibertat.L’any comença amb aires nous. Hi ha graons que anem pujant i ens apropen a la llum, a l’espera de collites abundants i duradores.Núvol roig que encén el cel, com fanal de sons de llum. La claror s’alça als turons, que reviuen a un nou dia.Solitud de les estrelles, qui t’ha vist i qui et veu ara. Un nou dia ens portarà aquell fred que no ha arribat.Llum d’hivern, fred de gener, del capvespre o del matí, sóc deutor del teu silenci i aspirant del teu amor.





43 comentaris:

  1. No t'hi has trobat a la Consol allà dalt? He vist que ella també penjava una foto de Montserrat de bon matí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens hem trobat físicament amb la Consol a Montserrat. Al seu blog sí que he passejat amb ella per la matinada de Montserrat.

      Elimina
  2. Quin passeig més bonic ens has regalat, Xavier! Montserrat és un lloc molt especial. El tenim tan "vist" que no ens adonem del que tenim. I si a més ho acompanyes d'uns mots tan suggerents… en aquesta llum d'hivern. Què més es pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que el tinguem molt "vist" Montserrat mai no cansa.
      Sí que es pot demanar alguna cosa més August: poder seguir-hi pujant.
      Gràcies per la companyia en el passeig.

      Elimina
  3. Montserrat és un lloc singular, talment com si fos encantat. El teu passeig ens acosta a la seva màgia.
    Un reportatge diví.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim en gaudir dels encants de Montserrat Consol. Sí que podem considerar aquesta muntanya com a divina. De fet, per a molta gent ho és de veritat.

      Elimina
  4. Ooooohhhh, com redimonis puc trobar les paraules escaients davant aquesta immensitat de bellesa...? Ja saps que Montserrat és especialíssim per a mi, però mai sabria escriure tanta poesia només amb les imatges...
    "...L'hivern és un cel clar, que foragita l'ombra...", diu un poeta. Desitjo de tot cor que així sigui el teu, el vostre.
    Una abraçada plena de llum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montserrat, Montse: quina sort que t'anomenin amb un nom que evoca aquesta bella serra. Gràcies per la llum Galionar.

      Elimina
  5. Ens acostes tota la màgia de Montserrat, a través de els teves imatges i paraules. Estava intentant dibuixar alguna de les teves fotos, però m'està sortint bastant malament... també volia dibuixar el pit-roig, però n'he buscat un altre que es veiés més de prop.

    I l'última foto, aquest arbre nu i la claror al fons de tot, és potent i emociona... aquesta no la dibuixo, també l'espatllaria, com l'altra... ja la veuràs, com que no tinc vergonya la posaré igualment al blog.

    Una abraçada montserratina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tinc ganes de veure els teus dibuixos montserratins Carme. De ben segur que amb aquarel·la, o amb la tècnica que triïs te'n sortiràs. I que ho guarniràs amb algun poema que completi la màgia de la muntanya.

      Elimina
  6. Montserrat és una muntanya màgica! Tu l'has sabut captar amb tota la seva intensitat i bellesa. Amb les imatges i les teves paraules ens ofereixes un post ple de poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per un amant de Montserrat i de la fotografia les paraules surten soles.
      Gràcies per les teves paraules Glòria.

      Elimina
  7. Saps que sempre em fas emocionar quan et llegeixo paraules i imatges, Xavier? Llegeixo un sentiment tan autèntic en tu...
    Gràcies pels teus regals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per les teves emocions i per la teva llum, Fanal.

      Elimina
  8. Quina visió més bonica i més original de la nostra muntanya, normalment tothom fa les mateixes fotos, tu t'has superat...Anant llegint la preciosa descripció , m'he adonat que ho podies haver posat en forma de poema, encara que no rimi, té ritme intern.
    M'agrada molt la foto del fanal encès i el núvol roig i la del moixonet que sembla un pitroig...
    Felicitats i petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se t'escapa res M. Roser.
      No hi entenc gaire d'ocells, però el pit-roig és dels pocs que conec.
      Gràcies per la teva atenció.

      Elimina
  9. m'has fet venir unes ganes boges d'anar a Montserrat!!!! fa molt temps que no hi vaig...excel·lent post ....imatges i mots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tinc ganes de tornar-hi, i això que hi anem un parell de vegades (o més) cada any.
      Gràcies per la lectura Elfree.

      Elimina

  10. Imatges plenes de tendresa i melangia en consonància amb la teva habitual sensibilitat poètica en el text.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  11. I quin cel tan net. L'hivern fa neteja i ens deixa gaudir d'un paisatge ple de sorpreses. Mai ho coneixem prou. Hem fet, amb tu, una passejada esplèndida pels racons de Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern ens dóna una mica de repòs. Gràcies Teresa per compartir passejada.

      Elimina
  12. És una delícia i una satisfacció viatjar a través dels teus ulls i les teves paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer compartir el viatge amb tu Alfonso, que vens de lluny, i que sempre ets a prop.

      Elimina
  13. Una mica d'enyorança m'han portat aquestes fotos.
    És veritat que el temps està confós i ens fa confondre a tots, fins i tot a la ginesta que fa quinze dies floria a la vall de Sant Daniel.
    Esperem que la tramuntana que està bufant amb força ho posi tot al seu lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la tramuntana ho permeti, Montserrat us espera Francesc. Sembla que sí, que el fred ha arribat finalment a tot el País Petit.
      Records al Montgrí.

      Elimina
  14. A mi també m'agrada molt la foto del núvol roig i el fanal, que sembla que siguin en correspondència, un al cel, l'altre a la terra. És aquest un núvol que recorda una de les crestes d'aquesta muntanya, que s'han fet per l'erosió de l'aigua en les roques, així com el núvol s'ha fet de la seva evaporació.

    ResponElimina
  15. Coincidència entre la muntanya i el cel. Entre els turons i els núvols. Tot plegat fa com una harmonia que convida a pensar. Gràcies per l'aportació Helena.

    ResponElimina
  16. Sempre hi trobarem llocs nous. És meravellós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com enyoro l'aire net, la confiança del pit-roig tan eixerit, els senderons de muntanya, el perfil de les fulles ja esgrogueïdes, i passar les mans per les roques com una carícia...
      Com ho enyoro. Gràcies per acostar-nos-ho tot, Xavier.

      Elimina
    2. Gràcies Josep sí que Montserrat és extraordinari!

      Elimina
    3. Gràcies Josep sí que Montserrat és extraordinari!

      Elimina
    4. Olga, quan fa temps que no pots ser a un lloc com Montserrat (o Mont-Ral) és normal enyorar-lo. Jo també vaig estar un temps malalt sense poder anar a la muntanya.
      Finalment la salut ha tornat, i és el que et desitjo. Gràcies a tu per la companyia.

      Elimina
  17. Molt ben trobades les imatges d'aquestes muntanyes tan especials!

    ResponElimina
  18. Gràcies Joan. El que és difícil a vegades és triar-les, de tantes que se'n poden fer.

    ResponElimina
  19. No he estat mai a l'hivern a Montserrat però les teues fotos són indescriptiblement belles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'hivern els camins són més solitaris. Gràcies pel comentari Novesflors.

      Elimina
  20. ja veuràs com al final em fareu anar a Montserrat altre vegada entre tots...Un lloc així no es pot deixar d'anar-hi de tant en tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si acabaràs entrant ala comunitat de monjos, Joan..
      Bé... potser no és el teu tarannà.

      Elimina
  21. Xavier, algun dia m'hauràs de fer un curset de fotografia accelerat. Deu ser alguna cosa més que prèmer un botó, no? Després faltarà la segona part, que és estar en el lloc adequat en el moment adequat i saber-ho veure, però bé, per algo es comença.

    ResponElimina
  22. Si fos mestre podria fer cursets, però només sóc aficionat.
    Si et serveix d'orientació et diré que vaig treballar 32 anys a Arts Gràfiques, però no com a fotògraf d'estudi, sinó de laboratori. Allò que antigament en deien foto-gravador. Comprendràs que per les meves mans van passar milers de fotografies de bons fotògrafs i de bons pintors.
    Cal fixar-se en els enquadraments dels que en saben. En l'equilibri, fins i tot diria en l'harmonia d'un escena.
    I esperar la carambola.
    Gràcies Teresa per la teva intencionalitat. Segurament que tu, abans d'escriure la teva novel·la "Les cadenes subtils" has llegit novel·les d'altri i així se n'aprèn, oi?

    ResponElimina
  23. Aspecte fred d'una escalfor tel·lúrica a cada petit detall.

    ResponElimina