dijous, 18 de febrer del 2016

Dins les venes.... la Muriel

No ens podem treure del cap la Muriel. Ni del cor. He recordat que el juliol del 2015 la Muriel va participar al concert que va oferir la Companyia Elèctrica Dharma a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya,  a Barcelona.
Com que vaig tenir la sort de ser-hi he buscat al meu arxiu fotogràfic i he trobat unes fotografies d’una Muriel participativa, poètica, somrient i feliç.
Va llegir un poema del desaparegut Josep Fortuny, fundador i històric bateria i lletrista de la Companyia Elèctrica Dharma.
Com si fos un gran ocell
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà.



Voldria no fer-me gran
i ser, amb tu, petit encara
voldria estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i els teus ulls transparents,
miralls de lluna i enyorança.
si tu i jo fóssim infants
plens encara del ritme de la dansa
no hauríem après a comptar els morts
i jugaríem a estimar-nos.


Com si fos un gran ocell
voldria jo volar
damunt el mar immens
cel blau enllà, enllà
blau cel dins dels teus ulls
dins les venes, el mar.

                                                               (Josep Fortuny)
El concert va continuar amb d’altres col·laboradores, com l’actriu Montserrat Carulla, que també van llegir poemes del Josep.
I intervencions musicals com la del músic gallec Carlos Núñez amb la seva gaita gallega i les flautes celtes.
Al final del concert van tornar a sortir alguns dels convidats per tocar tots junts.
Per les fotografies podem entendre perquè l’anomenaven: “el somriure de la revolta”.
Diumenge al migdia som dels que vàrem anar a la porta del Parlament. Com és sabut hi havia uns quants poms de flors i alguna espelma. Pel que sé al llarg del dia les flors van augmentar.
Avui li fan un merescut homenatge institucional al Parlament on la pròpia Companyia Elèctrica Dharma interpreta un fragment de Sant Martí del Canigó de Pau Casals, justament la mateixa melodia que van tocar a la Sala Oval quan la Muriel deia el poema de “Dins les venes, el mar”.
Després un altre homenatge, aquest de caire popular, al Passeig dels Til·lers, al mateix Parc de la Ciutadella i convocat pel “seu” Òmnium.
Parafrasejant el president de Catalunya Carles Puigdemont, que a la vegada ho feia del futbolista Gerard Piqué: “Gràcies Muriel, amb tu va començar tot!”

El Desconsol d’en Llimona té un altre motiu per plorar.

37 comentaris:

  1. Avui hi podré ser. Hi seré. Normalment els dijous treballo fins tard, avui casualment plego aviat.

    Aquest poema que ella va llegir, és adequadíssim ara pel seu record. Preciós, preciós, d'en Josep Fortuny, que encara el veig també, de l'últim record que tinc d'ell. El dia del concert per la Llibertat.

    Gràcies per recordar-la, gràcies per donar a conèixer aquest acte d'homenatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Carme per ser-hi. Per motius de salut m'ha estat impossible assistir al Passeig dels Til·lers, quan tenia el convenciment de que hi seria.
      Sí que és adequat el poema del Josep:
      "cel blau enllà, enllà
      blau cel dins dels teus ulls"

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un post molt bonic i un sentit homenatge a la Muriel...Aquest poema també m'ha agradat molt, ella tenia els ulls blaus... Ara entenc perquè aquesta tarda la Companyia ha participat en l'acte del Parlament...
    Realment era una persona alegra i molt respectuosa amb tothom! M'agrada repetir: "Nosaltres som el somni", ho hem de tenir molt clar.
    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, al web de la Companyia Elèctrica Dharma han penjat el fragment on la Muriel diu el poema, i s'escolta Sant Martí del Canigó de fons.
      Gràcies per ser el somni tu també.

      Elimina
  4. gran homenatge a una persona que no havia de marxar encara, li quedava molta feina per fer. Masses vegades la vida és injusta amb la bona gent.

    ResponElimina
  5. Quan una persona així se'n va, quan encara li queda molt per fer, quan encara té molt a ensenyar-nos, quan encara li somriu contínuament a la vida, penso que no hi ha dret, que sembla que sempre els toca a aquells que mereixen viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sort, en quest cas la mala sort no atén a raons.
      Gràcies per la companyia Alfonso.

      Elimina
  6. Un sentit homenatge a una persona entranyable, extraordinària.
    Persones com ella mai no se'n van del tot, el seu record restarà sempre amb nosaltres.
    Gràcies, Muriel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que serà tal com dius Glòria. El record de persones com laMuriel no s'esborra mai.

      Elimina
  7. M'ha agradat el teu post. La melangia de les paraules no impedeix que siguin precioses, és una dedicatòria molt maca aquesta que li has fet, i m'agraden molt també les fotos del concert, són una meravella. Devia ser una gran vetllada amb aquests convidats. Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu. Sí que va ser una gran vetllada. A una de les fotos també es veu un músic de Blaumut, un conjunt que també participà a aquest concert.

      Elimina
  8. Un post preciós, Xavier. Gràcies per compartir-ho.
    Dies tristos que ens han d'empènyer a continuar la lluita. Bon viatge Muriel, que trobis l'Ítaca somniada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ESperem que sí que ella arribi, també, a la seva inostra Ítaca.
      Gràcies Josep pels somnis.

      Elimina
  9. Saps tocar la sensibilitat, Xavier, amb tota l'entrada.

    ResponElimina
  10. La Muriel s'ho mereix Helena. Gràcies per la participació.

    ResponElimina
  11. Un reportatge excel·lent, Xavier; un homenatge sorgit des de la veritable estima. I com que també ens l'estimàvem, i com que potser ens ha hagut de sacsejar la seva mort per adonar-nos-en, t'agraeixo de tot cor aquest post. (I espero que els teus motius de salut no siguin importants.)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Muriel era excel·lent. En això coincidim Montse. T'agraeixo el teu interès.

      Elimina
  12. Ens has mostrat una vetllada molt emotiva i amb molta llum. Recordem a la Muriel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llum. Aquesta és una de les paraules que la podria definir. Gràcies Consol.

      Elimina
  13. Respostes
    1. És un sentiment general i escampat per tot el territori català.

      Elimina
  14. Com si fos un gran ocell
    voldria jo volar
    damunt el mar immens
    cel blau enllà, enllà
    blau cel dins dels teus ulls
    dins les venes, el mar.

    Desconsol i plor per tots els que han marxat, però agraïments i somriures pels llegats i les petges de les seves vides.
    Xavier, tens un do.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Fanal. En aquest cas el do d'aquest poema el va escriure el Josep i el va llegir la Muriel.

      Elimina
    2. El do de saber-lo trasnmetre'l amb la teva mirada.
      Gràcies, doncs, a tots tres.

      Elimina
  15. Són les morts que costen d'admetre. Com saps Francesc, el misteri de la mort.

    ResponElimina
  16. Pobra Muriel! Un final de la vida inesperat i massa prematur. I pobres de nosaltres, que ens hem quedat una mica orfes sense ella.
    Gràcies pel post, Xavier! Tornaré de tant en tant a mirar-me'l, perquè no se m'oblidi la manera com s'agafava -i com s'ha d'agafar- la vida.

    ResponElimina
  17. Pobra Muriel! Un final de la vida inesperat i massa prematur. I pobres de nosaltres, que ens hem quedat una mica orfes sense ella.
    Gràcies pel post, Xavier! Tornaré de tant en tant a mirar-me'l, perquè no se m'oblidi la manera com s'agafava -i com s'ha d'agafar- la vida.

    ResponElimina
  18. La vida té aquests girs inesperats que ens la fan més difícil. Gràcies a tu, Teresa per compartir-ho.

    ResponElimina

  19. Sentit homenatge a la Muriel Casals. Certament, hi ha moments en què el silenci i la reflexió són l'antídot al dolor existencial.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  20. Silenci... una bona reflexió Jordi. Gràcies pel teu antídot.

    ResponElimina
  21. També vam ser-hi al homentge..
    Va ser marevellós.
    Una mort molt sentida!!!
    Sempre la tindrem al cor i seguirem caminant amb ella.

    Gràcies.

    ResponElimina