dimarts, 15 de març de 2016

Fer un xavier a Albinyana

Conec bastant bé una persona que es diu Xavier, com jo, i que també va passar per una malaltia important, el càncer.
Em comentava que de tant en tant, tenia la sensació de que podia estar vivint una situació per darrer cop. Diu que ho gaudia tant que no li importava que fos la darrera.
Quan caminava per qualsevol indret que li agradés, diu que obria bé (ell també porta ulleres) els quatre ulls, i procurava no perdre's gaire els detalls que li oferia la vida.
Li vaig explicar que aniria a Les Peces i que faria com ell. Viure el dia com si mai més l’hagués de viure. En definitiva, fer un xavier.
Uns amics em deixen una bicicleta i pedalo, entre vinyes, per la carretera que uneix Les Peces amb Albinyana. El ceps encara no tenen fulles. Passo de llarg Albinyana fins l’Arrabal de Bonastre i m’aturo a fer un altre xavier.  
Escolto els ocells, no en sé els noms però reconec el seu cant.
Hi ha una primavera avançada prop de la carretera. M’acosto a les roselles i altres flors del camp, a admirar-les.
De tornada a Les Peces m’aturo a fer un xavier a la Font del Sagrat Cor que hi ha prop de la cooperativa. Veritablement el lampista que va instal·lar l’aixeta, ja fa un munt d’anys, aquell dia no estava gaire inspirat. O sí? Potser pensava allò de que: “l’aigua és vida” i li va semblar... bé no sé què li va passar pel cap.



















El rellotge de Can Gener diu que ja és hora de dinar. M’asseguro que l’hora és la bona i ho comprovo al rellotge que hi ha a l’església parroquial de Les Peces. 
M’arriba l’olor dels calçots. Els amics i les amigues han fet foc i s’estan fent.
Ha estat bé fer un xavier solitari a les vinyes, i també fer un xavier acompanyat d’amistats fent la calçotada.
Abans de marxar el sol fa un xavier i s’amaga rere la muntanya.

33 comentaris:

  1. Crec que a vegades, ens va molt bé a tots pensar que "tenim la vida a l'encant" com deia la meva mare. Encara que no estiguem malalts, demà podem estar-ne o tenir un atac de cor o que ens atropelli un cotxe. O una bici com a l'estimada Muriel. Si fer un Xavier (o els que calguin) vol dir gaudir més de cada instant... Proposo que els Xaviers ho poseu d moda i comencem ja demà mateix a fer Xaviers a dojo. Jo tinc sort me n'aniré aquests dirs de Pasqua, amb un Xavier, (el meu cunyat petit) per recordar-m'ho.

    Com ja ens tens acostumats, unes fotos precioses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme per la teva proposta. Potser el corrector et posa automàticament la majúscula, com em feia a mi quan escrivia el post.
      Fer un xavier com es refereix el post ja no és un nom propi sinó un substantiu. A partir d'aquí es podria crear el verb i tot.
      Vaig a carmenejar una estona amb les aquarel·les.

      Elimina
  2. M'agrada això de fer un xavier...Que fins i tot el sol si apunta! Quan vagi a fer un tomb pensaré que estic xaviejant, mentre escolto el cant de les merles i m'amara l'olor de la primavera...M'encanta la foto del poble i les roselles i la de la bicicleta plantada a la vinya, com un cep més!
    Que tinguis un bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per xaviejar M. Roser. Esperarem que fruitin les vinyes.

      Elimina
  3. Hi ha molta gent que conec, i jo també, que ens passa això mateix. Hi ha més d'un que diuen que tenen de tot. De moment jo el que veig que té de tot és la paret de Can Gener. El sol, la lluna, el rellotge i un esgrafiat preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, t'has fixat en l'esgrafiat i això que he enquadrat només el rellotge. La façana sencera de can Gener és esgrafiada i en bon estat. Gràcies pel passeig.

      Elimina
  4. Ostres, Les Peces! Part de la meva família venia d'allà, quan jo era encara molt petit encara hi conservàvem una casa allà, hi havia anat alguns cops, però tot això era quan encara no tenia ús de raó (com si ara en tingués gaire...). De seguida ens en vam desvincular, però no ho he oblidat. Ara m'has fet venir ganes de passar-hi algun dia, penso que buscaré algun cap de setmana per fer-hi una escapada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres fa més de 30 anys que sovintegem Les Peces, ja que uns amics nostres hi tenen casa. Fins i tot un any vàrem llogar-ne una i hi vàrem passar unes vacances d'estiu.
      El nucli antic no ha canviat gaire Xexu.

      Elimina
  5. Em podria dir Xavier sinó t'haguessis avançat i em va tocar Francesc.
    Ara llegint el teu escrit m'he adonat que m'he passat la vida fent Xaviers....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anava a dir que també he fet algun francesc, però si es diu de paraula i no sona bé la c final sembla que es digui fer un francès i parlaríem d'un acte totalment diferent.
      Bromes a banda seguirem fent xaviers, i quina sort si són xaviers incorrectes, o sigui que no siguin els darrers i es puguin repetir.

      Elimina
  6. Encare ens queden molts xaviers per fer !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Antoni, m'apunto a fer-ne molts. Amb la teva companyia.

      Elimina
  7. No t’estranyi la particularitat de la Font del Sagrat Cor, Xavier; a les terres de vinyes la gent és molt trempada!
    I quant al fons del post, avui permet-me discrepar cordialment del tema que planteges. Gaudir intensament del paisatge com si fos la darrera vegada, tot tenint el pensament de la mort rondant pel magí implícitament o explícita? No, jo això no vull fer-ho de cap manera! I saps per què, Xavier? Doncs perquè en els moments delicats o especialment transcendents, m’agrada mirar i amerar-me d’allò bell que m’envolta com si fos la PRIMERA vegada, no pas com si fos L’ÚLTIMA. Perquè l’esperança no ens ha d’abandonar mai per compromeses que siguin les nostres circumstàncies, i vull creure que aquesta meravella de paisatge la podré gaudir moltes més vegades. Això de “fer un xavier” m’ho reservo per quan definitivament em diguin que em queden pocs mesos de vida; llavors sí, ho practicaré i ben serenament. Mentrestant, de cap manera vull fer com si d’alguna manera m’acomiadés de tot el que m’envolta. No vull dir adéu a res, sinó fins a la propera.
    No sé si he sabut plantejar gaire bé el meu punt de vista; el tema és delicat i molt personal.
    Com sempre, les imatges una meravella!
    Una abraçada, Xavier, i fins a la propera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu punt de vista Montse.
      Veure els paisatges com si fos la primera vegada i no l'última. Aquest cap de setmana, si res no es torça anirem al Pirineu. Practicaré la teva manera de ser, i a més de fer algun xavier, posarem en pràctica la teva filosofia. Vull dir que galionejarem per les muntanyes.
      Gràcies per les teves paraules. Tenen vida com l'aigua de Les Peces.

      Elimina
  8. és greu que ens hagin de passar coses per adonar-nos que cal viure cada moment més intensament, però som humans i com a tal força dròpols de vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi ha emergències cal aprofitar cada instant. De totes maneres, considero que és una sort estalviar-se-les.
      Gràcies Joan per aquesta reflexió.

      Elimina
  9. Sí, és una bona idea fer un xavier sovint i ser conscient que la vida és bella i que podem gaudir-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és de bell gaudir la vida. Gràcies per l'encert Consol.

      Elimina
  10. M'encanten els xaviers que has fet entre Les Peces i Albinyana!
    Tu tens una mirada poètica, Xavier, i trobes bellesa en tot el que veus, no cal que et plantegis si és l'ultima vegada o la primera, tu ho gaudeixes intensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentarem seguir gaudint dels primers moments, cada dia i dels darrers, quan més tard millor.
      Gràcies Glòria per la teva de mirada.

      Elimina
  11. i que per molts anys puguin seguir fent "Xaviers"

    ResponElimina
  12. volia dir puguis .....la poesia m'ha fet errar ....

    ResponElimina

  13. I jo faig un xavier en honor a la teva poesia vitalista plena de bellesa.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, les abraçades que entomo amb agraïment.

      Elimina
  14. El Marcel·lí Monrós, de Navarcles, deia que afigurar-se la mort tenint salut és com imaginar-se la pobresa essent milionari, "cal estar en situació".

    ResponElimina
    Respostes
    1. El millor és ser milionari en salut. Gràcies Helena per aquesta cita.

      Elimina
  15. Bonics paisatges. Res com viure l'ara, Xavier, sense pensar massa, absorbint la poesia del moment. Veig que tu ho fas molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una de les claus, no pensar massa en el que no se sap, i en canvi deixar-se absorbir per la realitat del present.
      Gràcies per l'orientació Maijo.

      Elimina
  16. Aquesta mirada xavieriana teva, sempre dóna pau.
    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
  17. Quin gran concepte "fer un xavier"! Ho incorporaré a la meva vida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Papikol, tu ho pots fer en propietat! D'entrada comparteixes nom...
      Gràcies per la visita.
      Xavier, aprofito per dir que d'un temps ençà intento deixar comentaris al teu blog i no m'és possible.

      Elimina