dilluns, 21 de març del 2016

Rosa encantada

“Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda...”

Olga Xirinacs
Dia Mundial de la Poesia
21 de març de 2016


Rosa encantada,
escric amb tinta verda:
dóna’m un pètal,
sang de les teves fulles,
aigua de primavera.

33 comentaris:

  1. amb la primavera estem tots a punt d'esclatar....del llarg hivern que no hem tingut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan li restaven poques hores a l'hivern, aleshores semblava que li sabés greu marxar. La primavera no té espera.

      Elimina
  2. Voldria que aquesta sang verda fos la tinta que no s'acaba mai, que ens esperonés a escriure cada vegada més, a estimar la poesia, a seguir les passes de la nostra estimada mestra Olga.
    Ha de ser especial, una primavera que comença amb tanta bellesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo la tinta verda ens dugui esperança. I la poesia, tinta de tots els colors per escriure una primavera, com en aquest cas, amb el mestratge de l'Olga.

      Elimina
  3. Precioses fotos, Xavi! I un desig de primavera compartida… ara que just ha arribat l'hivern a casa nostra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies August. L'hivern ha arribat a casa? Marxarà aviat.

      Elimina
  4. Contemplarem la primavera de sang verda, Xavier. Aquesta i totes i cadascuna de les que la vida ens regali.
    Un regal saber-te amic-company de poesia.
    Un regal també compartir la poesia de l'Olga.
    Fa una abraçada, oi?
    Un pètal, ni que en sigui un, per a tu. I tant que sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fer-nos l'abraçada em quedà un pètal enganxat al pit.
      Gràcies Marta per compartir la poesia amb l'Olga.

      Elimina
  5. com m'encanta la rosa encantada!
    feliços dies plens de poesia i roses !

    ResponElimina
  6. Aquestes roses encantades encanten i les pots tocar amb els ulls. Quines fotos, Xavier, parlen soles! Poesia visual i tinta verda pels teus versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantat de que a tu també t'encantin Teresa. Gràcies.

      Elimina
  7. La sang verda, com la tinta verda, em parla de la innocència d'aquesta primavera, per sobre de tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que no la perdem mai. Ni l'innocència ni la primavera.

      Elimina
  8. Què boniques les fotografies. Aquestes flors obrint-se i omplint de color els nostres sentits com la poesia ens obre la ment a la bellesa

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia entra si li obres la porta. Gràcies per fer-ho Alfonso.

      Elimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. El poema de l'Olga i el teu, es fan companyia...Contemplem la primavera que arriba i ens donarà molts pètals!
    Quina meravella de roses, la natura hi posa la matèria prima i l'artista la fa seva i ens la regala, com si les tinguéssim davant dels ulls, gairebé les podem tocar i olorar.
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per apreciar la poesia, les roses i els pètals.
      Bona primavera M. Roser.

      Elimina
  11. La primavera ha entrat amb força, empesa per la tramuntana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquí uns dies la tramuntana afluixarà i la primavera augmentarà.

      Elimina
  12. Xavier, que sea una primavera con MUCHA esperanza, para TODOS, todos....

    Un saludo amigo.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies J, Antonio. Tant de bo que es compleixin els teus desitjos.

      Elimina

  13. La rosa
    té un batec de cosa viva
    que forma part
    del nostre propi alè,
    i quan l’abril
    encara no ens arriba
    ens enyorem,
    i no sabem per què.

    Moltes gràcies per les roses, Xavier!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Josep, pel poema. I si és teu, agraïment doble.

      Elimina
  14. Quina visió tens, copses la bellesa arreu i saps trobar aquesta gota de rosada que fa la flor més bonica. I esculls sempre la paraula més adient per acompanyar la imatge que ens mostres.
    Poeta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim la lluna plena sobre el mar, avui,
      les roses d'en Xavier com llunetes als ulls
      i poemes que ens miren des d'un àlbum blau nit:
      per a tu una abraçada de fulles i fulls.

      Elimina
    2. Glòria,
      la bellesa és breu
      com les gotes. I lleu,
      com la vida.
      Gràcies per la teva poesia.

      Elimina
    3. Olga, des de diferents ciutats
      hem vist la mateixa lluna.
      Bíblica i poètica.
      Gràcies per aquest poema tan bell
      que em dediques. Amb ell
      no necessito el cove per recollir
      la lluna primera
      de primavera.

      Elimina
  15. Amb la primavera han despertat els colors, les aromes i mil paraules adormides. Bona primavera, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol, en poques paraules has definit l'entrada de l'estació.
      Bona primavera també per a tu.

      Elimina
  16. Xavier, has aprofitat ben bé la saba d'aquesta primavera que arriba humida, verda, poètica, florida.
    Per cert, voldré un esqueix d'aquests rosers quan ens veiem, eh? Tinc un roser petitó en una torreta, però perquè floreixi així soc capaç d'ampliar la terrassa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja voldria tenir espai per aquests rosers. Les fotografies són fetes a un parc públic de Pedralbes.
      Si convé Teresa, podem anar a manllevar un esqueix al roserar.

      Elimina