diumenge, 24 d’abril de 2016

23 d’abril a Hostafrancs

   El Jordi no té intenció de comprar roses. En passar pel davant d’una parada de roses d’Hostafrancs, la venedora li ofereix:                                              -            - Compra-li una rosa a la parenta, guapo!
     - És que no tinc parenta... - s’excusa. 
     - Pues li regales a la mama - insisteix fent-li l’ullet.
   La mirada de la noia l’embadaleix. Les grans arracades que llueix, la morenor gitana de la cara, la piga de la galta, i el somriure l’han convençut.
    - Posa-me’n una - diu el Jordi. I afegeix - vermella.
    - Te la trio tancadeta, s’anirà obrint i et durarà més. - diu ella mentre remena pel cubell. - Què et sembla aquesta? - afegeix mentre en treu una.
       - Sí, és molt maca - balbuceja ell. - Quan et dec? - pregunta just quan s’adona que hi ha el preu escrit.
     - 4 euros, rei... si te’n quedes dugues te les deixo per 6.
    - Ja t’he dit que no tinc a qui regalar-la... - Diu el Jordi mentre li allarga un bitllet. Quan ella li ha tornat el canvi les mans de tots dos s’han fregat lleument. No sap si li ha passat el corrent o ha estat la imaginació.
    Just quan és a punt de marxar, fa un esforç i demana:
    - Com et dius?
    - Per què ho vols saber? - Contesta ella.
    El Jordi pensa, però no gosa. Quan ja és d’esquena ha sentit la seva veu:
    - Em dic Conxita.
    Es queda tallat i no se li acut dir-li el seu. “Que burro he estat” es lamenta.
    No sap que ella s’ha quedat pensant: “Que bleda sóc, per què no li he preguntat com se diu?”
   Avui li toca treballar i quan puja les escales de la feina, el cor li batega amb força. “Són les escales o és el record del tirant del vestit estampat de la Conxita?” - pensa.
   Al taller omple d’aigua una gerra i hi posa la rosa.  Des de la finestra es veuen parades de roses. Però cap venedora és com la seva gitana d’Hostafrancs.
  Després d’una jornada de cara de felicitat i d’errors en la feina, torna de pressa cap a casa. Als carrers hi ha parelles, amb roses que fan petons als llibres. 
   Ha decidit regalar-li la rosa a la Conxita. La flor s’ha obert una mica, tal com ha dit ella que passaria. Regalar una rosa a una florista? Per què no?
   I si ja té nòvio? Ho provarà igualment. Quan arriba a Hostafrancs, creu que tot anirà bé. La veu a la parada de flors. Dubta però segueix endavant. Començarà una història dolça i accelerada? 
   És abril, i en aquest mes tot és possible!

30 comentaris:

  1. Que bonic !! Em semblava una gran pel·lícula, desitjava arribar aviat al final i, alhora, gaudir de tota la trama, volia veure com acabaria i també que no arribés aquest final. He gaudit un munt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Alfonso. Si fos una pel·lícula seria un curt. La segona part pot ser un llarg metratge.

      Elimina
  2. Tots tenim un percentatge d'èxit, potser ella estava dins d'aquest i si no almenys surt de dubtes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius Joan: per guanyar s'ha de jugar.

      Elimina
  3. Per molts anys!!! i molts Jordis i Conxites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc. Hem tingut un Sant Jordi millor que el de l'any passat.

      Elimina
    2. L'amor és marceix aviat, com les fulles de les roses, i hem de considerar la vida com un moment que ens va passar sense retorn. O, per consolar-nos, com un seguit de moments que ens han passat.

      Elimina
    3. Gràcies per deixar aquest pensament poètic i filosòfic, Olga.
      Com sempre els teus comentaris són ben valorats.

      Elimina
  4. No m’agrada que m’insisteixin per comprar qualsevol cosa, encara que sigui sant jordi i sigui una rosa, moltes negatives he hagut de deixar anar aquest dissabte i molta gent deu haver pensat que sóc un borde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que les floristes ja saben que no podem comprar roses a tothom, Pons.
      Abans (i després) de comprar les roses es reben moltes ofertes.
      Les ofereixen amb un somriure, pots dir que no, també amb un somriure.
      Finalment a algú li dius que sí. També amb un somriure.

      Elimina
  5. Aquest Jordi... m'intrigava saber si la Conxita encara seria a la parada o no, diu que la veu, buf! que bé! dubta... home, Jordi, va!!!

    Jo que m'imaginava que seria ràpid i en demanar-li el nom, ja li diria "Conxita, aquesta rosa és per a tu"...

    Impacient, que sóc! La teva història és molt millor que això però ens deixa la intriga.

    L'amor tan fràgil com les roses!!!

    ResponElimina
  6. Si finalment la història es produeix, i té un final prometedor, els instants previs d'intriga són insuperables.
    El teu final anticipat, com a conte curt, és bo. Gràcies per proposar-lo Carme.

    ResponElimina
  7. Quina història més bonica i té de tot, eh!
    De vegades és millor sense un final, així cadascú li posa el seu o, simplement, no en té.
    M'he quedat fascinada amb les roses i els seus colors en aquest Sant Jordi. Entre totes, destaca especialment la teva, la darrera.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La darrera, la rosa rosa, és la que li vaig comprar a la meva filla. La té a casa seva. Gràcies per fixar-te, també, en les roses Lluna.

      Elimina


  8. A més del relat m'agrada molt que el meu barri i les imatges d'un paisatge familiar, formin part de la teva història.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apareix el teu barri i el teu nom, Jordi.
      Els de Sants i els d'Hostafrancs som com germans: paios i gitanos. Una de les meves àvies era filla d'Hostafrancs. Hastafrancs, que en deia ella.

      Elimina
  9. Xavier, et considero tot un "mago" de les paraules i de les histories que ens presentes. Admiro la sensibilidad y bién hacer de las imágenes y textos. Gracies.

    A Cristina, la LUMEN le han publicado su primer libro, como papa que quieres que te diga ??. Estamos muy contentos y te agradezco lo de los platos ....

    Un saludo muy grande.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. La màgia estava al carrer J. Antonio. Es trobava a les roses i en els llibres, entre els quals el de la teva filla. Enhorabona novament i gràcies per les paraules.

      Elimina
  10. Mentre anava llegint , he pensat que li podia haver regalat la rosa després de comprar-la...Veig que m'he anticipat a la teva idea, potser ha estat telepatia, he, he...Però era el què tocava!
    Veig que el teu barri feia molt de goig, s'hi respira aires de festa grossa. Per cert la darrera rosa, d'una exquisidesa que enamora!!!
    Bon vespre, Xavi.

    ResponElimina
  11. Per Sant Jordi van tallar el trànsit de la carretera de Sants i Creu Coberta.
    No totes les fotografies són d'Hostafrancs, hi ha 3 fotos de les Rambles de Barcelona.
    Fotografiar roses és com retratar persones. Encara que totes siguin belles, n'hi ha de més fotogèniques que d'altres.
    Gràcies per la teva mirada Roser.

    ResponElimina
  12. Deixes un final obert molt prometedor.
    Que bonic es veu Hostafrancs en les teves fotografies! I quin bé de Deu de roses. Sant Jordi és un dia especial, màgic. L'amor es troba arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna certesa per definir la diada de Sant Jordi hi ha en l'adjectiu que empres: màgia. Tot conflueix: amistat, amor, literatura, roses, primavera...
      Gràcies Glòria.

      Elimina
  13. Bonica història, Xavier, entre un paio i una gitana! Ens has deixat amb el dubte, però com tu dius, aquest mes tot és possible. La rosa rosa amb què acabes el post no menteix. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La rosa rosa es pansirà però la (man)tindrem fotografiada.
      Gràcies Teresa per creure en totes les possibilitats.

      Elimina
  14. Preciós
    El dia de la rosa està plè de bones sorpreses.

    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal saber aprofitar-les. Gràcies Olga i Carles.

      Elimina
  15. Quina passejada que ens has regalat! Només cal posar-hi olor de roses i de ciutat,

    ResponElimina
  16. Haurem d'esperar tot un any per fer una passejada com aquesta. Es poden comprar roses i llibres tot l'any, però no són com les de sant Jordi. Gràcies per passejar-hi tu també Teresa.

    ResponElimina
  17. Jo aquest any només he tingut una rosa vermella del jardí del poble. És que l'economia a casa no dóna per més, m'han dit.

    ResponElimina