diumenge, 10 d’abril de 2016

Matinades i haikus

Resta adormida
una nit que s’acaba.
La llum s’albira. 
Trenca la fosca.
Hi ha silenci a les Rambles.
S’obre una porta.
 Avança blanca.
Dansa. La mar l’amara.
Salpa la barca. 
De matinada
sento el cant de la merla,
sota la pluja.
 Enamorada
es lleva la palmera.
La claror busca.  
L’aigua tranquil·la,
el vell barco pirata,
suaument gronxa.
Una nit vella
encomana bellesa
al matí jove.
 La sorra fosca.
L’horitzó s’il·lumina.
Llum que palpita. 
L’abril esclata.
Per llevant el sol entra
a l'avinguda.
 Gotes de pluja
ens donen embranzida.
És primavera. 
Claror als vidres:
l’estimada es desvetlla.
L'astre penetra.


La llum reclama
uns ulls on refugiar-se
per escampar-se.
(Carme Rosanas)

31 comentaris:

  1. Avui soc el primer..!!! com m'agradaria cuinar les paraules com les cuines tu. I amb les imatges una molt bona manera de donat el bon dia. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Francesc, has estat matiner.
      Dius que cuino les paraules... fins no fa gaires anys m'hauria pensat que un haiku era una variant del sushi.

      Elimina
  2. Poeta de la paraula i de la imatge!
    Molt bon dia, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Fanal. I gràcies per les teves, de paraules.

      Elimina
  3. Bocabadada... Aquestes imatges i haikús matiners són pura delícia!
    Un encadenat d'instants vitals intensament observats, viscuts i compartits.
    Un aplaudiment d'aquells de sortir a saludar al menys 10 vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb el teu permís incloc un haiku teu que vas fer després de llegir l'haiku de les palmeres de la plaça Reial.
      Així les gràcies seran mútues, Carme.

      Elimina
    2. Doncs, sí, gràcies mútues. Els ulls que s'omplen de llum, després la reparteixen a cada mirada...

      Elimina
  4. Oh! quina meravella d'imatges... m'agrada especialment la dels fars del parc de l'espanya industrial.

    ResponElimina
  5. El que s'explica en l'haiku de l'Espanya Industrial és cert. Cantava una merla, era de matinada i plovia.
    Gràcies Bruixeta per la visita.

    ResponElimina
  6. Xavier, vas sortir a caminar a l'hora de l'alba en un dia de pluja per poder retratar la sortida del sol? Si algun dia s'inventen noves paraules per expressar l'admiració, la bellesa, l'embadaliment i tot el que em suggereix aquest post, llavors tornaré i te les escriuré. Mentrestant, només puc dir: gràcies, poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per l'amable exageració Montse.
      Aquestes fotografies són fetes en dies diferents, anant a treballar amb bicicleta i pel camí més llarg.
      A les que es veu el sol són d'abans del canvi d'hora i les altres de després. La majoria d'aquesta mateixa setmana.

      Elimina
  7. Quina meravella! M'encanta el de la merla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al parc de l'Espanya Industrial de Sants, hi ha moltes espècies diferents d'ocells. De molts no en conec el nom. La merla és inconfusible, tant pel color negre de les plomes com per l'harmonia del seu cant.
      Gràcies Novesflors.

      Elimina
  8. Caram Xavier, avui t'has superat a tu mateix ...Quina preciositat de haikus, tan ben relacionats amb cadascuna de les fotos de les boniques matinades...
    Jo aquests dies, també he sentit el cant de la merla, sota la pluja!!!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser que la pluja inspira les merles?
      Gràcies M. Roser, per les paraules i els petonets.

      Elimina
  9. Quanta bellesa, Xavier, i quins haikus tan ben trobats! Totes les fotografies són teves? Estan genials.

    ResponElimina
  10. Ho explico més amunt Glòria: aquestes fotos les vaig fer anant a treballar, abans de començar la jornada.
    Estic content que també t'hagin agradat els haikus, Glòria. Gràcies.

    ResponElimina
  11. Un poefotobicicletaire empedreït, doncs. Hi torno, perquè aquest matí m'he quedat atrapada en els haikus i les imatges.
    Que demà de matí, tinguis un dolç camí a la feina.
    Abraçada, oi que si?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la segona visita Fanal. I per l'abraçada, i tant que sí!

      Elimina
  12. Tu sí que et lleves ben d'hora, ben d'hora. I efectivament, aprofites l'estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc no és exageradament d'hora Xexu.
      Però sí que s'aprofita el temps. La meva mare diu: "feina matinal per tot el dia val".
      Gràcies per la teva estona.

      Elimina
  13. No tinc clar si matines molt o vas a dormir molt tard

    ResponElimina
  14. Sigui com sigui el cas és veure sortir el sol.
    El meu cas és de matinar.

    ResponElimina
  15. Un nou dia, tot per començar, tot nou i milers de combinacions. Bona fotografia paio

    ResponElimina
    Respostes
    1. De bon matí els sentiments floreixen optimistes. Gràcies per observar-los també Joan.

      Elimina
  16. Què bonica és la meva estimada i enyorada Barcelona... ja pot ser de dia, de nit, quan surt el sol, quan es fa fosc...
    I tu, un fotògraf excel·lent :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barcelona va canviant, però no es mou de lloc. M'alegro que la visitis de tant en tant, ni que sigui en fotografia. Gràcies per fer-ho Assumpta.

      Elimina
  17. Per molts anys Xavier! Per les imatges, els haikus i ser tan matiner. Barcelona és preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim un país esplèndid: de Salses a Guardamar, de Barcelona al Lluçanès, de Fraga a Maó. Gràcies per les valoracions Teresa.

      Elimina
  18. Una entrada que respira optimisme. Felicitats, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim motius per l'optimisme. Gràcies Helena per saber-lo trobar i, tant de bo, compartir.

      Elimina