dimarts, 17 de maig de 2016

La nit es tanca

Com un miracle,
just quan es fa de dia
els llums s’apaguen. 

Les flors de l’arbre
que la pluja ha fet caure
dormen a l’herba.
Mare, això és la rosada?
Pregunta un nen que passa. 
Sota el paraigua,
com una regadora
la cara es renta.
Quan el dia comença
és quan la nit es tanca.
Al barri gòtic,
el forn l’aire perfuma.
Dolça rutina:
fa olor d’ensaïmada,
croissant, coca i pa tendre.


38 comentaris:

  1. Esplèndida la imatge del pont,té una llum fantàstica i el terra moll l'acaba de rematar!
    Bravo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. La matinada regala una llum especial. Joan, tu que ets un bon fotògraf segur que la trobes sovint.

      Elimina
  2. Una rutina dolça, ben bé és així.
    D'acord amb en Joan. Tot i que totes són magnífiques.

    On anaves tan prest? ;)
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan per una força major perds la rutina, la trobes a faltar. Quan la recuperes t'endolceix els dies.
      Anava a treballar. Gràcies Lluna.

      Elimina
  3. La nit es tanca i el dia i nosaltres ens obrim....o ho intentem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nit es tanca, la nit és tanka.
      I tant que ens obrim amb el dia Francesc.

      Elimina
  4. La nit es tanca i comença l'alba. Un reportatge poètic en imatges i paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'alba ens porta cada dia noves imatges. Gràcies per les paraules Consol.

      Elimina
  5. Quan la nit tanca
    llums i llunes s'adormen.
    El dia riu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has seguit amb el mateix esperit. Gràcies Mari.

      Elimina
  6. No cal anar gaire lluny per fer una passejada ben gratificant, i unes fotos espectaculars. Barcelona és un lloc propici per fer les dues coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barcelona és la capital que es mereix Catalunya.
      Gràcies Xexu per acompanyar-nos.

      Elimina
  7. Jo també haguera preguntat a la mare si allò era la rosada.
    Em quedo amb l’esplèndida la imatge del pont

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep. M'agrada descobrir l'innocència dels menuts, i encara més la de la gent gran, entre els que m'incloc.

      Elimina
  8. Les flors són metàfora de la rosada. No s'equivoca pas el nen.

    ResponElimina
  9. Primer fas la poesia o primer les fotos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el cas dels poemes matinals, gairebé sempre primer és la fotografia.
      Concretament en la del forn de pa, primer va ser l'aroma.

      Elimina
  10. La nit es tanca i s'obre el dia. La ciutat té els seus rituals de clarors i olors de donar la benvinguda al dia.

    ResponElimina
  11. Una tanka esplèndida, la de les flors i la rosada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Novesflors. Aquesta tanka du el teu nom.

      Elimina
  12. M'encanta la màgia de les dues primeres fotos... Parles de miracle i ens el fas viure.
    La tanka de la rosada és magnífica, realment.
    I el barri gòtic sota la pluja, preciós.
    Ara que al final em quedo amb l'olor del forn... Llaminera com sóc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mèrit de les 2 primeres fotos és per a l'arquitecte, que va convertir la fàbrica de l'Espanya Industrial en un esplèndid parc.
      Al matí també em quedo amb l'olor del forn. D'anís i pa tendre. Gràcies per compartir els matins Carme.

      Elimina
  13. És ben bé que la bellesa existeix per als ulls que saben veure-la... Sobretot quan els poetes saben mostrar-nos-la així com tu.
    Una abraçada, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse. Ulls com els teus, que saben apreciar la bellesa i que encara deuen estar meravellats pels tresors, naturals i arquitectònics, de la Vall de Boí.

      Elimina
  14. La nit es tanca , les llums s'apaguen, surt el sol, o no...Molt bonic aquest post una mica passat per aigua, però trobo que la ciutat és més brillant! Que boniques les floretes al peu de l'arbre, una engruna de natura enmig de l'asfalt...
    Bon vespre Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. A la matinada la natura venç l'asfalt.

      Elimina
  15. Matinar tot i que costa sempre val la pena, i més a tu que tens bon ull per enfocar la càmera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Actualment ja no em llevo tan d'hora. Durant uns 25 anys em posava a treballar a les 6 i em llevava abans de les 5. Gràcies per apreciar les fotos, Joan.

      Elimina
  16. No em canso de dir-ho, els teus relats gràfics m'encanten, mai sobre ni falta una paraula ni una foto. M'encanten totes les fotos, si nomenés una em sembla que estaria desmereixent a les altres. Ara bé, l'aroma que surt del primer forn m'agrada més que del segon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Alfonso. Tens bon olfacte. El pa i la coca del forn que dius són els millors del barri.

      Elimina
  17. Quin ull tens per les fotografies i quin art per les paraules amb que les acompanyes!
    M'encanta la pregunta del nen "Això és rosada?"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria per fer-te teva la pregunta. No sabem quina seria la resposta de la mare.

      Elimina
  18. Fa ganes de passejar pel Gòtic, de nit!
    D'on són les fotografies dels llums?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nit es tanca, preciosa locució. Es tanca però ens abriga: mai havíem vist tan acollidors els raconets de conte, amb llums color d'albercoc, on algun ens pot esperar.

      Elimina
    2. Gemma, el Barri Gòtic és més tranquil, i per a mi més acollidor de matinada que de nit.
      Els llums que s'apaguen són del Parc de l'Espanya Industrial de Sants.
      Gràcies per la companyia al passeig.

      Elimina
    3. Olga, jo també trobo preciosa la locució que en fas dels llums: "de color d'albercoc".
      Gràcies per la teva, de llum.

      Elimina