dimecres, 29 de juny de 2016

El juny s'acaba

A l’aigua uns pètals
El sol de juny arriba.
S’allarga el dia.

 L’herba és ben viva.
Respira entre llambordes,
com tots nosaltres.

 Les aules buides
esperen que els alumnes
les il·luminin.

L’aigua emmiralla
la barca que reposa.
Veles plegades.

 Floretes grogues
encatifen el terra,
sota l’acàcia.

 Nit de silenci
que al matí es trenca,
quan les flors cauen.

L’alta palmera
el cel desentrenyina,
com un plomall.

El sol es lleva
Xisclen les orenetes
La lluna minva.

Matí de sol.
Tots els colors s’enlairen
a un cel de calma.

El groc dibuixa
la flor de Barcelona,
després del xàfec.

Ella em proposa
passar una bona estona,
al joc de l’oca.

Ciutat amable,
a la plaça hi ha un taxi,
i una bandera.

El sol es pinta
com la flor de l’acàcia.
El juny s’acaba.

40 comentaris:

  1. Precioses fotos i haikus per acomiadar el juny...
    La del groc dibuixant la flor de les llambordes de Barcelona...m'enamora.
    Passo un momentet a desitjar-te un bon començament de juliol, acompanyat, no podria ser d'una altra manera, d'una abraçada que t'arribi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'abraçada i els bons desitjos Fanal. Jo també desitjo que t'arribin els meus.

      Elimina
  2. Avui costa de triar perquè n'hi ha moltes que m'agraden... Però mslgrat tot trio la de la catifa de pètals sota les acàcies.....

    Dels haikus, què podria dir-te? Que són molt ben trobats pet fer parella amb la imatge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La catifa groga és a molts indrets durant el juny, ja ho saps. La foto a que et refereixes és del matí del 26 J, a una plaça de les Corts.
      Gràcies Carme, per llegir els haikus tan benèvolament.

      Elimina
  3. Fotasses. Espectaculars totes elles. Caram, quina traça. M'ha agradat especialment la de les rajoles amb flors, no sé per què, però la trobo preciosa. Ens pintes una ciutat deserta en la que es poden veure tots aquests tresors, no vull ni pensar a es hores que hi passes, i déu n'hi do la distància entre el lloc d'una foto i altra... són totes del mateix dia? Entenc que la de Sant Jaume és del dia 28...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu. Les fotografies s'han fet al llarg del mes de juny. Lògicament el dia que fotografio la Barceloneta és un altre que el del Parc de la Ciutadella, per exemple.
      Has encertat la fotografia de la plaça Sant Jaume. La bandera dels colors de l'iris la van penjar a l'Ajuntament de Barcelona (també en front, al Palau de la Generalitat) el 28 i la fotografia és del matí del 29, just abans de que la despengessin.

      Elimina
  4. Precioses les fotos i els haikus que les acompanyen. Hui triaré la darrera. Me la quede.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una sort que la gavina passés tant a prop de la càmera. Gràcies Mari.

      Elimina
  5. que maco!!
    a mi m'atrau la segona imatge i el text que l'acompanya
    i saps que?
    ja estic expectant aviam que veuràs el juliol !!

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquella herba tan ben pentinada és del Passeig de Sant Joan prop de la plaça Tetuan.
      El Juliol? No sabem què ens portarà. Ho buscarem. Gràcies Sargantana.

      Elimina
  6. Les imatges i els poemes ens conviden a passejar per Barcelona. Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Consol, per la companyia en el passeig.

      Elimina
  7. Precioses fotos de finals de juny i molt ben acompanyades pels bonics haikus, que veig que t'has agafat a la valenta això de fer-ne...jo em quedo la darrera parella!
    Avui a Barcelona ha nevat neu groga...
    Bon començament de juliol, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que les flors de l'acàcia són com flocs de neu groga. Gràcies M. Roser, que tu també tinguis un bon juriol.

      Elimina
  8. Jo també pensava que aquests arbres de floretes grogues eren acàcies, però ja em van dir que no, crec que fra Miquel, no sé si el coneixes, del blog Llibre Primer:

    http://noves-flors.blogspot.com.es/2009/06/lacacia-que-no-era-acacia.html

    ResponElimina
  9. No aconsegueixo entrar a l'adreça que proposes. Si no són acàcies som moltíssims els que anem errats, i des de fa molts anys. En algunes zones del Gironès i l'Empordà en diuen ascàcies.
    Gràcies Novesflors per la informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molts escrits que parlen de les acàcies de la plaça de Sant Felip Neri.
      Per això comento que si no són acàcies, l'error ve de molts anys enrere.

      Elimina
  10. Va ser tu mateix qui va col·locar les floretes grogues sobre les línies de les rajoles?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només hi vaig ajudar.
      Les floretes cauen. Després va venir un xàfec de matinada i les va inserir als solcs dels panots. L'únic que vaig fer va ser retirar alguna floreta que, desordenadament, estava on no havia d'estar. Si em va venir al cap fer la fotografia va ser perquè més de la meitat de la feina ja l'havia fet la pluja.
      Gràcies (observador) Pons

      Elimina
  11. Et superes dia a dia d'aquest mes de juny, Xavier. Fantàstic l'efecte en la vista i les emocions d'una seguidora teva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig néixer un dia del mes de juny. Sóc deutor dels seus colors. Moltes gràcies Helena per seguir aquest blog.

      Elimina
  12. El Juny s'ha acabat,però...,les teves passejades quedaran aquí !

    La imatge de la barca que reposa,té una llum preciosa! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan. De tant en tant cal aturar-se a contemplar la llum i a reposar.

      Elimina
  13. M'agraden totes, posats a triar-ne alguna sens dubte la de la flor de Barcelona. La de la plaça Sant Felip Neri també és preciosa.
    Ets un gran fotògraf, Xavier, amb una gran sensibilitat per captar la bellesa de les coses i els llocs que ens envolten.
    I a demés, poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes gràcies t'he de donar Glòria, per les teves paraules. Les que has deixat aquí i les que fas ordinàriament.

      Elimina
  14. un plaer pels sentits visitar el teu blog xavier, esplèndides fotografies que em fan estimar encara més la meva ciutat

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sort saber apreciar i estimar la ciutat on es viu. Gràcies Elfree per dir-ho aquí.

      Elimina
  15. Qui pogués volar com una gavina per aquest cel crepuscular...! Contemplant les teves imatges és com si haguéssim complert una part del somni. Gràcies una vegada més per apropar-nos tanta bellesa, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colors de la matinada i de la tarda, fotogràficament s'assemblen. En el cas del de la gavina és el del matí.
      Gràcies Montse per haver tingut aquí aquest bell somni del que parles.

      Elimina
  16. La ciutat esquitxada de natura acomiada el juny. El groc, el verd, el roig, tots els colors de l'Arc de Sant Martí l'acompanyen. Bonic, bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el romanticisme total: trobar els efectes de la natura en els racons de la ciutat. Ciutat i natura es complementen. Gràcies Teresa pels colors que anomenes.

      Elimina
  17. Ara sé qui ets, l'encarregat de posar els carrers, per això llueixen els colors i acaronen les paraules.
    Ben viscut el juny, anem cap el juliol.
    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La majoria de dies els carrers ja estan posats, sempre hi ha algú que ha passat abans. Però la sorpresa es manté, cada matinada és diferent, cada carrer fa la seva olor, cada cel té la seva llum.
      Gràcies pels desigs de juliol Lluna, els tindrem presents.

      Elimina
  18. ets l'o de l'admiració.

    I més ;-)*

    ResponElimina
  19. La del sol i la lluna és des del Teatre Lliure? És molt maca, m'hi fa pensar... deu ser xulo ser un fotopoeta ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer premi Sara: és l'arc del Teatre LLiure, crec que abans formava part de l'antic Mercat de les Flors. Gràcies per fixar-t'hi tant.

      Elimina
  20. Aquesta llum matinera i de juny que fina , és preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la darrera fotografia la gavina marxa, com el juny. Gràcies Teresa per aquesta frase tan amable.

      Elimina