dijous, 9 de juny del 2016

Saüquer de maig (2)

  Em llevo d’hora i sense trencar el silenci, camino pels carrers d’Ulldemolins. El sol ha escampat una boira suau matinera. El campanar parroquial d’Ulldemolins segueix dret un dia més.
   El bar és tancat, els carrers buits de gent. Les orenetes treballen. Les que ja tenen el niu acabat descansen, les que l’estan construint, o reconstruint, no paren. 
   On deuen anar a buscar el fang?
   S’endevina que avui farà un dia brillant.
   Ahir al capvespre vaig estar tot sol al saüquer de Fontalba. No en vaig tenir prou. Tinc ganes de tornar-hi, i d’una manera diferent. Amb la llum del matí i acompanyat.
   Si ahir anava perdut avui faig de guia. Quanta verdor els prats, quina llum fan les flors!
   Em guardo l’instant del raig del safareig. Un raig d’instants que va omplint el matí. 
   Un matí que val per un dia. El millor dia de la setmana, la millor setmana del mes, el millor mes de l’any, el millor any de la vida...
   Diuen que segones parts no són mai bones.
   El saüquer de Fontalba desmenteix aquesta dita. El Montsant n’és testimoni.
    De retorn a Ulldemolins admirem els ametllers que fruiten, els vermells que enlluernen, les primaveres que ens salven.

32 comentaris:

  1. " Em llevo d'hora"...Aquest començament és tota una declaració d'intencions!
    Doncs si anaves a peu, devies fer unes quantes hores de camí. M'encanta veure com les orenetes fan el niu, l'instint dels animals és meravellós. I aquesta munió de roselles? Mare meva quina vermelló en contrast amb el verd que tenen a la vora...I aquesta doll d'aigua que fa venir ganes de refrescar-se, ara que el sol ja comença a picar...Tot plegat ben bonic!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal caminar gaire. No ho vaig cronometrar, però el saüquer de Fontalba és a una mitja hora d'Ulldemolins. A la tornada fa una mica de pujada. Malgrat el verdet, l'aigua del safareig és molt neta. Gràcies per les aportacions M. Roser.

      Elimina
  2. Avui em quedo la del raig d'aigua del safareig i la del vermell de roselles, que amb la del post anterior fan tres. Et dec dos euros! ;)

    Aquest saüquer és realment espectacular, sembla un arbre!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Finalment he decidit no cobrar les fotos. Gràcies igualment per quedar-te-les, Carme. Jo em creia que el saüquer era un arbre, fins que una persona que hi entén de botànica em va dir que era un arbust.

      Elimina
  3. Mare meua quins paisatges! No sabria quin triar. Me'ls quede tots. Encara que el de les orenetes...m'agraden molt les orenetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que el refrany és savi, les oportunitats es presenten i cal agafar-les: un paisayge com aquest ho pot beneir tot.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Mari, coincidim amb les orenetes. A mi també m'agarada molt observar-les, escoltar-les. Des de ben petit.

      Elimina
    3. Olga, m'agrada aquest pensament que fas: les benediccions que rebem del paisatge són una oportunitat. Gràcies per fer-lo aquí.

      Elimina
  4. "les primaveres que ens salven", a mi em salven les teves paraules.

    ResponElimina
  5. Et fots unes passejades... quina sort de tenir el temps i les ganes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sortim menys que voldria. També ens costa trobar el temps per fer-les. He de reconèixer que les ganes no les hem de buscar gaire. Gràcies Xexu.

      Elimina
  6. Sí, Xavier, quanta llum fan les flors! I quanta llum fa la Vida, quan se sap assaborir-la... Fantàstiques imatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primaveres paral·leles Galionar, al Priorat o a Boí. Gràcies per l'amor a la vida que tens Montse, l'encomanes. Hem estat de sort.

      Elimina
  7. No m'estranya que un matí valgui per un dia, fins i tot per més, amb aquests paisatges. Però he de dir que també cal saber mirar-ho i tu en saps.
    No puc triar cap foto, m'agraden totes!
    Aferradetes i bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me pareix que tu també saps mirar els paisatges Lluna. Queda't totes les fotos, si vols. I gràcies per fer-ho.

      Elimina
  8. Todas las fotos son diferentes y todas tienen una belleza diferente. Quins paisajes tan bonics, Xavier.
    Per explicar tots els noms d'aquesta planta que a la primavera omple de delicades flors vermell escarlata els nostres conreus, per a desesperació dels llauradors que només voldrien veure-hi créixer l'ordi, la civada o el blat.
    Abans, però, deixa'm dir, per si algú no ho sap, que aquesta planta de la família de papaveràcies que duu per nom rosella, està directament emparentada amb el malastruc –cascall, adormidera- en castellà-, de la mateixa família de les papaveràcies. Val a dir, parlant en propietat, que cap planta de les que existeixen al camp és funesta per ella mateixa, tot depèn de l'ús que en fem nosaltres. A la natura, totes les plantes són necessàries i totes compleixen la seva funció. be que ho saps
    És productora de làtex i rica en alcaloides (morfina, codeïna, papaverina, narcotina i narceïna) i de la qual se n'extreu l'opi.
    Deixem el cascall i tornem a la innocent rosella. Poso tot seguit els noms amb què es coneix aquesta planta, segons la contrada en què ens trobem. Una exhaustiva relació que avui tenim gràcies a la figura i al treball de Francesc Masclans, autor de la impagable guia "Els noms de les plantes als Països Catalans).

    Sinònims: roella, a la Pobla de Segur, Senterada (al Pallars Jussà), Maials, Almatret (al Segrià), Cervià (a les Garrigues), Cervera (a la Segarra), Montmell (al Baix Penedès), Rossell, Fredes (al Baix Maestrat), Agramunt (a l'Urgell), Cabassers (al Priorat); rovella, a Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), Bellprat (a Anoia), Pradell de la Teixeta (al Priorat); roguella, a Calladrons (a la Baixa Ribagorça); ronsella, a Carlet (a la Ribera Alta); roseller (Dicc. Moll);rosellera (Dicc. Moll); gallaret (Dicc. Fabra); gaigallaret, Oix (a la Garrotxa); gallet(Mallorca); gall (Pallars Sobirà, PLA); lloca (País Valencià, Dicc. Moll); cacaraquec,cararequec (illes Balers, BARC.); coquerecoc (La Selva, LLENçA); quequerequec (Tarragonès, Baix Penedès, MASCLANS); quicaraquic (Baix Empordà, MASCLANS); quicaracoc(el Maresme, MASCLANS); quiquiriquic (Dicc. Fabra); pipiripip (Dicc. Fabra); quiquiricall(Conca de Tremp, MASCLANS); peperepep (Tremp. A. CLOTET); paramà (Dicc. Fabra; la Garrotxa, VAYR.); paparota (Dicc. Fabra; Terrassa, CAD.); papariu (l'Alguer, COSSU); puput(Castellserà, a l'Urgell, MASCLANS); badabadoc (Dicc. Fabra); ababolera (Fraga, al Baix Cinca, GRIERA); babol (Dicc. Fabra); caputxí (Dicc. Fabra; la Noguera, CAD.); monges(Pradell de la Teixeta i Cabassers, al Priorat); màpola (la Llacuna, a Anoia, MASCLANS);ganfanó (GRIERA); vermelló (Dicc. Moll). Papaver rhoeas (i espècies congèneres afins), família de les papaveràcies.
    Perdona l'extensió, però quan veig una rosella sempre penso que deu ser la que més noms té.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per aquestes explicacions tan exhaustives Josep.
      Casualment el nom que cites, Francesc Masclans, va néixer a Sants i era amic dels meus avis. Alguns dels seus descendents segueixen vivint a Sants.

      Elimina
  9. les segones parts no sempre són bones, però hi ha vegades que si hi ha quedat ben demostrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan. Algun dia haurem de provar de fer una tercera part, a veure què passa.

      Elimina
  10. preciós encara més ....gràcies xavier! ens transportes a racons i paratges bellíssims de la nostra terra

    ResponElimina
  11. Estic segur que la ruta va ser més bella encara que el que podem veure a aquest magnífic reportatge fotogràfic. Ben acompanyat -a més- de les teues paraules.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al natural tot millora. Les olors no se senten entre paraules, els cants dels ocells, no es veu a les fotografies. Gràcies Vicent, per acompanyar-nos tu, a l'excursió.

      Elimina
  12. Tots anem plens de segones i terceres parts que han estat més que bones i en ocasions extraordinàries.
    Gràcies per aquestes cròniques, acompanyades d'imatge, del territori i la ciutat comtal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si convé en farem una quarta part. Si les cròniques i les imatges et fan companyia és perquè sempre hi ets. Gràcies a tu Francesc.

      Elimina
  13. Excel·lent segona part! Si al capvespre era preciós al matí encara ho és més. Quina llum i quin color ens regala aquest dia qualsevol d'una primavera qualsevol!
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per gaudir, tu també Glòria, d'aquesta llum de primavera.

      Elimina
  14. Respostes
    1. Fas una comparació hiper-romàntica, Pons.
      Una catifa de Corpus

      Elimina
  15. Estimat Xavier, salir de paseo a través de tu blog por estos sitios tan y tan bonitos, me dan la impresión de estar acompañandote, huelo todos esos aromas del campo y se me "ensancha" (los pulmones ...) no, aunque suene a cursi, EL ALMA y eso lo sabemos muy bien "los de ciudad".-

    Un saludo grande.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sona cursi. No sé on la tinc, però davant les meravelles de la naturalesa, a mi també se m'eixampla l'ànima. Igual com, davant d'una vivència negativa o d'una injustícia, ens fa mal l'ànima.
      En entenem perfectament J. Antonio. Gràcies

      Elimina