divendres, 3 de juny del 2016

Saüquer de maig

Una tarda de maig, passejo pels camins d’Ulldemolins. Busco un saüquer, el de Fontalba, que m’han dit que és catalogat com a “arbre” monumental.
  Tinc la sort de perdre’m i així tardo més a arribar-hi. No tempto la sort i demano a un ulldemolinenc amb qui ens creuem, que m’orienti. Em diu que vaig per bon camí, que és just al costat de dos pollancres molt alts.
 Sembla que ell ha acabat la jornada i se’n torna a casa.  A mi encara em queda feina per fer: deixar-me captivar per la llum de la tarda i olorar el capvespre.
    M’endinso a la llum de tarda. L’aire de maig és deliciós: fresc sense ser fred. Una mica càlid sense ser calent. Fa olor de camps florits, de farigola i altres herbes, de terra treballada, de frescor de riu. Unes olors que em transporten a una tarda d’estiu, de les que aviat gaudirem.

  En arribar als pollancres, no acabo de veure el saüquer i li pregunto a una dona que va per un camí que s’allunya dels pollancres. És una dona amable: m’indica que “és aquí mateix”.
  Ella s’adona que porto una càmera fotogràfica penjant del coll: “si vol fer la fotografia amb la llum a favor” - m’aconsella - ” vagi a la part de darrera, però no trepitgi l’hort, que és meu”. I segueix el seu camí.
Tal com ha dit la pagesa, la llum és a favor, tot i que el sol ja no toca en aquest racó. 
  Les tomaqueres estan nesprades amb les canyes que tothom sap construir... excepte jo. 
    Enfoco una flor del saüquer. Faig cas a la pagesa i faig la fotografia... sense trepitjar l’hort. 
  Encara que no m’hagués demanat que no el trepitgés, crec que tampoc no ho hauria fet.
    Se sent el so d’un raig d’aigua. Junt amb el cant d’algun ocell, és la música de fons d’aquesta tarda. El raig manté un safareig ben ple. D’aigua i de verdet.
  Torno a poc a poc. Com que ara és segur que no em perdré, allargo la tornada. M’aturo a mirar l’aigua del riu Teix de ben a prop, i la darrera llum, que pinta les roques del Montsant. 
  Els núvols envolten la carena per on s’ha amagat el sol. En poca estona un cel que era pràcticament serè s’ennuvola de colors. 
    Diuen que hi ha gent molt rica, que té terra a l’Havana. Jo avui tinc un cel a Ulldemolins. Me’l volen vendre per un euro. Llàstima que avui no duc el moneder a sobre.
   I la llum s’apaga lentament.

34 comentaris:

  1. Quin passeig tan atractiu, quina enveja! i quines fotos tan boniques.
    Gràcies per compartir el cel que no vas poder comprar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Mari per volar una estona per aquest cel que no cal comprar.

      Elimina
  2. Sempre t'ho dic però és que sempre ho pense, contemplar les teues fotos et transporta als llocs que tu prèviament has visitat.

    ResponElimina
  3. Sempre les teves passejades ens porten a indrets fantàstics. És un plaer acompanyar-te en aquestes caminades.
    Gràcies per compartir-les!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fantàstic que també aquest lloc, és justament que és un lloc normal, en una primavera normal. Gràcies Glòria per seguir també aquest camí.

      Elimina
  4. enveja sana en fas sentir pels paisatges preciosos pels que vas i ens regales les imatges esplèndid post reportatge !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós sí que ho és, i és a l'abast de qualsevol. Gràcies Elfreelang per sentir emocions en contemplar les imatges.

      Elimina
  5. Imatges que valen molt relats conjunts.

    ResponElimina
  6. Avui el post és un poema de natura, per les paraules i les fotos, per cert a mi m'encanta la del camp de roselles amb el cel de color de rosa...He respirat una mica de natura. Anaves amb bici suposo?
    A casa els meus avis materns hi havia també un saüquer preciós, em sembla que la flor és bona per curar els constipats... i també per fer melmelades!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anava a peu M. Roser. Referent a la fotografia que esmentes diré que el dia abans el F. C. Barcelona havia guanyat la lliga. I el cel em va suggerir un haiku.
      "Algú ha pintat
      el cel del Priorat,
      color blau grana."
      Gràcies per explicar les propietats de la flor de saüquer.

      Elimina
  7. Diuen que el que realment és important no té preu, no es pot pagar amb diners, i veient aquestes imatges i el que ens expliques ho constato una vegada més: la contemplació de la natura és un dels millors tresors de què podem gaudir a la vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó amb el que dius Montse. No ho propaguem gaire, perquè a algú encara se li acudirà de posar peatges per presenciar la natura.
      Gràcies Galionar per les teves paraules.

      Elimina
  8. Les teves passejades sempre valen la pena de seguir-les! :-)

    ResponElimina
  9. Doncs amb això ens assemblem. Gràcies Joan.

    ResponElimina
  10. Quina bona passejada. I fer-la per anar a veure un sol arbre encara té més mèrit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un "arbre" que ni tan sols arriba a aquesta categoria. S'ha de conformar en arbust, encara que el de Fontalba d'Ulldemolins és gran com un arbre. Gràcies per acompanyar-m'hi Xexu.

      Elimina
  11. Les teves fotos sempre m'agraden molt i a cada post n'hi ha alguna que especialment em roba el cor.
    Aquest cop, el cel de ponent rere les roselles, em commou. No et va caldre l'euro per compartir-la...

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per triar-ne una Carme, per només 1 euro.
      Si te'n quedes 3 te les deixo per 2 euroooos.

      Elimina
  12. Sembla que els pipiripips encomanin el vermell als núvols. És tan deliciosa aquesta època de l'any... no es pot comprar amb diners.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es pot comprar la primavera amb diners. Ni tampoc l'amor. Com deien els poetes de Liverpool:
      "Can't buy me love!"
      Gràcies Helena.

      Elimina
  13. Xavier, ens transportes per on tú vols, magnífic precios jo em deixo portar per tots els indrets que ens presentes amb els comentaris i per mí, les fantàstics fotografies, gracies.

    Una forta abraçada .-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vine sempre que vulguis caminar, imaginàriament, una mica J. Antonio. Gràcies, ets una bona companyia.

      Elimina
  14. La caminada s'ha fet curta, i és que ho expliques d'una manera que enganxa. Molt bé Xavier!! Una abraçada!!

    ResponElimina
  15. tothom pot ser ric en el lloc que es sent com a casa, trepitjant la terra que estima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és tal com dius, tenim un compte corrent que vessa. Gràcies per aquest pensament Joan.

      Elimina
  16. La terra, els arbres i les flors, la llum, les ombres, els niguls i els sentiments, què més es pot demanar? Tenim el millor tresor a prop.
    Gràcies per compartir-ho!
    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
  17. Es pot demanar l'amistat. Gràcies per la teva, Lluna.

    ResponElimina
  18. Bonitos comentarios y MAGNÍFICAS fotografías, gracias.

    Saludos.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu J. Antonio pel teu de comentari. L'has subratllat generosament.

      Elimina