dijous, 28 de juliol del 2016

Batalla de Baladredo

Fa més de 30 anys que sovintejo el Pallars Sobirà: la Vall d’Àneu, la del Cardós i la Vallferrera.
Com és sabut la Guerra Civil, especialment al juliol de l’any 1938 va ser molt cruenta en aquests paratges de tant a prop de la frontera i del riu de la Noguera Pallaresa.
Vaig tenir l’oportunitat de parlar amb alguns supervivents d’aquells fets, que per edat ara ja deuen ser morts.
Prop del Coll de Baladredo, va haver-hi la batalla més cruel, i el que és pitjor, amb moltes baixes humanes, sobretot del bàndol republicà.  
Un pastor, m’explicà que les llaunes que es troben per aquells paratges, no és que siguin d’excursionistes deixats, sinó que encara són les que van abandonar els soldats republicans que estaven escampats en aquells paratges. 
Fins i tot algunes que no estan rovellades, que eren de salmó, i com que són d’alumini no es rovellen.
Aquestes es veu que provenien de Noruega, que simpatitzava amb la causa republicana. 
Fins fa uns 30 anys encara es trobaven restes òssies dels malaguanyats soldats. 
Particularment he trobat moltes llaunes, restes de bombes i metralla, i algunes soles de sabates de goma, del calçat dels soldats.
Al bosc de Virós, al cim del Farro encara hi ha les restes de les parets de pedra de les cabanes (xavoles, en diuen els del Pallars) d’un campament republicà.
Des del Farro dominaven el poble de Tírvia que va ser especialment bombardejat per les tropes feixistes.
Els franquistes es feren forts a Llavorsí i s’establiren, entre altres llocs, més amunt de Biuse, al que en diuen la Castelleta, on encara es conserven, millor i tot que les republicanes, les seves defenses.
I algunes trinxeres, que es desdibuixen amb el pas dels anys.
Per descomptat que aquest no és un blog d’història. 
Explico el que m’han contat. 
Insereixo algunes fotografies que he fet, des d'uns anys cap aquí.
Enguany tornarem a aquests esplèndids paratges a passar-hi uns dies.

Tan bonica que és la pau!!

34 comentaris:

  1. que maco i que trist !
    m'agrada com has captat la llum i les ombres

    una abraçada

    ResponElimina
  2. Han passat 78 anys d'aquella batalla, i els llocs on es va produir mantenen una quietud tràgica.
    Gràcies per la teva mirada Sargantana

    ResponElimina
  3. Colpidor el teu post, Xavier; no deixa indiferent el contrast de les fotografies on es palpa el silenci de la tragèdia amb l'última de totes: flors de colors i roba blanca com a bandera, silenci amable, vida, pau... No hauríem d'oblidar la història ni permetre que es repetissin històries com aquesta, però... Sí, és molt bonica la pau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse. M'agrada la metàfora que fas dels llençols blancs com a bandera. Jo havia posat aquesta fotografia per il·lustrar la pau, també pensant en l'acolliment d'uns llençols nets i eixuts, pensant en els pobres soldats, molts d'ells molt joves, que mal dormien, i mal menjaven, quan ho podien fer, per acabar mal morint.

      Elimina
  4. No m'explico la guerra, però quan veig el paisatge tan bonic de la primera foto, encara em sembla més increïble.

    Us desitjo que passeu unes vacances plenes de pau, de tranquil·litat i de descobertes pacífiques dels voltants. I de clics de càmera fotogràfica. Perquè ens les acostis mica en mica cap aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em passa com a tu Carme. Costa gaudir d'aquests paisatges quan els contemples des d'una finestra per on hi havia els canons dels fusells o les metralladores.
      Sí que dispararem... clics fotogràfics.
      Gràcies pels desigs, i espero que també es compleixin per vosaltres.

      Elimina
  5. Dius que no és un bloc d'història, però jo penso que és un bloc històric, les fotografies ho demostren...M'han impressionat molt aquestes llaunes, restes que demostren que uns persones hi van viure abans de deixar-hi la pell, en aquestes contrades tan fantàstiques.
    Que la pau us hi acompanyi, Xavier!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això de que són fotos històriques com a mínim referent a les de les llaunes et dono la raó.
      Els anys les faran desaparèixer, igual com les restes de les bombes. Tant de bo mai més no n'esclatés cap més. Ni aquí ni enlloc!
      Gràcies pels desigs de pau M. Roser. Igualment.

      Elimina
  6. Respostes
    1. La natura mica en mica es menja els senyals de la història, Pons.

      Elimina
  7. Costa de concebre que fa no tant temps aquests paratges eren escenaris de cruentes lluites. Que el lloc té història està clar, però aquesta història és de molt trist record, per la bellesa de les fotos que ens mostres.

    ResponElimina
  8. Ets afortunat d'haver pogut parlar amb supervivents, ja no en deuen quedar gaires. La meva sogra m'explica com volaven amb la seva germana agafades de la mare per refugiar-se de les bombes, a Barcelona, tenia 5 anys. I que això estigui passant ara és demencial.
    Bones vacances, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és monstruós, Gemma, que se segueixin bombardejant les persones.

      Elimina
  9. La segona foto: el sol que s'intueix, les muntanyes pel forat, tal i com és la vida sovint, no tenim el que volem però hi podem somniar, això ja és prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta foto t'ha inspirat pensaments filosòfics Helena.
      Ben trobats.

      Elimina
  10. Sense cap dubte el Pallars Sobirà és una de les grans meravelles de Catalunya. I quines grans històries amaguen aquests racons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic conforme amb el que dius Lydia. El Pallars té racons meravellosos. I es preserven bé.

      Elimina
  11. Són unes imatges colpidores d'un paisatge de bellesa impressionant escenari de cruentes batalles, de l'horror de la guerra.
    Molt bones fotografies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria. Les batalles devien ser terribles pels pobres soldats que les van sofrir.

      Elimina
  12. una mostra més de que els humans som capaços de destruir paratges idíl·lics només per satisfer les ganes de poder i ser amos dels altres.
    Les llaunes representen el valor que encara dura dels qui deixaren la vida al terra per una causa que encara nosaltres cerquem.
    Bones i plàcides vacances

    ResponElimina
    Respostes
    1. La causa republicana que van defensar amb la vida, un dia o altre s'imposarà, sense morts.
      Gràcies pel desig Joan, ja s'han acabat.

      Elimina
  13. No conocía ni la batalla ni los parajes que muestras. Muchas gracias por tu lección de historia. Pasa buenas vacacines en paz y en la paz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Casilda. Se han terminado las vacaciones (en el Pallars) tal com empezaron: en paz.

      Elimina
  14. Imatges que ens fan rumiar i desitjar que no es repeteixin mai més.

    Bones vacances en bona companyia!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no es repeteixen mai més! I que allà on encara n'hi ha s'acabin aviat.
      Gràcies Lluna

      Elimina
  15. Xavier, no cal que el blog sigui d'història. Avui, el dia que vas publicar-ho, ens vas donar una lliçó d'història, d'aquelles que et queden per sempre. Fa un any vaig llegir "Memòria d'uns ulls pintats" del Lluís Llach; explicava molt bé que els republicans anaven amb una sabata i una espardenya, que per això van perdre la guerra. Des que el vaig llegir, no paro de trobar confirmacions al que ell deia. Aquí, avui també. Si encara hi ets, una abraçada meva per aquesta terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vas escriure el comentari, encara hi era, Teresa.
      Per les cartes d'un oncle meu que va lluitar al front de l'Ebre, et puc confirmar el que dius de l'espardenya. I si se'ls trencaven anaven descalços.
      Jo he aprofitat per llegir "les teves" Cadenes subtils. Enhorabona novel·lista!

      Elimina
  16. ostres a hores dara ja hi deus ser per aquests paratges tant bells i amb tanta cruenta història que has explicat de manera tant emotiva i amb unes imatges excel·lents ...bones vacances !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament el dia que vas escriure el comentari era a la Pica d'Estats, el cim més alt de la Vall Ferrera, i de Catalunya.
      Gràcies Elfree.

      Elimina

  17. Penso, Xavier que la teva mirada de la història és la de tots.
    Visca la Festa Major de Sants!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep.
      Tornem a Sants quan només resta un dia i mig de Festa Major. Haurem de recórrer els carrers ràpid, per veure'ls tots.

      Elimina
  18. Avui, 28 d'agost i després d'un mes, JO ET CONVOCO, Xavier. Torna ja, no?
    I contenta que t'hagi agradat.

    ResponElimina
  19. Ja he tornat Teresa. I demà 29 d'agost a treballar!

    ResponElimina