dilluns, 10 d’octubre de 2016

Un santsenc a Gràcia

  Fa dos dissabtes vaig anar a fer una consulta a Gràcia. A mig matí ja ho tenia tot enllestit i com que extraordinàriament havien tallat el trànsit automobilístic a molts carrers de la vila, m’hi vaig quedar a passejar.
   Feia mesos que no havia estat a Gràcia. Sempre que hi vinc gaudeixo de la passejada.
  Queden lluny les èpoques quan (segons m'expliquen els antics de Sants), els xicots de Gràcia rivalitzaven amb els de Sants i els tiraven pedres. O viceversa.
  Els carrers són plens de taules al mig de la calçada, de parades, de tenderols. Gràcia és una vila civilitzada: una espurna de rauxa i reivindicació i una altra de participació lúdica i festiva.
   Em sembla que la mitjana de felicitat avui aquí a Gràcia és elevada.
  A fora del Mercat de l’Abaceria han muntat un escenari i una banda toca peces d’ska i de reggae. De seguida s’hi reuneix públic, que cervesa (o aigua mineral) en mà, ve a fer un aperitiu musical.
   Hi ha ganes de bon rotllo.
    Passo pel davant d’un taller de fotografia on hi vaig estar treballant mig any. Avui és tancat perquè és dissabte.
  Al carrer Sèneca per fi han pogut clausurar, esperem que per sempre, la llibreria Europa, que feia apologia del nazisme. Algun dia, es pregunta el santsenc, tancaran les llibreries on encara es venen, impunement, llibres que fan apologia del franquisme? 
   Després de dinar re-emprenc la passejada.
  Qualsevol manifestació artística, per petita que sigui, de seguida reuneix unes quantes ànimes de càntir disposades a gaudir d'un espectacle improvisat. 
  Ho dic sense ironia, perquè si hi ha una ànima de càntir que avui vessa d'innocència, o potser de goig, és la del santsenc, més encara que les dels graciencs.
  A la plaça del Diamant paro l’orella, per escoltar la veu de la Mercè Rodoreda. Res: ni embalat ni valsos tocats per l’orquestrina. O sí! Potser sí que a les cantonades, quan comença a fer-se fosc, trobo part de l'essència de la Colometa.
   Al nucli antic hi ha carrers - molts - pintorescs. I places.
   Probablement un altre dia, un altre passejant troba Gràcia totalment diferent de com ho ha vist avui el santsenc.
  Quan es fa fosc s'enceta una altra Gràcia, la nocturna, la que rep molts visitants de fora. 
   Marxo sense haver trobat els gitanets rumberus, però sí que m’enduc el “sabor de Gràcia”.

40 comentaris:

  1. Quina passejada més maca. M'alegro molt que això de tirar-se pedres hagi passat a la història i no te n'hagin tirat cap... he, he, he!!!

    Els gitanos rumberos, queden pendents. Els de Gràcia els anomenaven els "gitanets", amb un diminutiu carinyós.

    Treballaves a la Riera de Sant Miquel? L'edifici que es veu al fons de la teva foto que és un institut de secundària, i antigament era una farinera, el va rehabilitar un arquitecte que "conec"...

    Com sempre unes fotos molt maques, m'agrada les dues versions de la torre del rellotge, matí i capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig treballar (entre el 2004 i el 2005) al laboratori fotogràfic del carrer Sèneca. L'ordre de les fotografies potser despista.Em sembla recordar que l'institut tan ben rehabilitat ja existia.
      Gràcies Carme per la informació complementària.

      Elimina
    2. M'ha agradat el diminutiu que proposes i l'afegeixo. Gràcies Carme

      Elimina
  2. m'alegra de veure que es comença a veure com qualsevol ciutat del nord d'Europa, neta i ordenada, cosa que per molt encara deu ser poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, en la referència que fas al nord d'Europa, m'han vingut al cap els versos d'Espriu:
      "nord enllà,
      on diuen que la gent és neta
      i noble, culta, rica, lliure,
      desvetllada i feliç!"
      A la població de Gràcia li escauen aquestes sàvies paraules.

      Elimina
  3. Gràcia és un barri preciós. Potser per aquests visitants nocturns que l'omplen no sé si hi viuria, però passejar-s'hi val molt la pena. Els seus habitants ja ho diuen que són de la Vila de Gràcia i no de Barcelona, i és que quan estàs allà sembla que estiguis en una altra ciutat. Ves amb compte, santsenc, que estàs en territori aliè!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és una vila original. No sé si a les guies dels turistes els avisen, però comencen a desplaçar-se del centre de Barcelona a les viles veïnes com Gràcia.
      Gràcies Xexu pel comentari.
      Alguns santsencs diuen que Sants és la Gràcia sense guirirs.

      Elimina
  4. Tant de bo no acabi convertint-se en un barri més per a turistes... A Barcelona cada dia costa més reconeixer-la com a capital catalana degut al turisme de masses. Per sort, sembla que barris com Gràcia encara mantenen l'anima de barri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em temo que el desig de que Gràcia no s'ompli de turistes comença a perillar.
      Risto, Gràcies pel teu optimisme. Sé que ets seguidor del món casteller.
      Diumenge a Sants, els Borinots esperen els Minyons de Terrassa.

      Elimina
  5. I el que és millor, ja no hi tiren pedres als santsencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem enterrat la destral de guerra. Gràcies JP!

      Elimina
  6. En la referència que feu en Joan i tu del nord d'Europa jo també hi estic d'acord. M'agrada el nord d'Europa. Espriu diu
    "nord enllà,
    on diuen que la gent és neta
    i noble, culta, rica, lliure,
    desvetllada i feliç!"
    Però què diu al final?:
    Car sóc també molt covard i salvatge
    i estimo a més amb un
    desesperat dolor
    aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
    M'agradat molt i molt el que dius de les llibreries que també les clausurin per fer apologia del franquisme. I bé, com sempre dic, unes fotografies precioses de debò.
    Ah!, un altre. És referent a la plaça del Diamant, de la Rodoreda. Jo segueixo un blog de tant en tant d'una senyora que aconsella llibres des de fa anys. gairebé tots són en castellà, encara que també n'hi ha molts en català. Ho fa tan bé que jo creia que era crítica literària. Té posada una llista molt llarga dels llibres que recomana perquè lògicament primer ha llegit. Vaig veure que no hi havia res de la Rodoreda i li vaig dir. la resposta va ser que l'únic que coneixia d'ella és que era una senyora que havia viscut a França molts anys, i res més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Josep per tot el que exposes. és ben curiós el cas d'aquesta persona que cites que entenent tant de literatura conegui tan poc la Mercè Rodoreda. És més que una escriptora catalana: és una escriptora universal.

      Elimina
  7. Un bon reportatge, Xavier, per endinsar-nos en aquest barri que personalment no he trepitjat gaire. Recordo els temps del Lliure i alguna plaça, i ben poca cosa més. Serà qüestió d'esmenar la ignorància i tornar a visitar-lo.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molt per visitar, molt per conèixer. Aquesta és la crònica d'un aficionat. Gràcies per l'abraçada, Galionar.

      Elimina
  8. A veure si, en tenir una oportunitat, m'hi passege per allà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fins i tot els de Sants hi som ben rebuts... Segur que a tu et rebran amb els braços oberts Novesflors.

      Elimina
  9. Veig que en aquest post t'has passat de muntanyenc a urbanita, amb esplèndides fotos de la ciutat...Jo t'acompanyo en aquest passeig, perquè sola no és pas el meu itinerari preferit la ciutat, però si em fas de guia, potser m'agradarà i tot!!!
    Veig que és un barri amb molta vida...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tot arreu estem de pas, M. Roser. Gràcies per acompanyar-me en el passeig. No sóc un bon guia, potser te'n cansaràs d'anar de bracet meu, perquè m'aturo sovint a fer fotografies.

      Elimina
  10. Gràcia és un barri amb encant, s'ha de reconèixer, i d'això els graciencs se'n vanten. Té racons ben bonics i tu els has sabut trobar i compartir-los.
    Però penso que Sants no els ha d'envejar res. I ho dic jo, que he nascut a l'Eixample.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que té encant la vila de Gràcia. Parafrasejant un personatge del Polònia podríem dir:
      Però Sants mésssssss.
      Gràcies Glòria. L'Eixample el tenim molt passejat, i sempre hi descobrim nous tresors arquitectònics i emocionals

      Elimina
  11. Les rivalitats entre pobles veïns sempre han existit, aqui entre Bellcaire i Albons. Corren històries que ja formen part de la llegenda.
    Jo també vaig treballar d'aprenent a un taller de vitralls al carrer Asturies.....fa gairebé 50 anys....uff

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo això del taller de vitralls, el que no recordava era que el taller era a Gràcia.
      Gràcies Francesc per buscar a la memòria.

      Elimina
    2. He estat escrivint sobre Gràcia, del 1871/2, quan la revolta de les Quintes. El general Gaminde va fer bombardejar la torre on hi havia la campana de Gràcia, la Marieta, i només la va esquedar. Però van morir 27 persones i es van destruir bastants edificis. El meu besavi Joan feia la guerrilla per allà, amb el Xic de les Barraquetes, tots republicans revolucionaris contra l'ocupació espanyola. Com sempre.
      Tornant a les ànimes, ¿veus com tu mateix et fas preguntes? Seria bo seguir el fil d'una d'aquelles ànimes i veure on ha anat a parar. No sé si hi ha dipòsits d'ànimes o les col·loquen així que surten del cos... Temes per a narracions, a cabassos, pensa-hi.

      Elimina
    3. hi ha una placa dedicada a aquella revolució.
      Olga, recordo un post on parlaves del teu besavi. L'he tornat a buscar i l'he rellegit. Déu n'hi do quina família de lluitadors!
      M'has enxampat fent preguntes de l'essència dels morts. Ho fem sense adonar-nos'en.
      Gràcies per fer-nos pensar.

      Elimina
  12. Deu ni do la passejada! Des del matí fins al vespre! Vols dir que et vas deixar algun carrer de la vila per recorre?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Pons, unes quantes hores. Però part del passeig va ser en bicicleta, que vas assegut...
      I parant de tant en tant, per escoltar música, la mitja part del dinar, i després, més música i més carrers.

      Elimina
  13. un molt bon reportatge màgic-gràfic per la vila de Gràcia .....ara fa temps que no hi ha passejo , m'hi has fet passejar i respirar l'ambient d'aquest simpàtic i reivindicatiu barri...gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva companyia ha estat grata Elfree. Grata, gratitud, gràcies, Gràcia... totes tenen la mateixa arrel.

      Elimina
  14. És un bon barri per als pijos progres, més que no pas Sants. Però no es pot negar que té el seu encant. Les teves fotos el mostren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no hi vaig trobar cap pijo. Diria que viuen més amunt. El graciencs ni vesteixen ni parlen pijo.
      Pel que fa a progres, d'això sí que n'hi deu haver, però d'aquests se'n troben a tot arreu, fins i tot als barris més obrers. De Barcelona o de qualsevol comarca.
      Gràcies Helena per la teva opinió i per trobar-hi encant.

      Elimina
  15. Un passeig preciós. I quantes coses vas trobar, una meravella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol. El que més vaig trobar és la sensació que em queda molt per conèixer.

      Elimina
    2. Torno a intervenir per felicitar-te: les fotografies són vida pura i vénen ganes de viure-la.
      Fantàstica la teva nova qüestió sobre les ànimes, i te l'agraeixo de cor. És veritat que devíem ser pocs, però ¿i si tot estava previst? Pensa en els cometes fluctuants en un extrem del nostre sistema solar...

      Elimina
    3. ¿Em permets una pregunta de blogs? ¿Com és que ara, en pitjar la foto dels seguidors, trobo una pàgina que no em permet accedir al seu blog, amb el títol de sempre, i he de buscar a Internet? Ho trobo una pèrdua de temps i una molèstia. ¿És que no volen tants seguidors? ¿Ho saps? Gràcies per l'atenció.

      Elimina
    4. Gràcies Olga per les apreciacions que fas de les fotografies. I també la que fas sobre les ànimes, de les que, com has comprovat, sóc un ignorant absolut.
      I del tema dels blogs no et puc orientar. A mi els canvis sempre m'agafen desprevingut. Per exemple a la Cadena de Blogs "Blog via cap a la independència" ha desaparegut la llista de blogs inscrits i ni les blogaires que el van obrir entenen com ha estat i no la saben reconstruir. Per a mi també és un gran inconvenient.

      Elimina
  16. Sóc una mica gràcienc, vaig néixer a Gràcia, i la meva avia vivia al carrer Alegre de Dalt, de petit anava sovint, sempre deia que primer era de Gràcia i després de Barcelona. Els dos barris son ben representatius de Barcelona, quin orgull!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi vas néixer ho ets una mica... molt.
      Gràcies Rafel per la visita.

      Elimina
  17. Per cert Sabor de Gràcia van actuar ahir diumenge al meu poble!Bona setmana Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests antics pobles conserven la seva personalitat. No fa gaire que pertanyen a Barcelona. Quan van néixer els meus avis, Sants encara era independent.

      Elimina