dimarts, 22 de novembre de 2016

Borinots


   El meu oncle Josep, i ho dic amb orgull de nebot, va ser un dels fundadors dels Castellers de Sants, Borinots per als amics.
    Com han crescut en 23 anys! Com s’han enlairat!
    Enguany ha estat un any gloriós per als Borinots.
   Les fotografies són de la diada dels Castellers de Sants del passat 16 d’octubre del 2016, a la Plaça Bonet i Muixí. Van acompanyar els Borinots, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró.
  Diumenge passat aquestes tres colles es van tornar a reunir a Terrassa, i a la plaça egarenca totes tres colles, sobretot la local, van tornar a fer història.
  No puc explicar els detalls tècnics, perquè quan presencio una actuació castellera, em considero un passerell i algú m’ha d’anar dient quin castell fan.
  De totes maneres, tots plegats hem anat aprenent, i introduint en el nostre llenguatge habitual, paraules i frases pròpies del món casteller.
  Fer pinya o fer llenya. Folre i manilles. Dosos i terços (amunt!) Acotxador i enxaneta. Torre de nou, pilar de vuit. Gamma extra, tripleta màgica.
   Hi ha denominacions per tots els gustos: Xiquets, Xicots, Minyons, Borinots, Capgrossos, Bordegassos, Saballuts, Nens, Sagals, Al·lots, Brivalls, Castellers, Marrecs, Torraires, Nois, Xics, Xiqüelos i Xiqüeles, Pallagos, Vailets, Angelets, Xerrics, Esperxats... i me’n deixo molts.
   Xiquets de Valls, Colla Jove, Colla Vella...
    Sonen les gralles i els timbals.
   Santa Úrsula, Tarraco Arena, Sant Fèlix, Sant Magí, Plaça del Blat de Valls,  la Mercè, i tantes i tantes places Majors de Catalunya, per les seves festes, els castells són especials.
   L’aleta encara no ha tocat sostre. 

33 comentaris:

  1. Déu n'hi do,quina força i equilibri d'aquest Borinots !

    ResponElimina
  2. Hauria de seguir més els castells. Quan ho faig m emociono molt... però en veig pocs.
    Aquests borinots de Sants, arriben molt amunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em passa igual que a tu Carme. No sovintejo gaire les actuacions, però quan ho faig sempre m'impressiona veure'ls tan amunt.

      Elimina
  3. Molt bones les fotos Xavier. Ha pagat la pena l'espera...

    He vist el meu cap en una de les fotos, hehe. A veure si l'any vinent ens veiem les cares... si és que els Borinots tornen a convidar als Minyons...

    Gran temporada dels Borinots. Segur que el teu oncle Josep deu estar ben orgullós!

    Salut i castells!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Risto, tu ets molt constant, ets un minyó molt actiu. A una diada castellera de fa anys, vaig tenir la sort de ser orientat pel meu oncle, que com és natural en sap molt.
      Salut i amunt!

      Elimina
  4. Els Borinots s'han convertit en una de les millors colles de l'actualitat, i la seguretat amb que fan els seus castells, i el seny que hi posen quan convé, són els seus millors avals. Però tot i que la diada d'aquest any, i Terrassa van ser actuacions molt bones, la seva millor diada va ser a Vilafranca per Tots Sants, en aquest fantàstic recull de fotos t'hi falta la joia de la corona: el 5d9f.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hem de fer cas a la classificació, estan al número 6. Segurament és un bon incentiu això dels concursos, però penso que l'atractiu és el castell, independentment dels punts que s'obtenen.
      A Sants no van poder aixecar el 5d9f, per això, tot i haver fet la millor actuació de la seva història, els Borinots cantaven: "No n'hi ha prou, volem el cinc de nou!".
      Gràcies Xexu per ampliar les informacions.

      Elimina
  5. Admirable, el que són capaços de fer, tots a una, per muntar un castell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has dit un adjectiu molt apropiat. Quan ets a baix i els veus com van pujant el castell és el que es pensa: "Admirable"

      Elimina
  6. Jo he de dir que no conec res dels castells, però trobe que fan un gran esforç i acaben obtenint un gran resultat. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al País Valencià hi ha més presència de les torres de la Muixeranga, oi? Un any van venir a Barcelona i també els vaig veure, i Déu n'hi dó també com s'aixequen. També es necessita esforç i unió per aconseguir-ho.

      Elimina
  7. En soc un seguidor des de la distancia via Twiter, el 3/24 i també estic informat per en Carles i l'Anna que encara son Borinots actius a nivell pinya i logistica.
    Precisament acabo de saber que els hi han donat el premi a la colla més popular.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, justament en aquesta diada vaig estar parlant amb l'Anna i el Carles. Si et fixes bé en les fotografies 6 i 7, el veuràs a ell fent pinya.
      Gràcies per informar d'això del premi a la colla més popular, no ho sabia.

      Elimina
  8. Com diu en Xexu, a Vilafranca per Tots Sants els Borinots ens van oferir una actuació fantàstica. Fa goig veure com tantes colles van cada vegada més amunt, com s'estan assolint castells que semblaven impossibles... Emocionar-se està assegurat, contemplant construccions d'aquesta envergadura, vinguin de la colla que vinguin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que dius al final ho trobo molt encertat Montse. "Vinguin d'on vinguin". Aquesta és una de les grandeses del fet casteller.
      Com a vilafranquina convius amb la colla que més premis guanya. Els Castellers de Vilafranca també han passat més d'una vegada per Sants. Són tan bons, que fins i tot les gralles sonen més afinades que les de les altres colles.

      Elimina
  9. Penso que els castellers són una mica bèsties, però noblement. No tenen res a veure amb els toreros espanyols.

    ResponElimina
  10. Aquests darrers anys els castellers han aconseguit ser una de les senyes més específiques d'identitat de Catalunya. Seny i rauxa. Força i inteligència.
    Per descomptat que no té res a veure amb el maltractament animal que es practica contra els toros.

    ResponElimina
  11. M'encanten aquestes pel·lícules del cinema mut que ens ofereixes, només falta donar-los el moviment.
    He presenciat poques actuacions de castellers, però recordo clarament que em van impressionar i em van emocionar. Recordo especialment l'emoció amb què ho vivien els que fan la pinya, semblaven ells els que s'enfilaven cap a les altures.
    Són d'aquestes manifestacions culturals que li donen valor a un poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cine d'acció, i en el cas de la diada castellera que apareix a les fotografies, sense drama. Cap de les tres colles no va fer llenya en cap castell i les ambulàncies no van tenir feina.
      És cert Alfonso, el que dius de l'emoció dels que fan pinya. Quan alguna vegada n'he fet, t'adones encara més del mèrit dels que s'enfilen i dels que suporten el pes.

      Elimina
  12. És una barreja, entre emoció i passar pena, la que tinc jo quan els veig.
    Una imatge bellísima i envejable d'esforç, tots a una!
    I les teves magnífiques fotos en són testimoni de tot plegat.

    Gràcies per compartir arrels!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que en mallorquí passar pena es refereix al que en el mallorquí que parlem al principat en diem "patir". Perquè de pena de la que diem nosaltres no en fan, tot el contrari.
      Pel que dius a continuació, queda entès Lluna. Gràcis.

      Elimina
    2. Clar, passar pena és patir.
      Tinc molt de vertigen i jo les veig tots a terra... :(

      Elimina
  13. Una demostració més de l'esforç dels catalans i la seva cultura.

    ResponElimina
  14. Els castells em produeixen vertigen. Són admirables!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per als espectadors és un vertigen invers: de la terra cap el cel. Suposo que per a l'enxaneta i l'acotxador és del cel cap a la terra.

      Elimina
  15. Quin dia tan emocionant! Els Castellers sempre em posen carn de gallina i més si són els meus veïns. M'agrada molt que hagis fet aquest recull, és un bon homenatge i un bonic record.
    Gràcies, Xavier!

    ResponElimina
  16. Gràcies a tu Glòria. El monument que apareix a l'última fotografia el coneixes bé. Recordo perfectament que li vas dedicar un post.

    ResponElimina
  17. Amunt, amunt i més amunt!!Gran reportatge Xavier, aquí al meu poble és coneixen com els escaldats de Caldes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'afegit dels "Escaldats" Rafel

      Elimina
  18. Quina maravella de fotos.
    Un Goig poder disfrutar-les!!!

    BONES FESTES!!!

    ResponElimina